Chris Harris és un periodista amb el cul inquiet. En els darrers anys l’hem pogut veure a les revistes evo i Autocar, escrivint per Piston Heads o publicant videos a /DRIVE, un canal de YouTube que a finals d’estiu va convertir-se en un canal de pagament. Imagino que aquest canvi, motivat perquè els números senzillament no sortien, no va acabar de convèncer al britànic, ja que poc després anunciava via Twitter que tocava el dos a la recerca de nous reptes.
Quan col·laborava per Motor.cat i em deixaven un coxte de premsa, encara que fos un birriós SEAT Mii, recordo que el cuidava com si fos el-millor-cotxe-del-món. Sé que hi ha assegurances que cubreixen tots els riscos, però mai se sap. En Jethro Bovington, que d’això de provar cotxes de premsa en sap molt més que jo, ho té una mica més per la mà. Ho té tan per la mà, de fet, que si li deixen un Ferrari 458 Speciale Aperta un dia que plou no té cap mena d’inconvenient per abaixar la capota i gaudir-lo com si estigués fent un sol radiant.
Hi ha tres tipus de persones que compren Ferraris. Per una banda hi ha la gent que l’únic que vol és deixar-se veure i fardar de cotxe. No els hi preguntis qui és Enzo Ferrari o si algun cop han sentit parlar del F40. Tant se’ls hi en fot. Després hi ha la gent que sempre ha volgut tenir un Ferrari i que, després d’estalviar durant dècades i/o hipotecar-se fins a les celles, per fi ha pogut fer realitat el seu somni. Són clarament identificables perquè sempre van vestits amb merchandising de la marca. Finalment hi ha un tercer grup format per la gent a qui un 458 Italia senzillament li sap a poc. Són els incondicionals més exigents, pilots amateurs en la majoria dels casos que l’únic que volen és un cotxe de carrer capaç de brindar sensacions similars a les que es viuen en un cockpit de competició.
Avui Ferrari ha presentat la versió descapotable del 458 Speciale. A grans trets podríem dir que té tots els ingredients que un fanàtic de la casa italiana busca en un esportiu de Maranello: molts cavalls, una molt bona banda sonora i una estètica que faci girar caps. A mi no m’agrada, però això poc importa. Per a gustos hi ha els colors. El que sí m’agrada, i molt, és el nom: Ferrari 458 Speciale A. Amb A de ‘aperta’, o descapotable en italià.
Tot i que els Ferraris moderns no em diuen gran cosa, haig de reconèixer que hi ha una petita gama de models que em té el cor robat. Parlo del 360 Challenge Stradale, del 430 Scuderia i del més recent 458 Speciale, el darrer membre en entrar en aquest petit comité. Si fa uns dies parlàvem del video publicat per Autocar, avui toca fer tres quarts del mateix amb el de la revista Evo, on Jethro Bovington no només ens explica les meravelles del nou producte de la factoria italiana, sino que a més a més el posa en perspectiva respecte al 458 Italia “convencional” i el model al que justament substitueix.
Presentat durant el passat saló de París, el nou Ferrari 458 Speciale és l’hereu espiritual dels 360 Challenge Stradale i 430 Scuderia, una versió que podria definir-se a grans trets com la variant de carrer del cotxe que es fa servir a la Challenge de circuits. No obstant, mentre que en els dos primers models d’aquesta particular nissaga aquesta transició del circuit a la carretera es va fer més o menys de forma directa, el nou 458 Speciale compta amb molts elements — sobretot pel que fa referència a la aerodinàmica activa — dels que la versió de circuits no disposa.
Amb el nou Ferrari 458 Speciale, presentat fa un parell de dies a Frankfurt, em passa que quan més el veig, menys m’agrada. I és curiós, doncs amb el 430 Scuderia i — sobretot — amb el preciós 360 Challenge Stradale em passava més aviat el contrari. Pot ser el fet de que el 458 Italia de sèrie no em digui gran cosa té alguna cosa a veure. Dit això, també és just reconèixer que pel que es pot apreciar al video que trobareu després del salt, la darrera joguina sortida de Maranello equipa tecnologia com per parar un tren. O dos. Senzillament porta la aerodinàmica activa a un altre nivell.
Una de les sensacions que segurament mai tindré el dia que em posi al volant d’un 458 Italia és la falta de potència. O de frenada, o de tracció, o de pas per curva. I tot i així un cop més Ferrari ha decidit posar sobre la taula una versió encara més radical del ja de per sí prou radical 458 Italia, una nova variant a la que els de Maranello han anomenat (molt adequadament) Ferrari 458 Speciale. Admeto que després de 360 Challenge Stradale i 430 Scuderia pot ser m’esperava un nom una mica més evocador, com per exemple 458 Monte-Carlo, el nom que liderava les apostes fins fa unes hores. Però tampoc és qüestió de queixar-se.
Colla Verglas 