Em complau dir-vos que aquesta setmana l’Ignasi ha començat a desmuntar el motor de l’Escrot. Això vol dir que, si no hi han imprevistos de darrera hora, és probable que el veiem rodar en qüestió d’un parell de mesos. Amb una mica de sort menys i tot. Tenint en compte que no corre des del darrer Costa Brava aviat farà un any, s’ha de reconèixer que és una molt bona noticia. Res millor per celebrar-ho que un video d’un Escort MK2 a mans d’un pilotàs com és Didier Auriol. Un autèntic FES-TI-VAL.
Us diré una cosa, però que no surti d’aquí. El nostre Escrot, el mateix que està parat des del passat Costa Brava a la espera de que se li revisi el motor, no és l’Escort MK2 que Timo Mäkinen va dur a la victòria al Lombard RAC Rally de 1975. Està pintat igual, retolat igual, porta els mateixos patrocinadors, però és una rèplica. No us ho esperaveu, eh? Per entendre millor per què l’anterior propietari va decidir decorar-lo amb els colors d’Allied Polymer us recomano l’article que Rallycast ha publicat al respecte — RAC RAlly 1975: Mäkinen gana, Waldegaard se desata.
Hi ha alguna cosa millor que pilotar un Ford Escort MK2? Sí, fer-ho sobre un llac gelat. En el video que teniu sobre aquestes línies trobareu a Hannu Mikkola i el recentment desaparegut Bjorn Waldegard fent-se un fart d’anar de canto durant l’hivern de 1978. Eren altres temps — i altres cotxes.
Suposo que a aquestes alçades de la pel·lícula sabreu que a Colin McRae li agrada molt l’Escort MK2. A qui no? Li agrada tant, de fet, que va encarregar a DJM, una firma d’enginyeria britànica, l’Escort MK2 definitiu. Fins aquí la primera part de la història, que és la menys interessant. La part interessant va venir després, quan la gent de DJM va decidir portar la idea de McRae al límit: aquí ja no només es tractava de fer l’Escort MK2 definitiu, sino d’anar un parell de passos més enllà.
Sembla mentida que a pocs dies de finiquitar el 2014 encara apareguin videos espectaculars d’aquests que et deixen sense paraules. El que us porto avui, trobat via Twitter, és de fet un dels millors que he vist aquest any. En ell hi ha pràcticament de tot: cotxes molt ben parits, com el Z4 GT3 de la imatge, un impecable GT40 o alguns Subarus amb preparacions estratosfèriques, una carretera espectacular i una edició de video que roça la perfecció.
Fa pocs minuts s’ha publicat la setena entrega de les famoses gymkhanes de Ken Block i companyia. D’espectacularitat no en manca, d’això no hi ha cap dubte. No obstant, enlloc de l’habitual Ford Fiesta que ha fet servir en les darreres entregues, aquest cop Block ha preferit fer el cabra amb un Ford Mustang amb tracció total i el que a simple vista semblen uns trope-cents-mil cavalls de potència. Els amants dels muscle cars estaran contents. Jo, en canvi…
Que una marca recuperi un nom icònic del passat per fer-lo servir en un nou model és força habitual. És una opció que a vegades pot sortir bé, cas d’Abarth, o espantosament malament, cas de Gordini. El nou compacte que Ford ha presentat a Beijing entra més aviat en aquest darrer grup. La raó? Haver triat el nom d’Escort per un model low cost que d’entrada només es vendrà a la Xina.
Del Rally Legend ja vam parlar extensament en el seu dia. És una prova a la que no li cal presnetació. Un rally espectacular, amb un ambient espectacular, amb una llista d’inscrits espectacular i amb un parc tancat que fa trempera de només veure’l. Un dels pilots que més espectacle va donar, apart de l’excèntric Paolo Diana i el seu veterà Fiat 131 Abarth, va ser Gigi Galli, convidat per la organització al volant d’un Ford Focus WRC ex-Stobart.
La carrera d’Ari Vatanen podria dividir-se en dues etapes: la de Ford i la de Peugeot. Mentre que de la segona tenim els èxits amb els mítics 205 T16 i 205 T16 E2, així com les victòries al Dakar i a la Pikes Peak, el seu únic títol mundial el va aconseguir amb Ford: el de l’any 1981, al volant d’un Escort MK2 patrocinat per Rothmans. El documental que trobareu una mica més avall va ser rodat tot just l’any abans, quan Vatanen va guanyar el britànic de rallyes per segona vegada — l’any 1976 ho va fer amb l’Escrot original, patrocinat per Allied Polymer. Ja sabeu, si voleu veure imatges d’època amb una banda sonora cortesia de la factoria BDA no us el podeu perdre.
Si Allan McNish és el pilot que diu adéu, el que “vuelve a casa por Navidad” és ni menys ni més que François Delecour. Com ja va sent habitual a mesura que s’acosta el Rally Monte-Carlo, la rumorologia popular comença a bullir entorn d’una possible inscripció del pilot francés amb un cotxe per estar al davant. A vegades aquestes especulacions no passen d’aquí. D’altres, en canvi, es fan realitat, i aquest sembla haver estat el cas de cara a la edició de l’any vinent.
Colla Verglas 