Un Tesla Model S i un Chevrolet Corvette Stingray Z51 enfrontats cara a cara al quart de milla.

Tot i que als cotxes elèctrics encara els hi queda un llarg camí per recórrer, s’ha de reconèixer que ja no són aquells invents poc pràctics dels primera anys. La marca que més ha fet per consolidar-los com una alternativa real al vehicle de combustió de tota la vida ha estat Tesla, companyia fundada per Elon Musk. Primer van provar sort amb el Tesla Roadster, un Elise al que li havien subtituit el motor de benzina per un elèctric. El boom, no obstant, no va arribar fins la presentació del Tesla Model S, una berlina premium que a mi personalment em té fascinat.

Les 24 hores de Daytona a través dels ulls de Tommy Milner.

Fa un parell de setmanes es van disputar les 24 hores de Daytona amb victòria de Barbosa-Fittipaldi-Bourdais. D’entre tot el material que des de llavors ha anat apareixent per internet em quedo amb el video onboard que fa uns dies va publicar /DRIVE. Es tracta d’una helmet cam gràcies a la qual podem experimentar què se sent al volant d’un Chevrolet Corvette C7.R a través dels ulls del pilot Tommy Milner.

Petit Le Mans, Tommy Milner i el Corvette C6.R en el video onboard més espectacular que veureu en el dia d’avui

Hi ha càmeres onboard, i després hi ha els videos que publica /DRIVE a la secció /DRIVER’S EYE, dels que em declaro super fan incondicional. En aquest cas tenim unes quantes voltes al circuit de Road Atlanta, durant els entrenaments lliures de la edició d’enguany del Petit Le Mans, en el Corvette C6.R de Tommy Milner, sota unes condicions que jo no definiria com a òptimes. Faria servir l’adjectiu espectacular si no es quedés tan curt a l’hora de descriure aquest video…

Chevrolet Camaro Cap Per Avall Edition

Que a les 24 hores de LeMons hi havia cotxes extranys, vehicles surrealistes i d’altres invents dignes de Pierre Nodoyuna era quelcom que ja sabíem. El que fins ara no havia vist mai és un participant com el Chevrolet Camaro que es va deixar veure en una de les darreres cites. Aquesta obra d’art de la enginyeria, perquè no té un altre nom, és obra d’un personatge que es defineix com “un nen de 4 anys tancat en el cos d’un paio de 40”.

El darrer video de Monster és tan absurd com impressionant

És impossible no pensar en Ken Block i les seves mítiques gymkhames al veure la darrera promo de Monster, un video tan absurd com impressionant en el que es barregen un Trophy Truck de 850 CV, el desert de Mojave i una senyoreta que es queda sense benzina després d’estar conduïnt un Nissan GT-R com si no hi hagués demà. El pilot en qüestió es diu “Ballistic” B. J. Baldwin, un sobrenom força gràfic quan parlem de coses amb motor i rodes, i el monstre en el que es mou és una mena d’invent que recorda molt al Hummer que Robby Gordon fa servir al Dakar, però sent MOLT més espectacular, per més que això pugui semblar impossible.

El video careix totalment de sentit, començant per la absurda trama de la benzina o el petit detall de la dona conduint amb uns tacons que fan un pam d’alt, però tot i així és impossible no quedar fascinat amb la facilitat amb la que aquest bitxo s’empassa pedres, dunes o el que es trobi pel mig sense el més mínim problema.

Via Top Gear

Així es van viure les 12 hores de Sebring des del casc de Tommy Milner

Gràcies a la brutal evolució que han patit les càmeres onboard en els darrers dos o tres anys, sobretot arrel de la popularització de les GoPro i similars, ara és possible posar-se a la pell d’un pilot com Tommy Milner i sentir què se sent al volant d’un Chevrolet Corvette C6.R ZR1 pel sempre exigent traçat de Sebring. No m’en cansaré mai de veure videos com aquest, sobretot si venen acompanyats d’una banda sonora com la d’aquest Corvette. Pell de gallina.

Trobareu els resultats complets de la prova, juntament amb una surtida galeria de fotos, en aquest enllaç.

Via straßenversion

Cinc cotxes americans que em compraria si visqués a Amèrica

Per més que es parli d’un mon globalitzat, resulta obvi que el que agrada a la Xina no té per què coincidir amb el que ens agrada a nosaltres o el que agrada als Estats Units. Els cotxes són un molt bon exemple d’això que dic: mentre que aquí el que es busca és un cotxe barat que gasti poc (el mes passat el vehicle més venut a Espanya va ser el Dacia Sandero, no diré més), als Estats Units les pick-up i els motors “grans” estan a la ordre del dia. Coses de tenir la benzina barata (que no regalada), imagino. Alguns pensareu que probablement estigui generalitzant una mica massa i tirant d’estereotips, i no us falta raó. Després de tot, les dues marques que més venen als Estats Units són Honda i Toyota… i no ho fan precisament gràcies a les seves pick-up amb motors de 6.0 litres. És per això que em disculpareu si en aquesta entrada em deixo portar per un moment per aquesta idea mig-mitològica de que als Estats Units tots els cotxes amaguen un V8 sota el capó. I want to believe.

Probablement, els dos cotxes més horteres que veureu en el dia d’avui

Fa temps que em ronda pel cap la idea de fer una entrada sobre el meravellós món de les llandes, i sobre com s’ha arribat a la situació actual, on un Ford Fiesta “normalet” amb qualsevol cosa per sota de les 17 polzades “fa lleig”. Tot i que aquest tema donaria per una bona entrada, la d’avui es centrarà en dos cotxes molt particulars: un Chevrolet Camaro ZL1 i un Chrysler 300C molt “especials”. I què és el que fa “especials” aquests dos trastos? Doncs que en un clar exemple del que podriem definir com a “complexe de tita petita”, tots dos equipen llandes en mida 30″. Sí, sí… heu llegit bé. Trenta polzades de diàmetre.

Coses que et trobes per Amèrica: una concentració de muscle cars a California, MO

Un dels avantatges de circular per carreteres secundàries és que a vegades et trobes amb coses que se t’haguessin passat per alt d’haver anat per autopista. És per això que sempre preferim anar tranquilament per carreteres de doble sentit, sense pressa, al nostre ritme. I si és creuant pobles, millor que millor.

Una d’aquestes troballes casuals va ser una concentració de clàssics i muscle cars amb la que ens vam topar a California, un petit poble de Missouri. Tot i tractar-se d’una carretera de doble sentit, la US-50 voreja molts pobles evitant d’aquesta manera que el trànsit passi pel centre. California és un d’ells, així que imagineu la sort que vam tenir al decidir sortir de la carretera principal per provar sort a veure que trobavem…

De sobte, a l’altra banda de la carretera, a l’aparcament d’un Sonic (que no és més que un McDonald’s on pot menjar sense sortir del cotxe… com a les pel·lícules dels anys 60 — no confondre amb el McAuto), un descomunal dragster “inspirat” en un Chevroley Silverado ens donava la benvinguda. Al costat, un Chevrolet Chevelle SS acabat en un cridaner color groc i amb un abultadíssim capó. Més enllà, un preciós Pontiac GTO original…

Una bonica història sobre un home i el seu Chevrolet Impala SS de 1965

Ara que Chevrolet està celebrant el seu centenari (el passat dia 3, per ser exactes), el fabricant nordamericà s’ha dedicat a publicar petites històries (o true stories com ells diuen) amb els seus models com a protagonistes. La primera d’elles ens parla d’un paio que es va comprar un Chevrolet Impala SS l’any 1965. Degut a problemes econòmics, el pobre el va haver de vendre 20 anys després, moment des del qual li va perdre completament el rastre.

Doncs bé. Aquesta història en concret ens parla del seu fill i la seva petita gran obsessió per trobar el mateix Impala SS que el seu pare tant es va estimar. Després de buscar-lo per tot Estats Units i part de Canada, finalment el va trobar a Montreal. Va comprobar que el número de xasís era el mateix i se’l va quedar. Així de ràpid. La resta de la història la podeu veure vosaltres mateixos. Aviso: tingueu els kleenex a ma…

Via Jalopnik