Chris Harris és un periodista amb el cul inquiet. En els darrers anys l’hem pogut veure a les revistes evo i Autocar, escrivint per Piston Heads o publicant videos a /DRIVE, un canal de YouTube que a finals d’estiu va convertir-se en un canal de pagament. Imagino que aquest canvi, motivat perquè els números senzillament no sortien, no va acabar de convèncer al britànic, ja que poc després anunciava via Twitter que tocava el dos a la recerca de nous reptes.
Hi ha tres tipus de persones que compren Ferraris. Per una banda hi ha la gent que l’únic que vol és deixar-se veure i fardar de cotxe. No els hi preguntis qui és Enzo Ferrari o si algun cop han sentit parlar del F40. Tant se’ls hi en fot. Després hi ha la gent que sempre ha volgut tenir un Ferrari i que, després d’estalviar durant dècades i/o hipotecar-se fins a les celles, per fi ha pogut fer realitat el seu somni. Són clarament identificables perquè sempre van vestits amb merchandising de la marca. Finalment hi ha un tercer grup format per la gent a qui un 458 Italia senzillament li sap a poc. Són els incondicionals més exigents, pilots amateurs en la majoria dels casos que l’únic que volen és un cotxe de carrer capaç de brindar sensacions similars a les que es viuen en un cockpit de competició.
La setmana passada la revista Evo va escollir el millor cotxe de l’any en circuit. No obstant la espectacularitat del video, haver de triar entre un Radical, un BAC Mono i un McLaren 12C GT Can-Am que no pots fer servir ni pel carrer ni en una competició no té gaire sentit en el món real. El plat fort, doncs, estava per arribar. I així és com fa uns dies la revista britànica per fi ha publicar el video del cotxe de l’any en majúscules, amb una sel·lecció de les millors que recordo entre els que hi ha el Ferrari F12berlinetta, el Porsche 991 GT3, el nou Cayman, l’Alfa Romeo 4C, el SLS AMG Black Series de Mercedes-Benz, l’Audi R8 V10 Plus, l’Aston Martin V12 Vantage S o el MINI Cooper S JCW GP. L’escenari no podia ser altre que la Route Napoleon, carretera fetitxe de la revista i on Chris Harris ja va estar fent de les seves no fa molt amb el 512 TR. And the winner is…
Uwe Alzen és un d’aquests pilots que tot i pràcticament no sortir d’Alemanya, és una autèntica llegenda viva del motor tant aquí com allà. Ex-pilot del DTM amb Mercedes-Benz, ex-pilot de Porsche a les 24 hores de Le Mans, ex-pilot de la Porsche Carrera Cup Deutschland i la Porsche Supercup i actual pilot de BMW a les VLN Series, Alzen és qui ostenta des de fa uns mesos el rècord de volta ràpida en el circuit combinat del Nürburgring. Amb això està tot dit. No fa molt, Dunlop li va deixar un dels nous Porsche 991 GT3 per donar una volta al traçat alemany. Mentre roda, el pilot va comentant al jugada en un alemany del que un servidor no entén una sola paraula. Tot sigui per poder escoltar com brama el sis cilindres del GT3…
Des de que Porsche va presentar el nou 991 GT3 ara ja fa uns mesos, els fans d’aquest model l’hem pogut veure en mans de Chris Harris, en un molt recomanable video de la revista evo i en un video promocional de la pròpia Porsche. El que encara no haviem vist és el nou GT3 rodant a tota velocitat en una autobahn alemanya (on si no). Fa uns dies la revista francesa Option Auto va aconseguir posar una unitat a 291 km/h, gravant el so tant des de dins com des de fora l’habitacle per satisfacció i gaudiment de la parròquia porschista. Acollonant és poc.
Admeto que cada cop que parlo del nou GT3 m’agrada una miqueta més que abans. Coses de tenir el tall a les 9.000 rpm, imagino. El video d’avui no és gran cosa: una promo oficial on Andreas Preuninger, cap del projecte encarregat d’aquesta versió, explica com el nou GT3 és “un festival pels sentits”. No entraré en si aquesta afirmació és certa o no (perquè dubto molt que mai arribi a conduir un d’aquests, i menys encara poder comparar-lo amb les generacions anteriors — per això estan els videos de EVO i /DRIVE).
Després del video de /DRIVE en el que Chris Harris provava el nou Porsche 991 GT3 per carreteres catalanes, l’altre prova que tenia ganes de veure era la de la revista evo. I la veritat és que no m’ha decepcionat en absolut. Segueixo pensant que el nou GT3 ha donat la esquena a la filosofia que sempre ha caracteritzat aquestes versions, començant per la impossibilitat de tenir-lo amb canvi manual i acabant per la indecent quantitat d’electrònica que s’ha introduït en aquesta nova generació (com per exemple l’eix posterior direccional). I tot i així cada cop m’agrada més.
Pot ser pensareu que amb un títol tan eloqüent m’he passat quatre pobles. O cinc. I no us falta raó. Però després de la presentació del 991 GT3 no vam ser pocs els que vam expressar els nostres dubtes (més filosòfics que reals, tot sigui dit de passada) sobre la nova joguina d’Stuttgart. Direcció elèctrica? Només disponible amb canvi PDK? Eix posterior direccional? Com que per sortir de dubtes el millor és confiar en la opinió d’un expert, des del dia de la presentació sempre vaig pensar que qui millor que Chris Harris per dir si el nou 991 GT3 és tan bo com a Porsche ens volen fer creure. I ahir per fi /DRIVE va publicar el video.
Tot i que a mi personalment no m’acaba de convèncer, s’ha de reconèixer que el nou Porsche 991 GT3 camina… i de quina manera! Segueixo pensant que haurien d’haver deixat el canvi manual com a opció (encara que això representi només el 15% de les vendes). Després de tot, en el GT3 RS 4.0, presentat no fa ni un parell d’anys, tampoc funcionava tan malament. Sigui el que sigui, aquí el teniu fent proves al Nürburgring (si aquesta no és la millor feina del planeta, que m’ho expliquin) en un video publicat per Bridge to Gantry.
Gràcies Toni!
Avui el saló de Ginebra ha obert les portes en una edició carregada de novetats. I quan dic “carregada” vull dir MOLT carregada. Deixant de banda l’insultant Lamborghini Veneno o el secretisme que envolta el nou Ferrari LaFerrari (si és que al final es diu així), primer volia parlar del Porsche 991 GT3, un esportiu que toca molt més de peus a terra. Fa uns mesos vaig tenir la oportunitat de veure’l d’aprop quan me’l vaig trobar en una benzinera a tocar de La Garriga, i la veritat és que la versió final pràcticament no difereix en absolut: les llandes, el paracops del darrera (que estava cobert en el prototip) i poca cosa més.
Colla Verglas 