Presentat ara farà un any, el Ferrari FF ha significat un punt i apart pel fabricant italià. La raó la trobem en el sofisticat sistema de tracció a les quatre rodes que ofereix, tota una novetat en un Ferrari de producció. De fet, el nom del model respon precisament a això: Ferrari FF – Ferrari Four. Resulta curiós que, 40 anys enrera, hi havia un model que compartia gran part de la filosofia present en el darrer model de Maranello: com el Ferrari FF, aquest model del que parlo també tenia el motor situat en posició davantera, també comptaba amb tracció integral i també oferia una configuració 2+2 en una elegant carrocería de tipus fastback. M’estic referint, obviament, al Jensen Interceptor FF.
Comparar ambdós models, doncs, era una simple questió de temps.
I això és precisament el que ha fet Classic Driver TV, enfrontant el sofisticat FF italià amb el coupé britànic en un escenari d’allò més encertat: St. Moritz i els voltants del llac Engadin. Obviament, comparar un model de 2011, equipat amb un motor V12 capaç d’oferir 670 CV de potència, amb un de 1966 no té gaire sentit. L’objectiu d’aquesta prova no és altre que donar a conèixer un model que, sigui per la raó que sigui, ha passat a la història de l’automoció d’una forma massa discreta, sobretot si tenim en compte que el Jensen Interceptor FF va ser un cotxe pioner en molts sentits.
El que va fer especial al Jensen Interceptor FF no és el motor Chrysler de 6.3 litres que amagava sota el capó, ni els 325 CV i 576 Nm que rendia, ni el nefast canvi automàtic de 3 relacions. Si per alguna cosa es coneix al FF és per ser el primer vehicle de producción en comptar amb tracció a les quatre rodes. Per què us feu una idea, l’Audi Quattro no va aparèixer fins gairebé 15 anys després, presentant-se com el primer esportiu amb tracció a les quatre rodes quan en realitat no ho va ser. Que aquest mite hagi durat durant tants anys és quelcom que mai entendré.
El sistema de tracció integral que feia servir el Jensen Interceptor FF, denominat Ferguson Formula (FF) en honor al seu inventor, comptava amb un diferencial central capaç de distribuir la potència en una relació 37/63 davant-darrera. Per contra, el sistema que fa servir el Ferrari FF — denominat 4RM — és electrònic, pesa un 50% menys que un sistema de tracció total convencional i només funciona quan el manettino es trova en posició Comfort o Snow. Res a veure, doncs, amb el del coupé britànic. No sé a vosaltres, però a mi se’m faria molt difícil haver de triar entre l’un i l’altre… Continua llegint
Colla Verglas 