Valentino Balboni i Davide Testi, o com passar d’escombrar terres a ser embaixadors de la marca

Fa un parell de setmanes /DRIVE va publicar un video on entrevistaven a Davide Testi, provador oficial de Pagani. Escoltant les seves vivències a les ordres d’Horacio Pagani era impossible no pensar en la història del que probablement sigui el pilot-provador més famós de tots els temps: Valentino Balboni. Tot i pertànyer a èpoques diferents, totes dues històries tenen en comú que van començar des d’avall, escombrant el terra i fent feinetes de mecànic ras, per anar escalant poc a poc dins de l’organigrama tècnic de la marca.

Un Ariel Atom per la policia britànica, un Lamborghini Huracan per la polizia italiana.

Deixant de banda la policia de Dubai, un altre dels cosos policials que no es pot queixar és el de la policia britànica. El Mitsubishis Lancer Evo X, el Lotus Evora o el Lexus IS-F són només tres exemples dels cotxes amb els que se’ls ha vist patrullar en els darrers anys. Tot i així, cap d’aquests pot fer ombra al cotxe-patrulla amb el que la policia d’Avon i Somerset s’ha deixat fotografiar en els darrers dies: un Ariel Atom 3.5R. Per sort — o per desgràcia, segons es miri — no es tracta de la darrera incorporació a la flota policial. Podeu respirar tranquils.

És oficial: amb vostés el nou Lamborghini Huracan LP610-4

Menys de 24 hores després que les primeres imatges del successor del Gallardo apareguessin per internet, Lamborghini ha presentat oficialment el nou Huracan LP610-4. Deixeu-me dir d’entrada que, tot i que al final tanta versió pot ser ja cansava una mica, sempre he estat un fan incondicional del Gallardo. Això probablement condicioni el meu criteri alhora de valorar la nova joguina de Sant’Aghata Bolognese. Si voleu objectivitat teniu altres blogs. Dit això, també haig de dir que el nou Huracan m’agrada — però no tant com hagués desitjat.

Es filtren les primeres fotos del nou Lamborghini Huracan. Què us sembla?

Un descuit del diari italià La Stampa ha deixat al descobert les primeres imatges del nou Lamborghini petit, al que els italians han batejat com a Huracan. De moment encara és d’hora per fer valoracions i, de fet, ni tan sols sabem què s’amaga sota el capó. No obstant, no puc evitar sentir una mica de fredor al veure’l, i això va tant pel disseny com pel propi nom que han triat pel germà petit del Aventador. Suposo que en anglés dir-se Hurricane ha de ser la monda lironda, però en l’idioma de Cervantes no sona gens bé. Coses de la tradició aquesta de fer servir noms de braus indultats per anomenar els seus esportius…

Visitant virtualment el Museo Lamborghini i la Honda Collection Hall

Una de les utilitats que més m’agraden de Google Maps, des del punt de vista d’un aficionat a l’automobilisme, és la possibilitat de passejar-me pels trams de rallyes i escollir el millor lloc gràcies a la funció Street View. A aquesta ara s’hi ha d’afegir una de nova: la possibilitat de poder passejar-se entre els cotxes i les motors del Honda Collection Hall i els super-esportius del Museo Lamborghini de Sant’Agata Bolognese. En el cas dels nipons estem parlant de la col·lecció d’Honda situada al circuit Twin Ring Motegi en la que hi ha uns 350 vehicles entre cotxes, motos i màquines de tallar gespa. Un amic de TAU va anar fa uns anys i va fer un reportatge collonut, per si us interessa. Pel que fa al Museu Lamborghini, bé… sobren les introduccions. Una manera “diferent” de viatjar, està clar, tot i que jo prefereixo seguir amb el mètode tradicional…

Via Motorpasión | Silodrome | Autoblog

The Reunion: 1973-2013, una petita obra d’art sobre un Miura molt especial

Tots els cotxes tenen una petita història al darrere, més encara quan parlem de clàssics. El cas del Lamborghini Miura SV que avui — justament avui — ens porta Kidston va una mica més enllà, doncs és la mateixa unitat que tal dia com avui fa 40 anys un tal Valentino Balboni va provar als voltants de la fàbrica de Sant’Aghata Bolognese. En aquella època Balboni era un passerell que tot just començava en el negoci, i just un 5 de setembre de 1973 provava el seu primer cotxe de carrer per la marca. Des d’aquell dia la resta és història, fins al punt de que el fabricant italià va decidir fa un parell d’anys posar-li el seu nom a un dels seus cotxes.

McLaren F1, Ferrari F40 i altres esportius de la era analògica

Segons diu la rumorologia popular, el Nissan GT-R en la seva darrera evolució pot accelerar de 0 a 100 km/h en dos segons clavats. Per fer-ho només cal activar el Launch Control i prèmer l’accelerador a fons, que la màgia de la electrònica ja s’encarregarà de la resta. En la mateixa línia, James May va demostrar que per anar a més de 400 km/h en un Bugatti Veyron no cal cap habilitat especial.

Així eren les fàbriques de Ferrari i Lamborghini a finals dels anys seixanta

Sempre he sentit fascinació per les fotografies i videos d’època on apareixen clàssics com el Lamborghini Miura, qualsevol Ferrari dels anys seixanta o el Porsche 911. En elles sempre hi ha un punt de nostàlgia, un punt evocador d’una època o les coses es feien diferent. Sense tanta electrònica, ni tants robots. Pura artesania. D’aquí que m’hagin agradat tant els dos articles que us porto avui, un de Petrolicious, l’altre de Diariomotor.

Serà aquest el darrer Lamborghini Gallardo?

 

Lamborghini Gallardo, Gallardo SE, Gallardo Spyder, Gallardo Nera, Gallardo Superleggera, Gallardo LP560-4, Gallardo LP560-4 Spyder, Gallardo LP560-4 Super Trofeo, Gallardo LP550-2 Valentino Balboni Edition, Gallardo LP560-4 Bicolore, Gallardo Tricolore, Gallardo Singapore Limited Edition, Gallardo LP570-4 Blancpain, Gallardo LP570-4 Spyder Performante, Gallardo LP570-4 Superleggera, Gallardo LP550-2 Spyder, Gallardo LP570-4 Super Trofeo Stradale, Gallardo LP560-4 (2013), Gallardo LP570-4 Edizione Tecnica i Lamborghini Gallardo LP570-4 Squadra Corse, la darrera entrega de la nissaga i la que fa 19 en 10 anys. Pot ser ja n’hi ha prou, no?

RR13: Meilenwerk, un Porsche de la Pikes Peak i un Ferrari 599 molt, molt especial

Després de visitar el Porsche Museum i tots els petits tresors que s’amagaven al aparcament soterrani, la següent parada era Meilenwerk, una mena de centre especialitzat en el vehicle clàssic que a més a més compta amb alguns dels concessionaris més exclusius d’Stuttgart. Apart de comptar amb restaurants, botigues de roba i complements (sempre relacionades amb el món del motor), un parell de centres de compra-venda i fins i tot un hotel, Meilenwerk també és un centre on pots deixar en custodia el teu clàssic o esportiu, el qual romandrà tancat en una urna de vidre en mida XXL, a la vista de tothom però alhora resguardat de la gent.

Trobareu la resta de fotos al meu compte de Flickr.