Així era l’ambient del Rally Costa Brava l’any 1980

Captura de pantalla 2013-09-15 a les 23.06.45

Avui per Facebook m’he topat amb un video d’allò més interessant. I dic interessant perquè per una persona nascuda l’any 1980 sempre és curiós veure com eren els rallyes l’any en el que va nèixer. En aquest cas es tracta del Rally Costa Brava (vuit anys abans de convertir-se en el Catalunya-Costa Brava), prova que va acabar guanyant Antonio Zanini amb el Porsche 911 SC, seguit de Jorge de Bragation amb un Lancia Stratos. Les imatges semblen haver estat filmades en Super 8, el que no deixa de ser una llàstima ja que d’aquesta manera no podem gaudir del so d’aquestes velles glòries (clar que, segons com es miri, és molt millor això que no tenir res). M’agraden, i molt, els Alfa Romeo GTV6, així com els Renault 5 Alpine o els Opel Ascona, per citar-ne només tres. Aquí trobareu la classificació final del rally.

Continua llegint

El Porsche 911 Targa que volia ser un 934 Turbo RSR

tumblr_mn3ne2poZc1r2dcdfo1_1280

M’encanta Tumblr (per Tumblr s’enten la sel·lecció de blogs als que segueixo). M’hi podria passar hores i hores, mirant fotos i més fotos. I per quan hagués acabat, encara em quedarien centenars de fotos encara per veure. El millor de tot és quan et creues amb coses tan rares com aquesta: un Porsche 911 Targa amb estètica de 934 Turbo RSR i alguns detalls del 911 Turbo. La única info de que disposo és el que es podia llegir al enllaç original: Watkins Glen 1980. No obstant, una cerca ràpida a la cursa de la Can-Am d’aquell any, així com a la de 6 hores que es va disputar aquell mateix cap de setmana, ha donat resultats negatius. Imagino que debia estar inscrit a la Trans-Am, però no he trobat res al respecte. Igual de rar que el BMW 325i d’ahir.

El dia que Williams va provar un monoplaça sense suspensió

L’any 1980 va començar a circular el rumor de que l’equip Lotus de Formula 1 estava experimentant amb un monoplaça sense suspensió. Venint d’un equip que, entre d’altres coses, ha estat pioner en la aerodinàmica i en l’efecte terra, la cosa és com per prendre-se-la en serio. I d’aquesta menera, com si d’un extrany cas de mimetisme tecnològic es tractés, la escuderia Williams també va decidir provar-ho… per si de cas.  La explicació darrera d’aquesta esperpèntica fòrmula era ben simple: en un cotxe sense body roll, l’aire que passa per sota del cotxe és constant i per tant es maximitza l’efecte terra. Crec. (Si hi ha algun tècnic a la sala que em vulgui corretgir, benvingut serà.)

En el video que trobareu una mica més avall, mostrat per la BBC l’any 1981, veiem a l’equip britànic en una sessió de proves d’allò més experimental. Després de treure-li els amortidors i esperar que la pista s’eixugués una mica, Alan Jones va ser l’encarregat de provar-ho amb uns resultats d’allò més curiosos. Al retornar al box es van adonar que la carcassa del canvi estava danyada, un fet al que s’hi ha de sumar els sorolls extranys que feia el motor i que el pobre pilot britànic quasi no podia veure res de les vibracions que patia el monoplaça. El temps no va ser gaire diferent al del monoplaça amb els amortidors al seu lloc, tot i que en paraules del propi Jones, sense aquestes era pràcticament inconduïble.

I dit això, us imagineu una situació similar a la Formula 1 actual? Amb uns tests oberts al públic, amb una cobertura mediàtica espectacular — per tractar-se d’uns entrenaments — i amb un reglament que no deixa marge per les invencions (i si no que li preguntin a Mercedes-Benz, que es treuen un as de la màniga i automàticament tenen a la resta d’equips queixant-se sobre la legalitat del seu nou F-Duct), veure experiments com aquest — o com el que va propiciar el Tyrrell P34 o el Brabham BT46B — és avui en dia una utopia. Una llàstima.

Via Racing Gang