El nou MINI es fa gran — literalment.

Ahir MINI va presentar la nova generació del MINI, l’únic model al mercat, ara que ho penso, que no té denominació específica. El tema és que juntament amb el comunicat oficial, els alemanys (o britànics, segons es miri) han publicat algunes imatges amb les quatre generacions que existeixen d’aquest popular utilitari l’una al costat de l’altre — la primera d’Alec Issigonis i les tres reinterpretacions posteriors de BMW. No dic que el nou MINI sigui un cotxe gran, perquè no ho és. Però si el comparem no ja amb el disseny original sino amb el primer posterior a la adquisició de BMW, sobta aquest constant increment de volum.

Mini Cooper S versus Ford Galaxy, David contra Goliat

Via Motorsport Retro he trobat un video d’aquests que il·lustren com poca altres la típica lluita “desigual”, el David contra Goliat. Per un costat tenim un rapidíssim Mini Cooper S pilotat per un tal Jason Stanley, qui, durant el passat Goodwood Revival, va fer parella amb Rauno Aaltonen. A l’altre cantó del ring, un Ford Galaxy descomunalment gran equipat amb un V8 descomunalment gros. Velocitat de pas per curva contra potència pura, un pes-ploma contra un armari empotrat. El resultat d’aquesta lluita, on ja us avanço que el Mini no acaba de sortir del tot ben parat, no està exempt de polèmica, tot i que jo sincerament penso que no el va veure venir. Racing incident o mala llet? Vosaltres direu…

Tal com sona: una cursa de cotxes remolcant Minis

De competicions extranyes i surrealistes hi ha moltíssimes: tractors, autocaravanes, segadores, etc. Poques, però, superen el bizarrisme d’aquesta que ens porta MotorpasiónF1: una cursa de cotxes fets caldo remolcant Minis fets caldo. Tan fascinant com carent de sentit. M’encanta.

MINI felicita a Porsche per l’aniversari del 911

Moltes vegades solem tractar als diferents fabricants com a rivals entre sí, empreses amb interesos creuats que la única cosa que volen és veure el fracàs dels altres. A vegades, però, hi ha comunicats de premsa que deixen entreveure una certa humanitat entre marques, i la felicitació de MINI pel 50 aniversari del Porsche 911 és un molt bon exemple. Els britànics (o pot ser hauria de dir alemanys?) han publicat una sèrie de fotos amb un Mini original, aquell dissenyat per Alec Issigonis, al costat d’un Porsche 911 Targa de finals dels seixanta. Veure’ls l’un al costat de l’altre recorda una mica a la extranya parella, i tot i així no m’importaria gens tenir-los al garatge de casa, un per anar a treballar, l’altre pel cap de setmana.

Així camina el MINI que Jean-Philippe Dayraut pilotarà a la Pikes Peak

La Pikes Peak s’acosta i els equips poc a poc van afinant les màquines. Si fa un parell de setmanes era el Peugeot 208 T16 Pikes Peak de Loeb el que entrenava al circuit de Pau-Arnos, avui toca parlar del MINI amb el que Jean-Philippe Dayraut mirarà de plantar cara al pilot francès. Amb 900 CV de potència i un pes lleugerament superior al del Peugeot, aquest MINI probablement sigui el rival més directe de Loeb en aquesta edició de la Pikes Peak, sense per això desmerèixer a la resta d’inscrits (en aquest enllaç trobareu els de la categoria Unlimited). La cita ja sabeu quan és: el proper 30 de juny, amb cobertura televisiva en directe per Red Bull TV.

La segona joventut del MINI Countryman: rallycross amb Liam Duram i la Pikes Peak amb Jean-Philippe Dayraut

Sempre m’ha agradat molt el MINI Countryman JCW WRC, sobretot en configuració d’asfalt. Per desgràcia el cotxe mai va arribar a estar a l’alçada dels seus rivals, Citroën i Ford principalment, i això que l’equip encarregat del programa mundialista era Prodrive. Problemes de fiabilitat i econòmics de tota mena van enviar el projecte en orris, i fins i tot Kosciuszko, únic pilot de MINI aquesta temporada, ha decidit passar-se a Ford en vista dels desastrosos resultats aconseguits fins ara. Per sort ara sembla que el MINI Countryman tindrà una segona oportunitat lluny dels rallyes mundialistes.

Ford i MINI deixen el Mundial de Rallyes — i ara què?

Amb uns cotxes cada cop més allunyats de la realitat i amb pressupostos estratosfèrics, prendre part al Mundial de Rallyes — o al BTCC, al DTM i a la Formula 1 — s’ha convertit en un capritx d’allò més prescindible. La cosa és encara més greu si donem un cop d’ull a la crisi que afecta a bona part dels mercats europeus: tancaments de fàbriques, aturades en la producció, caiguda de les vendes a l’estil Felix Baumgartner. En vista d’aquest panorama, no és d’extranyar que tant Ford com MINI hagin decidit retirar-se del Mundial de Rallyes de manera oficial — el que no treu que M-Sport i Prodrive, respectivament, puguin mantenir programes privats al llarg de 2013 i més enllà.

En el cas de MINI es veia venir d’una hora lluny. Amb un cotxe molt poc competitiu davant dels Fiesta i els DS3 oficials, i amb una relació entre Prodrive i la marca d’allò més tormentosa, estava clar que la aventura alemanya tenia els dies comptats. Si un no guanya no surt als diaris, i si un no surt als diaris la inversió feta no surt a compte. I en aquestes s’ha trobat MINI. El cas de Ford, per contra, és molt més preocupant. Després de 16 temporades i 52 victòries — per no parlar dels èxits dels Escort MK1 i MK2, dels Sierra i Escort RS Cosworth de Grup A, del RS200 — la marca de l’òval deixa un mundial amb el que ha estat estretament vinculat durant més de 40 anys. Hi ha projectes que venen i van, uns que duren més i d’altres que, com el cas de MINI, no aguanten ni un parell de temporades. Però el cas de Ford és com el de Lancia al 1991 o el de Subaru al 2008. Se’ls trobarà a faltar.

Així doncs, amb Ford i MINI deixant el campionat a finals d’any, unit a l’anunci de Citroën de deixar el Mundial la temporada 2014 per provar sort al WTCC i als dubtes més que raonables que desperta el projecte de Hyundai, la pregunta que ens fem tots és: i ara què? Qui correrà el Mundial de 2014? Volkswagen? Peugeot amb el nou R5 presentat a París? Quan de temps aconseguiran mantenir el programa de rallyes amb una caiguda continua de les vendes a tot Europa?

Els curiosos efectes del temporal siberià

Ara que el temporal siberià de fred sembla que ha començat a remetre una mica, resulta curiós veure alguns dels seus efectes, digue’m-ne, poc habituals. D’entrada, Ferrari va haver de cancelar la presentació del nou F2012 degut a les fortes nevades que van caure sobre la regió de Modena durant la setmana passada. No obstant, els italians van saber aprofitar la oportunitat per mostrar les bondats del nou FF en un video on apareixien Alonso i Massa conduint sobre neu. No em digueu que la entrada de la fàbrica de Ferrari coberta de neu no és una imatge bocòlica-pastoril de postal nadalenca…

No obstant, l’efecte més curiós de tots va succeïr a Suïssa, aprop de Ginebra, a tocar del llac Leman. El vent i unes temperatures que van arribar fins els -20ºC van ser els responsables d’escultures de gel tan realistes com aquesta d’un Audi 80 Avant:

El diari ARA ho explica molt bé en un video. De fet, païssos tant habituats al fred com Finlandia tampoc es van escapar de la onada de fred: el gel, la neu i la poca visibilitat van provocar un xoc en cadena amb 200 vehicles implicats. Bé, més que “el gel, la neu i la poca visibilitat”, el veritable causant d’aquest accident massiu va ser la velocitat inadequada de TOTS els implicats.

Això sí: la cagada més cagada de totes les cagades que es van fer durant aquests dies va ser la que va fer MINI, al voler batejar el temporal de fred amb el nou de Cooper. Sembla ser que a Alemanya pots “adoptar” una incidència meteorològica — sigui una tempesta, un tifó o un front polar. El que no s’esperaven és que el front polar Cooper provocaria més de 200 morts a tota Europa. L’agència de publicitat responsable de la campanya, juntament amb el fabricant alemany, ja han demanat disculpes. El ridícol, però, ja està fet, passant als anals de la història del marketing com una de les campanyes publicitàries més mortíferes que s’han fet mai — tot i que la culpa no sigui atribuïble a ells directament.

Via Motoring con brio

Dani Sordo. Rally Monte-Carlo. MINI Countryman WRC.

Com ja sabeu, l’edició d’enguany del Rally Monte-Carlo marca el retorn de la marca MINI al mundial de rallyes. Durant les darreres setmanes, Dani Sordo i l’equip anglés han estant entrenant de valent, i tot i que dubto molt que puguin plantar cara al Citroën DS3 WRC de Sebastien Loeb — amo i senyor se la prova — s’ha de reconèixer que van ràpid. Molt ràpid. Com a mínim això és el que es despren de la imatge que he trobat pel Facebook: a tres rodes i tallant fins i tot allà on no s’hauria de tallar.

Actualització —

Hi ha una segona imatge, quasi idèntica, però des d’un angle diferent. No us recorda a la mítica foto del Ford Escort Mk2 passant a fondo per un lloc similar?

Així és com Rauno Aaltonen va fer trampes (accidentalment) per adjudicar-se el Rally Monte-Carlo de 1967

Aquest matí s’ha disputat el Shakedown del Rally Monte-Carlo, una de les proves més populars i importants del calendari. Aquesta edició, no obstant, és important per un parell de raons en concret: per començar, la edició de 2012 marca el retorn de la prova al mundial de rallyes, després d’uns anys enquadrada en el calendari del IRC. La segona raó no és altre que el retorn de Mini, una de les marques més estretament lligades al rally gràcies a les seves victòries els anys 1964, 1965 i 1967.

Precisament avui us volia parlar d’aquesta darrera edició, en la que Rauno Aaltonen va saber imposar el seu Mini Cooper S davant del Lancia Fulvia d’Ove Andersson i el Porsche 911 de Vic Elford. Després de llegir un molt bon article publicat a Jalopnik, això de que Aaltonen va saber imposar el seu Mini pot ser s’hauria de revisar. Segons explica ell mateix, un petit accident va ser el factor determinant que li va permetre adjudicar-se el tram del Turini, quan, a priori, tenia tots els números per ser superat pel Elford i Andersson a la classificació scratch. Com s’ho va fer, doncs?