Una volta onboard al Nürburgring… de 1967!!!

Suposo que no és el primer cop que publico aquest video, però tan se val. En tot cas, disculpes. El fet és que això de les càmeres onboard és una cosa relativament nova, popularitzant-se sobretot cap a finals dels anys 80 un cop els equips van ser ho suficientment compactes com per poder-se muntar als monoplaces de Formula 1 sense esgarrar-ne tota la eficiència. En aquest sentit, trobar-se un video pre-anys 80 no passa cada dia… i encara menys que el circuit objecte de la filmació sigui el Nürburgring Nordschleife!

Per desgràcia, no és tracta d’una volta completa al traçat alemany. Tot i així, resulta curiós veure com, a grans trets, el traçat quasi no ha canviat en tot aquest temps: la baixada de Füchsrohre és pràcticament igual, si exceptuem els pianos i la manca total de qualsevol cosa que s’assembli a un guarda-rail, etc. El pilot és un tal Hubert Hahne, un paio que debutava en aquella mateixa cursa en un monoplaça Lola de Formula 2. Res a veure amb el video del Ford GT que vaig publicar fa uns dies, eh?

Via GT Spirit

Així és com Rauno Aaltonen va fer trampes (accidentalment) per adjudicar-se el Rally Monte-Carlo de 1967

Aquest matí s’ha disputat el Shakedown del Rally Monte-Carlo, una de les proves més populars i importants del calendari. Aquesta edició, no obstant, és important per un parell de raons en concret: per començar, la edició de 2012 marca el retorn de la prova al mundial de rallyes, després d’uns anys enquadrada en el calendari del IRC. La segona raó no és altre que el retorn de Mini, una de les marques més estretament lligades al rally gràcies a les seves victòries els anys 1964, 1965 i 1967.

Precisament avui us volia parlar d’aquesta darrera edició, en la que Rauno Aaltonen va saber imposar el seu Mini Cooper S davant del Lancia Fulvia d’Ove Andersson i el Porsche 911 de Vic Elford. Després de llegir un molt bon article publicat a Jalopnik, això de que Aaltonen va saber imposar el seu Mini pot ser s’hauria de revisar. Segons explica ell mateix, un petit accident va ser el factor determinant que li va permetre adjudicar-se el tram del Turini, quan, a priori, tenia tots els números per ser superat pel Elford i Andersson a la classificació scratch. Com s’ho va fer, doncs?  Continua llegint