Garatge Verglas: preparant el Mazda pel Nürburgring

“Un MX-5 per no preocupar-me gaire ni complicar-me la vida”

Això és el que vaig dir el 27 de març de 2017, tot just 10 dies després de comprar-lo. Ho deia convençut, amb la idea de fer quatre modificacions, posar-lo al dia i poca cosa més. Keep it simple. Flash forward a octubre de 2018 i em trobo, a una setmana justa de marxar cap al Nürburgring, amb el cotxe al taller. Res greu, per sort. Només li estan muntant barres, suspensions, estabilitzadores i coses que ni tan sols sabia que existien 15 mesos enrere. Definitivament se m’ha escapat de les mans.

De ruta amb l’MX-5: entre la Garrotxa i França

Si hi ha una cosa que ens agrada fer a la meva senyora i a mi és fer ruta en cotxe i perdre’ns per carreteres comarcals. Quan més remotes i recòndites, millor. En aquest cas la excusa bé s’ho mereixia, doncs celebràvem el nostre cinqué aniversari de noces, que es diu aviat. Vam endollar el nen als avis, vam agafar el Mazda i dissabte a primera hora ja estàvem enfilant la C-17 en direcció a Vidrà, punt de partida d’una ruta que ens va portar de la Garrotxa a l’Empordà passant per França.

La primera part de la ruta la vaig descobrir gràcies a NacióMotor, tot i que en part ja la coneixia: a la Volta Osona 2014, aquella edició en la que ens vam inscriure amb l’Escrot i en la que quasi morim d’hipotèrmia, aquell era el tram que en un principi havia de tancar el ral·li.

La fascinant història d’un dels millors cotxes de Le Mans, però del que molt poca gent s’enrecorda

La història del Jaguar XJR-14 és fascinant per moltes raons. És fascinant perquè va ser dissenyat per un tal Ross Brawn, amb unes solucions tècniques mai vistes fins llavors. També és fascinant per comptar amb un monocasc de fibra de carboni — va ser el segon sport-prototip en fer-ho — i per muntar un motor Ford HB V8 amb unes especificacions similars a les dels motors de F1. Era tan descaradament ràpid que a Suzuka va ser dos segons i mig més ràpid que la competència, assegurant-se d’aquesta manera el mundial de 1991. Per desgràcia mai va guanyar la cursa més important, la que més comptava — Le Mans. I és aquí on comença la història interessant…

Perquè ‘bigger’ no sempre és ‘better’. El nou Mazda MX-5 ja és una realitat.

 

Aquesta nit Mazda ha presentat la quarta generació del MX-5, posant així punt i final a mesos d’especulacions, rumorologia popular i ‘renders’ més imaginatius que cap altre cosa. Les expectatives no podien haver estat més altes, amb articles que apuntaven a un ‘retorn als orígens’ a base de dieta i un enfoc molt més centrat en la conducció que no pas en les xifres. Ho haurà aconseguit?

Only in Japan. Cotxes de Le Mans circulant pels carrers d’Hiroshima.

Qui no ha somiat algun cop en poder conduir un cotxe de Le Mans pels carrers de la ciutat? No sé si ho recordareu, però fa uns mesos parlàvem d’un Porsche 962C japonés homologat per circular pel carrer. En aquell cas es tractava d’un Schuppan 962CR, una mena d’homologació especial quasi idèntica al Grup C que va guanyar les 24 hores de Le Mans de 1986 i 1987. En el video que trobareu a continuació el tornem a veure en acció, tot i que aquest cop circulant pels carrers de Hiroshima en companyia d’un no menys espectacular Jaguar XJ220 LM preparat per TWR (Tom Walkinshaw Racing).

Prova: Mazda6 Wagon SKYACTIV-D 2.2 150 CV Luxury (i 2)

Article publicat a Motor.cat el 13 de juny de 2013.

Després d’analitzar la estètica del nou Mazda6 Wagon, caracteritzada pel nou llenguatge de disseny KODO que el fabricant japonés ha definit com a “ànima en moviment”, avui ens posarem en marxa i veurem si el nou familiar de Mazda va tan bé com sembla. A grans trets, i abans d’entrar en detalls, podriem dir que el nou Mazda6 és més confortable que esportiu, per més que la seva agressiva estampa i les llandes del 19″ puguin dir el contrari. El complet equipament, on no hi falta pràcticament de res, no fa més que reforçar aquesta primera impressió.

Prova: Mazda6 Wagon SKYACTIV-D 2.2 150 CV Luxury (1)

Article publicat a Motor.cat el 9 de juny de 2013.

Tot i que en general mai m’he sentit gaire atret per les berlines japoneses, haig d’admetre que des de que Mazda va presentar el Takeri Concept a finals de 2011 em moria de ganes de provar la nova generació del Mazda6. Sobre el paper, el nou model japonès té tots els ingredients per triomfar: a una estètica vistosa i espectacular s’hi suma ara una nova gama de motors SKYACTIV de darrera generació i un equipament on no hi falta de res. La pregunta, doncs, és obvia: podrà el nou Mazda6 finalment posicionar-se com un referent en el competit segment de les berlines compactes? D’entrada la cosa no pinta del tot malament.

Llogant un cotxe al Nürburgring, la nostra experiència amb Rent4Ring

Rodar al Nürburgring és quelcom que s’ha de fer com a mínim un cop a la vida. No obstant, sempre hi ha gent a la que això d’entrar al traçat alemany amb el seu propi vehicle no els hi acaba de convèncer, sobretot si aquest cotxe és el que han de fer servir per tornar a casa. El nivell d’exigència del Nordschleife, tant per pilots com per cotxes, amb zones on es superen amb facilitat els 200 km/h, desnivells dignes del Dragon Khan i revolts que es fan a velocitats que no creurieu possible, sovint passa factura: pneumàtics, frens, suspensió, això per no parlar de possibles accidents (toquem fusta) i trencadisses vàries de motor o canvi. I és que còrrer al Nürburgring no té res a veure amb fer-ho a Calafat o al Circuit de Catalunya. Res.

Una volta a Le Mans al costat de Johnny Herbert en el Mazda 787B

Una de les categories que més ganes tenia de veure a l’Esperit de Montjuïc era la que estava reservada als Grup C, i la veritat és que no va decepcionar: el Sauber C9 era ESPECTACULAR, tot i que els Porsche, el Nissan o el Lancia tampoc se li quedaven enrere. No obstant, i ha un sport-prototip que encara no he vist i que em moro de ganes per veure. Parlo del Mazda 787B, un monstre que sona així de bé per les rectes de Le Mans amb Johnny Herbert al volant.

D’això se’n diu anar per feina…

Toronto. Formula Star Mazda 2012. Sage Karam sortint des de la 21ª posició a la graella. Semàfor verd i… pam, pam, pam, pam… i així fins a 18 vegades per acabar finalment en la tercera posició final. D’això se’n diu anar per feina, més en un circuit urbà on els errors es paguen MOLT cars (al minut 2:42 jo crec que fins i tot toca mur). Per rematar-ho tot, atenció a un petit detall: el canvi és de palanca!!! Nascut l’any 1995, la veritat és que haurem d’estar atents a aquest nanu.