Jorge Lorenzo, amb l’Abarth 500 al CER de Montmeló

Avui m’he creuat amb un video d’en Jorge Lorenzo que hauria d’haver estat publicat ara ja fa unes cuantes setmanes. Es tracta de la prova del CER que es va disputar a Montmeló, la mateixa en la que vam arribar a anar líders durant un parell de voltes. Com recordareu, en Lorenzo va prendre part a la cursa al volant d’un Abarth 500 Assetto Corse de Difisa Racing, al costat de De Los Milagros – vigent campió de la Copa Clio, per més senyes.

Molta pel·lícula, molta pose de nen guapo, molta infraestructura, molt motorhome… i nosaltres, amb un 0.3% del pressupost que es deuria gastar aquesta gent, amb un 0.2% de les eines i els recanvis que debien portar (van trencar palier i motor al llarg del cap de setmana), i amb un 0.4% dels mecànics i caps de premsa i massatgistes i cuiners i responsables de màrketing que debien acompanyar al pilot mallorquí – vam aconseguir estar quasi tot el cap de setmana per davant seu, fins que la direcció del nostre estimat Clio va dir prou a un quart d’hora del final. Llàstima.

Vale. El Clio es infinitament superior al Abarth, per més kits Endurance que portin. Però no és menys veritat que el nostre equip és infinitament inferior al seu. En altres paraules: que bons que som, òstia. (Si no ens ho diem nosaltres…)

Via Autoblog.

L’any 2010 no podria haver estat millor…

Avui és el darrer dia d’aquest 2010, i la veritat és que no podria estar més satisfet de com ha anat. Són moltes les coses que he fet, les coses que m’han passat, i les persones que m’he creuat en els darrers dotze mesos, així que és probable que em deixi algunes cosetes pel camí. El més important d’aquest 2010? Doncs que no podria ser més feliç amb la meva parella. Sé que us importa més aviat poc, però no volia passar la oportunitat per dir-ho. T’estimo, Mireia!

Pel que fa a les curses, la veritat és que enguany n’hem fet més aviat poques. Jo personalment només he sortit a Alcañiz i a Montmeló, i tot i que no podría haver estat més oxidat (no corria des de novembre de 2009), s’ha de reconèixer que hem fet un paper molt més que digne (tenint en compte les nostres possibilitats) – perdoneu que ho digui jo… però algú ho havia de dir!!! Sobretot a la darrera cursa de l’any, on vam arribar a liderar la cursa durant quatre voltes – sí, sí… líders de la classificació absoluta. Desgraciadament, la direcció ens va deixar tirats quan rodavem còmodament en el top 10 (absolut!!!) a falta d’una 20 minuts. D’haver acabat, l’haguèssim liat molt grossa…

Pel que fa a d’altres coses personals, tot i que relacionades d’alguna o altre forma amb el món del motor, aquest 2010 ha significat l’any de l’ÈPIC viatge al Nürburgring amb el Renault 5 GT Turbo. I dic “èpic” amb majúscules perquè va ser un viatge que va tenir de tot: dos voltes genials i meravelloses amb el R5 – molt més ràpides del que hagués estat convenient, retrobar-me amb els amics de TheAutoUnion, una visita a Spa-Francorchamps, i fins i tot una trencadisa d’embrague a uns 200 kilòmetres de casa – per sort només va ser el pedal, res greu que no es pogués solucionar.

L’Igna va anar amb el M3, aprofitant que es feia una concentració europea, i la veritat és que va estar genial. Parlant de l’Igna i el BMW, aquest 2010 també ha estat l’any en que el meu germà per fi s’ha deixat de tonteries i s’ha tret de sobre el 325i per comprar-se un 320is, o elquesigui que és el que s’ha comprat. Per cert: l’any que ve significarà el seu debut als rallys… que ja tocava!! Forza Sabine!!

El 2010 també ha estat l’any en que he començat a colaborar amb MotorFull, on a més a més de pagar-me cada mes per fer el que més m’agrada, he aprés un munt, escrivint cada día una miqueta millor que l’anterior – cosa que espero que s’hagi notat a Colla Verglas! L’únic regust negatiu que em queda és no tenir tot el temps que m’agradaría per seguir col·laborant amb Motor.cat, una gent que sempre s’ha portat genial amb un servidor, i amb els que espero poder treballar mes en aquest 2011 que està a punt d’arribar – ale, ahí va la enèssima “promesa” pel 2011…

L’any 2010 també ha estat l’any en que he conduit el meu primer Ferrari, cosa que, us ho asseguro, no s’oblida. Va ser a Holanda, amb un Ferrari 360 Challenge Stradale negre, gràcies al Marc, l’aficionat als cotxes més generós i enrrotllat que he conegut mai. En serio, no exagero: penseu que es va desplaçar des de casa seva, havent sopat, expresament només per obrir-nos la seva nau, engegar els seus joguets, i deixar que tant jo com en Peter (membre de TheAutoUnion i amic comú) disfrutesim del Ferrari; ell ni tan sols es va pujar!! Si això no és ser un paio collonut, que m’ho expliquin. L’últim cop que vam parlar va ser per convidar-me de nou a Holanda per probar la seva darrera adquisició: el Ferrari 599 GTO. Ja estic buscant el moment…

Inesperadament, aquell no seria el darrer Ferrari que conduiria en 2010, ja que gràcies a Formula GT i a la familia Dueñas, vaig tenir la oportunitat de donar quatre voltes al circuit escola del Circuit de Catalunya, al volant d’un Ferrari F430. Si us dic la veritat, tot va passar tan depresa que quasi ni m’enrecordo, i és que quan em vaig llevar aquell diumenge, res em feia pensar que acabaria el dia havent rodat amb un F430. Gràcies Atlan per l’oferiment!!

Segurament m’he deixat un munt de coses, moments memorables i històrietes vàries – com el Rally Monte-Carlo i la nit del Turini nevat, brutals; o les voltes al Nürburgring amb el Opel Meriva – però, després de tot, que més dona? He tingut la sort infinita de haver viscut molt bons moments, rodejat de molt bons amics.

Com veieu, no em puc queixar de cap de les maneres. A poc que el 2011 sigui una desena part d’ho collonudament genial que ha estat el 2010, ja em donaria per satisfet, us ho asseguro.

Bon any, i que tots els vostres desitjos es facin realitat – en la mesura del possible – en aquest 2011 que està a punt de començar!!!