Tornant a Le Mans en el F1 GTR. L’èpic viatge de Ray Bellm a Le Mans 1997

Us imagineu que el mes que ve Tom Kristensen decideix treure el cap a les 24 hores de Le Mans en el mateix Audi R18 e-tron quattro en el que l’any passat va acabar en segona posició? No parlo de arribar al circuit i fer-se quatre fotos, no. Parlo de conduir-lo des de la seu d’Audi Sport fins al circuit francés, per carretera. Doncs això és més o menys el que va passar l’estiu de 1997 quan Ray Bellm va viatjar des del Regne Unit fins a la ciutat francesa en el seu McLaren F1 GTR, xassís 012R, el mateix en el que l’any anterior havia acabat en novena posició, i el mateix també amb el que es va proclamar campió de les BPR Series la temporada 1996.

McLaren F1 vs McLaren P1

És la comparativa que tothom estava esperant. El McLaren F1 contra el McLaren P1. El cotxe que va revolucionar-ho tot a principis dels 90 contra el cotxe que ho ha revolucionat tot no fa ni dos dies, amb permís, això sí, del 919 Hybrid i del LaFerrari.

Així va nèixer el McLaren F1 GTR

La història del McLaren F1 GTR és d’allò més fascinant. Enlloc de ser un projecte sorgit des de la pròpia McLaren, com cabria esperar d’un equip tan estretament lligat amb l’automobilisme a través de la Formula 1, la versió de competició del F1 va nèixer a petició d’un particular: Ray Bellm. Un particular amb molts quartos i una idea molt clara: aquell cotxe, dissenyat per Gordon Murray com a màxima expressió del que podria arribar a ser un cotxe de carrer, tenia un potencial ENORME en competició, i seria una llàstima no aprofitar-lo.

En memòria de les BPR Global GT Series: Ferrari F40 LM contra McLaren F1 GTR a Zhuhai

No és el primer cop que em passa. Estic mirant fotos a Tumblr, de Formula 1, de rallyes, de clàssics, quan de sobte em topo amb una que em crida la atenció d’una manera especial. Té mèrit, perquè en general el que em vaig trobant per Tumblr no és que em deixi precisament indiferent. Aquesta foto en qüestió, no obstant, té quelcom que la fa diferent: la història que hi al darrere, un record que et ve al cap. No sé. La foto de la que us volia parlar avui és la que obre aquesta entrada: un Ferrari F40 LM lluitant amb un McLaren F1 GTR a les 3 hores de Zhuhai de 1995.

McLaren P1 versus Porsche 918 Spyder: quin dels dos és més ràpid?

Coincidireu amb mi en que avui en dia hi ha tres cotxes que sobresurten per sobre de la resta. Parlo del Porsche 918 Spyder, del McLaren P1 i del Ferrari LaFerrari. Escollir-ne un abans que un altre va a gustos, ja que tot i arribar-hi per vies diferents, a la pràctica tots ofereixen més o menys el mateix. El Porsche pot ser és el que més destaca en el dia a dia, com molt bé va demostrar /DRIVE fa unes setmanes creuant Manhattan de punta a punta sense gastar ni un cèntim en benzina. Per contra, el P1 i el LaFerrari sembla que hagin sacrificat part d’aquesta ‘eficiència’ a canvi d’oferir sensacions una mica més salvatges.

458 Speciale versus 991 GT3

Hi ha tres tipus de persones que compren Ferraris. Per una banda hi ha la gent que l’únic que vol és deixar-se veure i fardar de cotxe. No els hi preguntis qui és Enzo Ferrari o si algun cop han sentit parlar del F40. Tant se’ls hi en fot. Després hi ha la gent que sempre ha volgut tenir un Ferrari i que, després d’estalviar durant dècades i/o hipotecar-se fins a les celles, per fi ha pogut fer realitat el seu somni. Són clarament identificables perquè sempre van vestits amb merchandising de la marca. Finalment hi ha un tercer grup format per la gent a qui un 458 Italia senzillament li sap a poc. Són els incondicionals més exigents, pilots amateurs en la majoria dels casos que l’únic que volen és un cotxe de carrer capaç de brindar sensacions similars a les que es viuen en un cockpit de competició.

El manual d’instruccions del McLaren F1 és una obra d’art

S’estan perdent els bons constums. Fa uns mesos vaig llegir que una marca havia decidit prescindir del manual d’instruccions donant en el seu lloc un pen-drive. Altres fabricants han anat encara més enllà, oferint realitat augmentada a través del smartphone. El progrés, que en diuen. Ben pensat, aquesta és una decisió que no m’estranya en absolut. Després de tot, amb les llistes interminables d’equipament que s’ofereixen actualment, d’aquí dos dies haguèssim acabat amb manuals d’instruccions dividits en quatre o cinc volums.

McLaren presenta el P1 GTR Design Concept. L’hereu del F1 GTR? Jo no estic tan segur…

Després de molta rumorologia popular, ahir McLaren finalment va presentar el P1 GTR Design Concept, una forma molt maca de batejar a la versió de circuits del P1. A grans trets, la nova criatura de Woking es pot resumir com la alternativa britànica als Ferrari FXX i 599XX: un cotxe ni homologat per circular pel carrer ni per competir en cap campionat, i que pràcticament només es podrà fer servir en tandes exclusives organitzades per la pròpia McLaren.

Coses que no es veuen tots els dies: una vintena de McLarens F1 passejant per la Toscana.

Si tot just ahir us parlava del Bugatti EB110, el gran oblidat de la dècada dels noranta, avui us volia parlar del que per molts va ser-ne el clar dominador: el McLaren F1. Fa uns dies unes quantes unitats van estar fent turisme per la Toscana italiana. I quan dic unes quantes vull dir moltes, moltíssimes. I és que si tenim en compte que del F1 s’en van fabricar prop d’un centenar d’unitats entre versions de carrer i variants de competició, reunir-ne una cinquena part de la producció total no és quelcom que es vegi tots els dies.

Engegant el motor del McLaren MP4/6 de 1991 dues dècades després.

Els món dels vehicles clàssics és una loteria. Tan bon punt poden engegar a la primera com negar-se a fer-ho. La cosa és complica quan parlem de Formula 1. Només cal recordar el ho complicat que és engegar un Leyton House. És un procés que requereix tres enginyeries, un postgrau en física quàntica i dos màsters en matemàtiques aplicades, i això només per començar. En aquest sentit, si engegar el motor d’un Formula 1 en condicions normals és ja de per sí una gesta en sí mateixa, imagineu-vos com ha de ser fer-ho després d’haver-lo tingut parat durant més de dues dècades.