La revista evo compara alguns dels turbo més mítics dels darrers anys

Tot i que m’agraden moltíssim els reportatges que la revista evo dedica als cotxes moderns, encara m’agraden més els que estan centrats en esportius mítics dels anys vuitanta i noranta (com el del Delta Integrale Evo 3 de l’altre dia, sense anar més lluny). El d’avui va una mica en aquesta línia, comparant esportius turbo que van marcar una època com el Porsche 930 Turbo, el Nissan Skyline GT-R R32 o el Ford Escort RS Cosworth. La nota exòtica la posa el Maserati Ghibli Cup (molt adient, ara que els italians han presentat una berlina dièsel amb el mateix nom), mentre que el contrapunt modern el posa el Renault Megane R26.R. Jo encara hagués afegit algun altre, com el Mitsubishi Lancer Evo VI TME o el Renault 5 Turbo, però tampoc és una mala sel·lecció…

Així es veu Spa-Francorchamps des de l’interior d’un Maserati Tipo 61 “Birdcage”

El Maserati Tipo 61 “Birdcage” és un cotxe fascinant. El seu nom significa “gàbia” en anglès, un apel·latiu molt escaient si donem un cop d’ull al entramat de barres que conformen en seu xassís tubular. Aquí el teniu donant unes voltes a Spa-Francorchamps amb motiu del Spa Classic 2011 amb Max Werner al volant.

Tipo 250F, la curiosa rèplica del Maserati 250F amb motor BMW

El Maserati 250F és un dels monoplaces més importants que mai s’han deixat veure per les graelles del mundial de Formula 1. Va ser el monoplaça amb el que Juan Manuel Fangio va guanyar les dues primeres curses de la temporada (Argentina i Bèlgica) abans de fitxar per Mercedes-Benz quan aquests van debutar el W196 amb el campionat ja començat. També va ser el cotxe amb el que el pilot argentí guanyaria el seu darrer títol mundial l’any 1957, i el cotxe amb el que aconseguiria superar el rècord del Nürburgring en 10 ocasions… en una sola cursa.

Estava equipat amb un motor Maserati de sis cilindres en línia i 2.5 litres de cilindrada, d’aquí que no sorprengui la elecció que Tipo250 ha fet per la seva rèplica del mític monoposto italià: el sis cilindres de 2.5 litres d’origen BMW, altrament conegut com a M20.

Tenint en compte que Fangio va deixar l’equip Maserati per un equip alemany, no deixa de resultar irònic que aquest preparador anglès hagi decidit recòrrer a propulsors alemanys per equipar aquesta espectacular rèplica del 250F. A diferència dels motors que trobem, per exemple, en un BMW 325i, el motor del Tipo250F compta amb tres carburadors Weber dobles, els quals ajuden a aconseguir aquest so tan particular de cotxe de curses vintage. Perquè veient el video jo mai hagués dit que el que s’amaga sota el capó és un propulsor fabricat a Münich entre salsitxes i litres i litres de weißbier.

El millor de tot plegat? Que el Tipo250 està homologat per circular pel carrer, d’aquí els poc agraciats parafangs a les quatre rodes. Tenint en compte que és un monoposto en el sentit estricte de la paraula, la veritat és que s’em fa difícil pensar en un cotxe millor per fer el típic passeig dominical.

Més info: Tipo250.co.uk | Via: Motoringconbrio

Abarth 695 Tributo Maserati, o la prova de que algú a Abarth es deu pensar que som tontos

Abarth acaba de fer pública la principal novetat amb la que es presentaran al saló de Ginebra: el Abarth 695 Tributo Maserati. Al igual que va passar amb el Tributo Ferrari farà poc més d’un any, el Tributo Maserati no és més que un Abarth 500C esseesse pensat per a clients tontos. Perquè no té un altre paraula, ho sento. Ton-tos.

Per començar, la nova proposta del fabricant italià està basada en el Abarth 500C descapotable, el qual té un preu de sortida pel mercat espanyol de 21.590 euros. Sumeu-li els 3.100 euros que costa el paquet esseesse — el qual inclou llandes, suspensió i frens Brembo — i 3.000 euros més per altres opcions com el cuir, el sistema d’escapament Record Monza o els fars de xenó. El resultat és un Abarth 500C esseesse amb un molt bon equipament per uns 27.000 euros. Voleu saber el preu del Abarth 695 Tributo Maserati? 45.000 euros. Quaranta-cinc mil euros. Un quatre, un cinc i tres zeros. Exacte, ho heu sentit bé.

El complement perfecte pel Ferrari F40 LM platejat de l’altre dia

M’imagino que recordareu el Ferrari F40 LM platejat del que us vaig parlar l’altre dia, el que es troba a la venda a Bingo Sports. Jo, com a mínim, no l’he oblidat. El fet és que avui, via GT Spirit, he trobat la seva parella idea: un Maserati MC12 Corsa del mateix color – i, segurament, també del mateix amo.

M’imagino que després de veure l’èxit aclaparador dels FXX de Ferrari, Maserati va decidir engegar el seu propi programa de curses-client amb un MC12 de curses… no homologat ni per curses ni per circular pel carrer. Com en el cas del FXX, només es podia pilotar en esdeveniments seleccionats per la casa… el que per mi no té gaire sentit, podent comprar un MC12 de curses i fer el que et roti amb ell. Dic jo, vaja. En total es van construir una trentena d’unitats l’any 2004, cinc de les quals no es van posar mai a la venda. L’any següent es van fabricar 25 unitats més, fent un total de 50. L’única d’elles en aquest color platejat és aquesta.

Per cert, tant aquest Maserati MC12 Corsa com el Ferrari F40 LM de l’altre dia, pertanyen (o pertanyien) a la mateixa col·lecció.

Via GT Spirit.

Foto del dia: Maseratis MC12 a Silverstone

Clica a la imatge per anar a la versió en alta ressolució…

Segona cita del Mundial de GT1 al circuit britànic de Silverstone. En aquesta galeria de Autoblog hi trobareu un bon grapat de fotos, incloent-hi el guanyador: el Nissan GT-R GT1 de Sumo Power. De moment… aquí va un trio de Maseratis MC12.

Via Autoblog | Photo: François Flamand | DPPI

El millor garatge del món – en perill

Si. Ho sé. El “millor garatge del món” pot ser és un títol una mica massa agossarat. O exagerat. Però la revista Architectural Digest em dona la raó: aquest garatge és el guanyador del Design Driven Award 2009. I no només aquesta revista ha sabut reconèixer el bon gust del dissenyador Holger Schubert: Maserati també li ha otorgat un premi similar.

Jutgeu vosaltres mateixos:

Impressionant, oi? No només pel garatge, sino per grigio Ferrari 512 BB que l’ocupa (l’amo també condueix un Maserati Gran Turismo – dígali afortunat). Doncs bé. Aquest tal Schubert va fer construir un pont per unir el saló/sala d’estar amb el carrer, de tal forma que estiguèssin a la mateixa alçada… a més d’instal·lar un sistema hidràulic amb rampes, que fes que el cotxe pogués entrar i sortir del seu racó (amb vistes a Los Angeles, i al Pacífic) sense necessitat d’engegar el motor.

Recorda una mica al garatge que va quedar inmortalitzat a la pel·lícula Ferry Bueller’s Day Off.

El tema és que als veins no hi acaben d’estar gaire a gust amb aquesta construcció al seu costat. Segons ells, el pont és un perill palpable i pot sentar un precedent entre el veinat. He sentit “enveja cotxina”? Quasi. La casa comptava amb tots els permissos de l’administració de Los Angeles, i va costar la friolera d’1.5 milions de dòlars. Com per que ara et surtin uns veins gelossos de la teva sala d’estar i la vulguin tirar a terra.

Fonts: Jalopnik | LA Times | Autoblog | Motorpasión

Si bebes, no conduscas… més encara quan t’ho diu Michael Schumacher!

Us enrecordeu del mític “si bebes, no conduzcas” d’Stevie Wonder? M’imagino que els més joves… d’aquest anunci, ni idea, oi? Era una campanya publicitària que es va fer a mitjans dels 80… i clar, aquestes coses, quan ets un marrec de 5 anys, doncs se’t claven a la memòria per la resta dels teus dies.

El tema és que Schumacher ha fet una mena de reinterpretació d’aquest anunci, només que en aquest cas tenim un Maserati GranTurismo enlloc del Cadillac descapotable d’en Wonder. Per remarcar el missatge de la campanya han posat un barman al seient del acompanyant amb tot el necessari per fer un bloodymary. El que passa és que Schumacher li posarà la cosa una mica difícil…

El resultat? A continuació:

Font: WorldCarFans

Garatges amb estil

Garatges ideals. M’encanten. De fet per aquí ja us he ensenyat un parell: un amb un Ferrari F355 i un altre amb un Subaru Impreza. Avui anem un parell de passos més enllà… i us porto tres garatges més que són per caure d’esquena, sobre tot el primer, quasi monotemàtic i dedicat a Maserati:

Reconec que el MC12 fa molt, i que sense ell robant tot el protagonisme, probablement no hagués penjat aquestes fotos… però és que està tot tan net i tan perfecte… que se’m cau la babeta.

Després hi han aquests dos, on sobretot m’agrada el del Ferrari 512BB gris (maquíssim!!)… que de fet em recorda una mica al que sortia a la peli que protagonitzava Mathew Broderick de nom Ferry Bueller’s Day Off, i que amagava un preciós Ferrari 250 GT California Spider:

Font: IEDEI

Una volta amb en Juan Manuel Fangio i el Maserati 250F

Les càmeres onboard són una cosa relativament moderna. Es van popularitzar a finals dels 80, clar que abans s’havia fet algun que altre invent. Però era un equipament tan pesat i voluminós que no sortia a compte muntar-ho a un Formula 1. I estic parlant dels 70! Imagineu, doncs… com debien ser aquestes càmeres l’any 1957, any el que El Maestro va correr per Maserati amb els impecables 250F.

L’altre dia en phillips de Motor.cat va penjar un video espectacular d’en Fangio, al Autòdrom de Modena, amb el Maserati 250F. Eren els anys en que no hi havia cinturons de seguretat, els pilots anaven amb màniga curta… i un ridícol barret de cuir era tota la protecció que portaven en cas d’accident:

Font: Motor.cat