Gastar-te un dineral en el Porsche més ràpid del moment, una bèstia amb 612 CV de potència que faria les delicies de qualsevol apassionat dels cotxes, per deixar-lo abandonat en un aparcament des del passat mes de juliol. Per més voltes que li doni, coses com aquesta no les arribaré a entendre mai. Clar que sempre podria ser pitjor.
Via Jalopnik
Aquest cap de setmana s’ha disputat el Campionat d’Espanya de GT, juntament amb l’International GT Open. A la llista d’inscrits hi destacava el milió llarg d’equips inscrits amb Ferrari. En comparació amb Porsche, digue’m que hi havia una relació de 15 a 1. O més i tot. El fet és que, a la cursa d’ahir, entre l’exèrcit de 458 GT2 que hi havia al capdavant, un Porsche 997 GT3 RSR va aconsegir colar-se a la segona posició de la graella. Un cotxe vell, que aviat serà substituïr pel nou 991 GT3 RSR (esperem que no triguin gaire) i que té el motor situat allà on no toca.
El que més em crida l’atenció és que, tot i tenir el motor al lloc equivocat (per darrera de l’eix posterior) el Porsche 911 sempre s’ha caracteritzat per un comportament de primer ordre, respaldat principalment per mil-i-una victòries a campionats d’arreu del món. Com pot ser, doncs, que el 911 giri tan bé si té tot el pes penjant per darrera de l’eix posterior?
Motortrend ha decidit investigar-ho amb un video en slow-mo i una dotzena llarga de sensors. El cotxe escollit ha estat el Porsche 997 GT2 RS, un monstre de 620 CV i tracció al darrera com el que no fa gaire va prendre part a la Pikes Peak nordamericana. En aquest clip ens expliquen quin és el secret, començant per uns pneumàtics que quasi coincideixen amb el repartiment de pes (62-38 de distribució de pes per 57-43 d’ample de pneumàtic), i un xasís que treu el màxim partit de la posició del motor. Una raó més per la que, amb els anys, cada cop m’he anat fent més i més porschista.
Via Car Advice
Fa un parell de dies, Chris Harris va tuitejar el següent: “In honour of Dick Meaden* and his Vmax exploits. A GT2 RS, being used to avoid being late for a flight, last summer.” (Traduït: En honor a Dick Meaden i les seves aventures Vmax. Un GT2 RS, fet servir per no arribar tard a l’aeroport, l’estiu passat.) En altres paraules: 344 km/h en un Porsche 997 GT2 RS a una autobahn alemanya.
*Dick Meaden és un periodista freelance que també treballa per la revista Evo. La darrera setmana ha estat a la Bonneville Speed Week rodant amb un Skoda Octavia capaç d’agafar els 340 km/h. Récord per motors de 2.0 litres inclós. D’aquí que en Chris Harris s’hagi picat…
Aquest cap de setmana es disputa la Pikes Peak International Hill Climb, i Porsche hi participarà amb un 911 GT2 RS de carrer. El pilot serà Jeff Zwart, el mateix que l’any passat es va fer amb el rècord absolut dels 2RM en un 911 GT3 Cup. El més interesant de tot plegat, no obstant, és que Zwart conduirà el cotxe des de la seu central de Porsche North America fins a la Pikes Peak. Uns 1.770 km en total, per carretera. Amb això, que és el mateix que ja van fer l’any passat a les 24 hores del Nürburgring amb el Porsche 911 GT3 RS de Chris Harris, el qual també era totalment de carrer, el que volen demostrar és que els esportius d’Stuttgart no només són ràpids sino que també són fiables. A poc que els hi vagi igual de bé que l’any passat al Nürburgring, l’èxit està garantit…
Més info: MotorFull
Per anar fent dentetes, aquí va un video de Jeff Zwart en el GT3 Cup de l’any passat:
No és per ser repetitiu, però avui us volia ensenyar un nou video cortesia de la revista britànica Evo Magazine i presentat pel gran Chris Harris. En aquest cas, la comparativa en qüestió enfrenta els millors esportius turbo-alimentats d’ara i sempre, començant pel genial Porsche 997 GT2 RS, el mític Jaguar XJ220, el brutal Noble M600 i el meu favorit: el Ferrari F40.
El Porsche 997 GT2 RS ofereix ni més ni menys que 611 cavalls. Evidentment, és el més modern i avançat de tots, i això es nota a la carretera, amb una entrega de potència molt linial tot i la brutal patada dels dos turbos que calça el sis cilindres. El Noble M600, per la seva part, brilla per la seva simplicitat (una mica com el F40, en paraules del propi Harris). Una de les coses que més sorprén és el manettino mitjançant el qual pots variar la entrega de potència. No obstant, no és com el de Ferrari, que modifica la entrega de potència i els reglatges del canvi, sino que en el cas del Noble, aquesta rodeta treballa directament amb el mapping del motor, oferint diversos nivells de potència depenent del que necessitem en cada moment: tenim el mode Road, amb 450 cavalls; el Track, amb 550; i el Race, amb 650. Sis-cents cincuanta.
El Jaguar XJ220, per la seva banda, pot té a veure amb el Porsche. De fet, és quasi la antítesi. Mentre que l’alemany té una entrega quasi linial, el britànic té més turbo-lag que cap altre cosa: quan acceleres, pràcticament has d’esperar un parell de segons fins que passa alguna cosa, el que obliga a anticipar-se a quasi tot. En termes de rendiment id’entrega de potència, el XJ220 poc té a fer contra la competència. No obstant, segons Harris el Jaguar és tot el que s’espera d’ell: un super-esportiu que quan deixa anar tota la potència, corre que se les pela. I després està el Ferrari F40. El que ofereix el millor so, les sensacions més pures. El més atleta. El que té més punts en comú amb un cotxe de competició. Només cal veure com li canvia la cara a Chris Harris a la que fot peu avall.
La veritat és que tots ells ofereixen pràcticament el mateix, però cadascun d’ells ho fa d’una forma ben diferent. Mentre que el Porsche és un turbo força linial, el Jaguar XJ220 és tot turbo-lag; mentre que el Noble és un cotxe modern amb un aire old school, el Ferrari F40 roça quasi la perfecció. Jo ja sé amb quin em quedo, i vosaltres?
Via Evo Magazine | Trobareu l’article complet i escanejat a VWVortex
Després de 24 anys des que la primera edició va ser publicada, la popular video-revista japonesa Best Motoring (així com la variant tunera Hot Version) tancarà la paradeta amb el proper número de Juny. La raó és una mica el de sempre: caiguda de les vendes (un fet accentuat pel propi format de la revista: el DVD), caiguda de l’interés, etc. Per si no sabeu ben bé del que estic parlant, segur que recordareu aquelles curses amb cotxes de carrer a circuits japonesos; són els videos que han convertit el pilot Keichii Tsuchiya en un mite vivent; una de les primeres coses que vaig buscar de forma compulsiva quan el mòdem de 56K va donar pas a una connexió ADSL.
Per sort, els japonesos responsables de la revista s’han volgut acomiadar per la porta gran, amb una cursa d’aquelles que es poden considerar èpiques. En aquesta darrera Supercar Battle, Best Motoring ha enfrontat el millor del producte nacional amb el millor del que ens podem trobar a l’extranger: Lexus LFA vs. Nissan GT-R 2011-Spec vs. Porsche 911 GT2 RS vs. Chevrolet Corvette C6 ZR1 vs. Ferrari F430 GT3 (m’imagino que la raó per la que hi ha un veterà F430 enlloc d’un 599 GTO és la peculiar política de Ferrari para-con la prensa). No desvetllaré el resultat, perquè prefereixo que el veieu vosaltres mateixos, però deixeu-me dir dues coses: el Lexus LFA sona i accelera com un monstre, i el Porsche 911 GT2 RS, tot i ser manual, va com un mísil.
Au, a passar-ho bé. Trobarem a faltar Best Motoring…
Via Noriyaro.
A Mark Webber probablement li quedin un parell d’anys a la Formula 1. No obstant, lluny de ser un paio d’aquests que es queden tancats a casa dissabte a la tarda, el pilot australià s’ha buscat un molt bon joguet per no avorrir-se quan estigui sense feina (tot i que dubto molt que trigui gaire en trobar una nova ocupació): s’ha comprat un Porsche 911 GT2 RS. Que els equips de Formula 1 cedeixen habitualment cotxes als seus pilots és un fet que coneix tothom (clar que no és el mateix còrrer per Ferrari o McLaren, que fer-ho per Renault). Sense anar més lluny, ara mateix em ve a la memòria el Jaguar XKR d’en De La Rosa i el Ferrari 458 Italia de l’Alonso, per citar només a dos.
No obstant, aquest cas és diferent: Webber s’ha gastat els 180.000€ que val aquest trasto de la seva pròpia butxaca – una cosa que diu molt d’ell, per cert, tot i que no tant per haver-se gastat els cèntims ell mateix com per la elecció en sí. Quan un equip cedeix un cotxe a un pilot, un des elements que més es valoren és la publicitat que implica veure al pilot X conduint el cotxe Y. Porsche no és aliena a aquest fet, i és per això que ha volgut rendibilitzar aquesta compra amb un video promocional d’auto-bombo on el pilot australià es dedica a oferir “copis” a varies persones…
Via World Car Fans.
Rodar al Nürburgring és perillòs. Això és un fet. Fer-ho amb un cotxe ràpid, evidentment, no fa cap altre cosa que multiplicar els riscos. Si a això li sumem que el cotxe en qüestió té el motor “al lloc equivocat”, la cosa ja és per pensar-s’ho dues vegades. I si aquest cotxe, a més a més, és un Porsche 911 GT2 RS, amb tots i cadascun dels 620 cavalls que ofereix, la cosa és com per replantejar-se-la. Això segur que és el que deuria fer el paio del video en qüestió, després de perdre el cul a la sortida de Brünchen (una curva no especialment complicada… clar que jo he rodat sempre amb compactes de tracció davantera, no amb bèsties de 600 cavalls i motor al darrera). De poquet que li va anar…
Via GT Spirit.
El Porsche 997 GT2 RS costa uns 262.000€. El Porsche 997 Carrera més bàsic, per contra, es queda en uns 96.600€. El triple. La pregunta del milió és: està justificada aquesta diferència de preu? Autocar no ha dubtat en comparar-los cara-a-cara en el video que trobareu sobre aquestes línies.
Més info a la entrada que he escrit a MotorFull.
Colla Verglas 