Singer m’agrada pràcticament des del primer dia. Primer per la simple idea d’actualitzar un clàssic i posar-lo al dia — sobretot quan el clàssic en qüestió no és altre que el Porsche 911. I, segon, per com ho han ressolt: un cotxe preciós, amb una atenció al detall quasi obssessiva, i un acabat fins i tot millor del que tenien els esportius alemanys al sortir de la factoria de Zuffenhausen.
Suposo que a aquestes alçades de la pel·lícula no cal que us digui que el Porsche 911 2.7 Carrera RS és un dels meus cotxes predilectes. Fa uns dies Petrolicious li va dedicar un dels seus particulars i perfectament executats videos, que us acompanyo sota aquestes línies.
De tots és sabut que si no hagués estat per la reclamació que Peugeot va interposar contra Porsche l’any 1964, el coupé alemany més famós de tots els temps s’hagués acabat dient Porsche 901. Aquesta va ser, de fet, la denominació que es va aplicar a les primeres unitats que van sortir de fàbrica. No obstant, degut a que Peugeot tenía registrades a França totes les nomenclatures de tres xifres amb un zero al mig, el fabricant alemany va acabar reculant i optant per 911 en el seu lloc. És una història repetida fins a la sacietat. La que ja no és tan coneguda és la història que a finals de 1990 va enfrontar un tal Eddie Jordan amb el gegant alemany.
Fa uns mesos us vaig parlar d’un Porsche 911 molt especial. El seu propietari es diu Achim Andscheidt i és el cap de disseny de Bugatti. En les seves estones lliures es dedica a treballar en la seva petita joia. Tot i nèixer com un SC de 1981, aquesta unitat va ser despullada, alleugerida, potenciada i radicalitzada fins convertir-la en el que teniu al video: un 911 clàssic que només pesa 820 kilos, i que està equipat amb un motor 3.2 amb la potència augmentada fins els 310 CV. Sincerament, no és pot demanar més.
Ja sabeu que, per mi, els clàssics, quan més propers a l’original millor. Hi ha excepcions, com en tot, i Singer n’és una d’elles. Partint d’un Porsche 964 Carrera, aquesta petita empresa californiana s’ha fet famosa gràcies a haver creat una “rèplica” del 911 anterior a 1974 millor i tot que l’original. La seva filosofia és simple: oferir la imatge i les sensacions d’un 911 clàssic amb les prestacions, els acabats i la fiabilitat d’un esportiu modern, i el resultat salta a la vista.
Spa-Francorchamps és un dels circuits més difícils en el que un pot competir. Si a més a més ho fem en un clàssic de 1974 amb el motor al lloc equivocat, és possible que la cosa es compliqui una mica. Si a més a més ho fem sota un diluvi universal i ens hem deixat el Rain-X i l’anti-baf a casa, la cosa ja entra en una dimensió èpica. I si a més a més ho fem sortint des del pitlane per un problema mecànic durant la qualificació, el video onboard resultant només pot qualificar-se de gloriós. Volum al màxim i a gaudir d’aquesta cursa del Spa-Classic Jubilee amb Jim Pace al volant d’un Porsche 911 3.0 RSR de 1974.
És curiós. Fa uns anys no em perdia ni un sol programa de Fifth Gear. No sé si és perquè em faig gran, o perquè ara m’interessen més altres videos com els d’en Chris Harris o Petrolicious, el fet és que des de fa unes quantes temporades he perdut totalment l’interés en les aventures de Tiff Needell i companyia. Fins avui. Fa unes setmanes el britànic va fer una visita de cortesia a Magnus Walker, l’excèntric col·leccionista de Porsches 911 anteriors a 1974, obsessionat també pels 911 Turbo 3.0. Needell no dubta en aprofitar la avinentesa per posar-se al volant del 911 72 STR per Mulholland Drive. L’entenc. Qui es podria resistir als encants d’un cotxe com aquest?
Jochen Mass va ser pilot de Formula 1 entre 1973 i 1982. Entre d’altres, l’alemany va pilotar el McLaren M23 de 1976 fent equip amb James Hunt, i l’espectacular Arrows A2, el que per mi és un dels monoplaces més macos de la història de la Formula 1. Tot i la seva edat, podríem dir que encara la toca bastant. Prova d’això són aquestes voltes onboard a Daytona al volant d’un Porsche 911 3.0 RSR IROC. Aquestes sigles fan referència a la International Race of Champions, una mena de versió americana de la Race of Champions que Michele Mouton organitza cada final de temporada. El primer any es va disputar amb Porsches 911 IROC, unes unitats que bàsicament eren idèntiques als 3.0 RSR de fàbrica. Volum al màxim i a gaudir.
Ahir parlàvem del nou MINI i el seu preocupant creixement exponencial respecte el disseny original d’Alex Issigonis. Avui us porto un altre cotxe que no ha parat de crèixer en els 50 anys d’història que té — el 911. En el seu dia ja vam comparar ambdues generacions. Avui us porto una comparació una mica més gràfica cortesia de Flat Sixes, en la que trobareu un 991 50th Anniversary al costat d’un 911 de 1965. Sobren els comentaris.
Via Flat Sixes
Un Escarbat aixafat. Així és com Donato Maniscalco descriu el seu preciós i immaculat Porsche 911 T de 1968, el protagonista de la entrega d’aquesta setmana de Petrolicious. Equipat amb un 2.0 litres de només 110 CV, aquesta versió probablement no sigui una de les més cotitzades, i tot i així la seva simplicitat és el que per mi la fa tan atractiva. Lluny de ser una unitat d’aquestes que quasi mai veu la llum del dia, al seu propietari li encanta treure’l a passejar sempre que pot per carreteres italianes, un paisatge on la carrosseria platejada d’aquest 911 encaixa a les mil meravelles.
Colla Verglas 