Garatge Verglas: preparant el Mazda pel Nürburgring

“Un MX-5 per no preocupar-me gaire ni complicar-me la vida”

Això és el que vaig dir el 27 de març de 2017, tot just 10 dies després de comprar-lo. Ho deia convençut, amb la idea de fer quatre modificacions, posar-lo al dia i poca cosa més. Keep it simple. Flash forward a octubre de 2018 i em trobo, a una setmana justa de marxar cap al Nürburgring, amb el cotxe al taller. Res greu, per sort. Només li estan muntant barres, suspensions, estabilitzadores i coses que ni tan sols sabia que existien 15 mesos enrere. Definitivament se m’ha escapat de les mans.

Els excessos de Singer

Singer m’agrada pràcticament des del primer dia. Primer per la simple idea d’actualitzar un clàssic i posar-lo al dia — sobretot quan el clàssic en qüestió no és altre que el Porsche 911. I, segon, per com ho han ressolt: un cotxe preciós, amb una atenció al detall quasi obssessiva, i un acabat fins i tot millor del que tenien els esportius alemanys al sortir de la factoria de Zuffenhausen.

Porsche, el Nürburgring i el rècord de Bellof

A no ser que visqueu en una cova sabreu que Porsche va estar la setmana passada rodant al Nürburgring amb el Porsche 919 Hybrid Evo. Se’n va parlar molt, moltíssim. Sense estar subjecte a cap reglamentació, doncs Porsche es va retirar de la categoria LMP1 al final de la passada temporada, el 919 Hybrid Evo vindria a ser una mena de 919 desfermat sense cap tipus de limitació ni mecànica ni aerodinàmica.

Tan de bo hagués comprat un RS2 quan encara es podien comprar

Ho admeto: sempre he tingut un no-se-què pels familiars ràpids. No em pregunteu per què: la practicitat, les prestacions, la possibilitat d’anar de vacances amb la familia i de passada fer un sub-8 al Nürburgring. Coses. En el fons crec que a ningú se li escapa que ni són bones opcions pel dia a dia, per allò de gastar 15 litres cada 100 kilòmetres, ni tampoc  grans esportius per rodar en circuit. Però ei, a qui coi li importa?

Els ral·lis són una merda, però una merda molt adictiva

A poc que em seguiu per les xarxes socials sabreu que fa cosa d’un mes vaig debutar en el meravellós món dels ral·lis. Si per contra sou dels que no teniu ni twitters, ni facebooks ni instagrams no us amoineu que ara us en faig cinc cèntims.

De ruta amb l’MX-5: entre la Garrotxa i França

Si hi ha una cosa que ens agrada fer a la meva senyora i a mi és fer ruta en cotxe i perdre’ns per carreteres comarcals. Quan més remotes i recòndites, millor. En aquest cas la excusa bé s’ho mereixia, doncs celebràvem el nostre cinqué aniversari de noces, que es diu aviat. Vam endollar el nen als avis, vam agafar el Mazda i dissabte a primera hora ja estàvem enfilant la C-17 en direcció a Vidrà, punt de partida d’una ruta que ens va portar de la Garrotxa a l’Empordà passant per França.

La primera part de la ruta la vaig descobrir gràcies a NacióMotor, tot i que en part ja la coneixia: a la Volta Osona 2014, aquella edició en la que ens vam inscriure amb l’Escrot i en la que quasi morim d’hipotèrmia, aquell era el tram que en un principi havia de tancar el ral·li.

El viatge més èpic de la meva vida. Part 3

A poc que en els darrers anys hagueu seguit aquest blog — els comptes de Facebook i Twitter són una mica més actius — sabreu que la constància mai ha estat un dels meus forts. Allò que comences a escriure molt animant, amb moltíssimes coses a explicar: dos mil paraules, tres mil, cinc mil. En un acte de caritat humana decideixes dividir la entrada en tres o quatre parts per facilitar una mica la lectura, que quan em poso no hi ha qui em pari i tampoc és qüestió de matar-vos d’avorriment. Acabes la primera part, poc després comences amb la segona… i de sobte et poses amb un altre tema i la crònica queda més penjada que un fuet. Tot un clàssic a Colla Verglas, i més ara que sóc pare.

Tornant a Le Mans en el F1 GTR. L’èpic viatge de Ray Bellm a Le Mans 1997

Us imagineu que el mes que ve Tom Kristensen decideix treure el cap a les 24 hores de Le Mans en el mateix Audi R18 e-tron quattro en el que l’any passat va acabar en segona posició? No parlo de arribar al circuit i fer-se quatre fotos, no. Parlo de conduir-lo des de la seu d’Audi Sport fins al circuit francés, per carretera. Doncs això és més o menys el que va passar l’estiu de 1997 quan Ray Bellm va viatjar des del Regne Unit fins a la ciutat francesa en el seu McLaren F1 GTR, xassís 012R, el mateix en el que l’any anterior havia acabat en novena posició, i el mateix també amb el que es va proclamar campió de les BPR Series la temporada 1996.

McLaren F1 vs McLaren P1

És la comparativa que tothom estava esperant. El McLaren F1 contra el McLaren P1. El cotxe que va revolucionar-ho tot a principis dels 90 contra el cotxe que ho ha revolucionat tot no fa ni dos dies, amb permís, això sí, del 919 Hybrid i del LaFerrari.

Una visita guiada al museu ‘ocult’ de Toyota Motorsport GmbH

No sé què tenen els magatzems ‘secrets’ i museus ‘ocults’ que m’atrau tant. Alguns són més secrets que d’altres, cas de les instal·lacions on McLaren tots els monoplaces de Formula 1 de la era Ron Denis. Altres s’han obert al públic en comptades ocasions, com és el cas del ‘magatzem’ anex al Porsche Museum o les instal·lacions d’Audi. El cas de Toyota, entenent Toyota com a Toyota Motorsport GmbH o TMG, entra més aviat en la segona categoria: ja vam parlar d’aquestes instal·lacions arrel d’un reportatge de SPEED HUNTERS, i avui tornem a fer-ho gràcies a un video de XCAR al respecte…