A finals dels anys 50 i principis dels 60, el domini de Ferrari a les 24 hores de Le Mans era, senzillament, insultant. Tan insultant com el domini de Jaguar als anys 50, el de Porsche als 80 o el d’Audi en èpoques més recents. L’any 1964 no seria diferent als anteriors, amb els italians aconseguint un nou triplet amb el Ferrari 275P de Nino Vaccarella/Jean Guichet al capdavant. En aquella edició de la cursa gala, no obstant, la èpica es trobava a la categoria petita, la dels GT.
Això que veieu a la foto és un dels sis Shelby Daytona Coupe que es va fabricar entre 1964 i 1965 amb l’objectiu de batre els tot-poderosos Ferrari 250 GTO. Sí, exacte, només s’en van fabricar sis, d’aquí que el preu d’aquesta joia sobre rodes superi els 5 milions d’euros i escaig. Si voleu saber com sona aquesta bèstia i el descomunal V8 que amaga sota el capó només heu de donar-li al play al video que trobareu una mica més avall. Impressionant és poc.
Sempre que veig un video d’un cotxe sobre un banc de potència me l’imagino sortint disparat cap endavant després de trencar-se una de les corretges que el subjecten. Pessimista? Si. Cafre? També. No obstant, en el 98% dels casos la cosa sempre acaba bé: l’esportiu de torn fa un soroll espectacular, treu uns flamots per l’escape que fan por i a l’ordinador es mostren les corves de potència amb xifres que s’enfilen fins a l’infinit. A vegades, però, alguna cosa falla. Aquest és el cas del video que avui ens ocupa, on un banc de potència es desintegra, implossiona i desapareix sota un Shelby GT500. Les imatges fan mal a la vista, i jo la veritat és que després de veure el video encara no em crec que ningú sortís malparat d’aquest incident.
El món dels cotxes clàssics és molt particular. T’ha d’agradar. I molt. Si ens fixem en els cotxes d’avui en dia, no és difícil adonar-se que un Clio Sport pugui ser infinítament més ràpid i efectiu que un Renault 5 Turbo. El mateix es pot dir d’un Cayman si el comparem amb un 911 2.7 Carrera RS, o d’un Ford Mustang GT respecte d’un Shelby Cobra. O no? No obstant, hi ha un factor que els cotxes moderns no poden (ni podran mai) igualar: les sensacions que es viuen al volant. I el so, i l’acceleració, la interacció amb el motor, la direcció, la suspensió, la tracció, les frenades, el pas per curva. La llista és interminable.
Per entendre tot plegat, què hi ha millor que un bon video il·lustratiu? En aquest cas, tenim un Shelby Cobra rodant a molt bon ritme per Laguna Seca, en una de les curses del Monterrey Historic Festival. Al volant hi va un tal Jim Farley, vice-president del Grup Ford. El millor de tot? Cada cop que endolla l’accelerador quan el cotxe està encarat a la recta. Ja sabeu. Volum ben alt i a gaudir.
Via Autoblog
Un paio decideix “estrenar” el parquet de casa seva fent uns donuts amb un Shelby Cobra (probablement una rèplica). La explicació més raonable que trobo és que el paio volia posar parquet nou i, abans de llençar l’anterior a la brossa, va decidir posar fi a un trauma que l’ha atormentat des de la infantesa: quan la seva mare no li deixava jugar amb cotxets Hot Wheels al saló de casa per por a ratlar el parquet.
Via Autoblog
Digueu-me que veieu a la foto. Un Shelby Crobra 427, pot ser? Rodejat de atractives mosses nipones? Cert. Bé. Quasi.
Això que veieu no és un Cobra real. Ni porta un motor V8. Ni molt menys cubica 7 litres de cilindrada. Res més lluny de la realitat. Aquest Baby Cobra, com s’anomena, és precissament això: una versió baby, mini, de butxaca, del clàssic esportiu americà. No se si sou familiars amb el concepte K-Car japonés (segur que de jugar al Gran Turismo algo us sona): bàsicament es tracta de cotxes amb cilindrades inferiors a 1 litre, molt populars al país del sól naixent, ja que entre d’altres coses, paguem menys impost de circulació.
Aquest Baby Cobra està basat en un d’aquests esportius de la classe K-Cars: el Suzuki Capuccino (a la foto de dalt podeu veure un munt d’aquests Capuccinos, al fons). El motor, irónicament, no cubica ni una dècima part del que subicava el Shelby original. Dels 7 litres del monstruós V8 americà… el Baby Cobra equipa un petit 3 cilindres de 660cc en la versió bàsica. Sempre queda la opció d’equipar el motor més potent de 720cc i turbo, que dona 158 cavalls. Clar que tot i així… les prestacions encara es queden a anys llum de les del Shelby 427 original.
El preu no és precissament barat: amb un preu base de 32,400€… a menys que posem dos o tres opcions, aquest es dispara considerablement. Haig de dir que em sembla perfecte que existeixin opcions com aquesta, per la gent que vol un clàssic com el Cobra pel dia a dia, amb costos de manteniment sota mínims, i a qui no li preocupin les prestacions. Però jo personalment abans em quedo amb una de les mil-i-una rèpliques que hi ha d’aquest cotxe al mercat.
Baby Cobra official website | Autoblog
Podriem dir que en l’actualitat, si hi ha dos marques enfrontades cara-a-cara, aquestes són Porsche i Nissan. I és que des de l’arribada del GT-R, els de Porsche han esta una mica nerviosos… especialment quan el nouvingut japonés ha aniquilat tots els temps dels Turbo i GT3 (i Carrera GT!!!) al circuit del Nürburgring.
Aquesta rivalitat, però… no deixa de ser anecdòtica si la comparem amb la Gran Rivalitat dels 60, la que van mantenir Enzo Ferrari i Carroll Shelby als campionats de GTs de l’època.
L’any 2002, la BBC va produir un documental anomenat The Snake and the Stallion (on “stallion” podria ser traduit per semental) on es mostrava aquesta lluita i els dos cotxes que la van protagonitzar: el Ferrari 250 GTO i el Shelby Cobra 427. Aquí hi ha un petit trailer de 2 minutets…
Trobat a 0-60 Magazine.
Clicant a la imatge anireu a la versió en alta ressolució…
El Shelby Daytona Coupe ha estat un dels cotxes de cursa més importants i exitosos en sortir mai dels Estats Units. De fet, és l’únic que fins ara ha guanyat un títol de Campió del Món FIA GT, l’any 1965. I clar… això es reflecteix en el preu: un dels 6 cotxes originals sortirà d’aquí poc a subasta i s’espera que el preu superi els 15 milions de dòlars!!
Clar que sempre hi ha una opció més barata… i és optar per les rèplicas “oficials” fetes per Superformance. Sobre la base del Superformance Shelby Cobra Daytona Coupe, s’ha creat aquesta Le Mans Edition… amb dosis extra de testosterona: passos de roda força més amples, llantes de 18″, suspensió… i un motor Ford V8 sota el capó que dona 530 cavalls! 🙂
Font: Autoblog.
Trobareu moltes més fotos seguing aquest enllaç a la galeria d’Autoblog.
Colla Verglas 