Tan de bo hi haguessin més circuits com Brands Hatch

Tot i que Silverstone i Donington Park sovint s’emporten tots els titulars — coses de tenir la Formula 1 i el mundial de MotoGP — sempre he pensat que quan parlem circuits no hi ha cap com Brands Hatch. A diferència dels soporífers circuits dissenyats per Hermann Tilke, el circuit britànic té el que per mi hauria de tenir tot circuit: pujades i baixades, canvis de nivell. Això és el que fa entretingut un traçat i no el que ens preten vendre el dissenyador alemany juntament amb en Bernie Ecclestone.

El video que obre aquesta entrada és un bon exemple d’això que dic. Tot i que dintre el cotxe sempre creuo els dits perquè no hi hagi bofetades, admeto que com a tot bon aficionat i espectador, una mica de xapa i pintura mai fa mal. El campionat no és altre que la Clio Cup — amb retransmissió en directe per televisió, per cert. D’entrada tenim una graella on els participants sembla que surtin de quatre en quatre. Si això li sumes una pista estreta amb grans desnivells, el festival està servit.

Les imatges corresponen al cap de setmana passat, on també es va disputar la primera ronda del competit BTCC britànic. En aquest també va haver gresca de la bona, sobretot després que un dels participants comencés a perdre oli just en plena frenada. Fes-ti-val.

Via Racing Gang

Les 24 hores de 2003 i d’altres idees pecaminoses que em ronden pel cap…

Després de veure l’edició d’enguany de les 24 hores al Circuit de Catalunya, dominada a plaer pel brutal BMW Z4 GT3 de Schubert Motorsport, una cosa està clara: vull còrrer l’any que ve. No obstant, aquestes coses ja se sap com van: també vull un Porsche 911, també vull anar al Japó aquest Pont de la Puríssima i també vull un Audi A4 Avant 2.0 TDI 170 Quattro S-Tronic S-Line. De voler a poder va un món. No obstant, somiar és gratis, i aquest és l’objectiu… si al final no pot ser doncs res, demà serà un altre dia.

Jo he tingut la sort de participar a les edicions de 2002 i 2003 amb un Citroën Saxo Cup i un Renault Clio Cup, respectivament. Us ho asseguro: és una cursa inolvidable. Encara recordo el relleu que em va tocar fer amb el Saxo quan va sortir el sol, diumenge a primera hora: durant la nit haviem trencat el canvi dues vegades, era la meva primera cursa (!) i aquell moment encara el considero un dels tres millors moments que mai he viscut darrera un volant. Encara ara s’em posa la pell de gallina quan ho recordo…

Les fotos, no obstant, corresponen a l’edició 2003, una cursa en la que vam haver d’abandonar prop de la mitjanit quan un Seat Leon Supercopa ens va fer fora de la pista al curvone. Literalment. Cop per darrera i llestos. El resultat? El cotxe cap per avall després de tocar contra les proteccions, el pilot a l’hospital (res greu, per sort) i tota la il·lusió pel terra. Així són les curses, diuen.

El fet és que amb la nova reglamentació a la ma, còrrer les 24 hores del Circuit de Catalunya és més barat i més fàcil del que ho era quan hi vam participar per darrer cop. Per començar, la inscripció és més barata, el que ja és dir tenint en compte que han passat nou anys des de l’últim cop que hi vàrem prendre part; després hi poden haver fins a cinc pilots, amb el que les despeses es divideixen encara més; després està el tema dels pneumàtics, on Dunlop financia un 25% del preu de compra i et regala els sis primers (he sentit per allà, no és que ho hagi llegit enlloc); i, finalment, hi ha primes d’arribada. Més fàcil, impossible.

De moment tot és una idea pecaminosa que em ronda pel cap. Qui sap si d’aquí un parell de mesos no em trobeu fent números, buscant patrocinadors i comparant pressupostos. La veritat és que per falta de ganes no serà…

Fotos cortesia de l’Àngel, un amic que ens va donar un cop de ma a l’edició de 2003. Per fotos bones, les que David Costa ha fet aquest cap de setmana per Motor.cat. Em trec el barret. Més informació a Competició.cat.

Jorge Lorenzo, amb l’Abarth 500 al CER de Montmeló

Avui m’he creuat amb un video d’en Jorge Lorenzo que hauria d’haver estat publicat ara ja fa unes cuantes setmanes. Es tracta de la prova del CER que es va disputar a Montmeló, la mateixa en la que vam arribar a anar líders durant un parell de voltes. Com recordareu, en Lorenzo va prendre part a la cursa al volant d’un Abarth 500 Assetto Corse de Difisa Racing, al costat de De Los Milagros – vigent campió de la Copa Clio, per més senyes.

Molta pel·lícula, molta pose de nen guapo, molta infraestructura, molt motorhome… i nosaltres, amb un 0.3% del pressupost que es deuria gastar aquesta gent, amb un 0.2% de les eines i els recanvis que debien portar (van trencar palier i motor al llarg del cap de setmana), i amb un 0.4% dels mecànics i caps de premsa i massatgistes i cuiners i responsables de màrketing que debien acompanyar al pilot mallorquí – vam aconseguir estar quasi tot el cap de setmana per davant seu, fins que la direcció del nostre estimat Clio va dir prou a un quart d’hora del final. Llàstima.

Vale. El Clio es infinitament superior al Abarth, per més kits Endurance que portin. Però no és menys veritat que el nostre equip és infinitament inferior al seu. En altres paraules: que bons que som, òstia. (Si no ens ho diem nosaltres…)

Via Autoblog.

La sortida del CER

La sortida de la cursa del CER que el cap de setmana passat vam disputar al Circuit de Catalunya es pot veure de moltes maneres…

Des de dintre, onboard:

Des de fora:

… o des de final de recta:

Amb quina us quedeu?

Per moments, la recta del Circuit de Catalunya semblava la C-16 camí de la Cerdanya, un divendres de Febrer per la tarda. Mira que l’Igna va sortir bé, aprofitant un d’aquests acordions (com jo els anomeno) tan habituals a les sortides llançades. Quan tothom estava frenant, ell ja estava en plena acceleració… fins que es va trobar una muralla de Clios quasi-infranquejable. No se si va ser pels llocs que va guanyar a la sortida, o per la melé que es va formar a la Repsol, però el fet és que després del primer pas per meta, ja anavem en el lloc 27, havent sortit des del 39. Bé, no?

CER a Montmeló: com enviar una bona cursa a la merda per un cargol de la direcció trencat

El passat dissabte vam tenir cursa al Circuit de Catalunya, com ja vaig comentar aquí mateix. Es tractava de la última prova del CER 2010, la Copa d’Espanya de Resistència, i la inscripció era d’autèntic luxe. Tan impressionant era, de fet, que hauriem d’anar a unes 24 hores del 2007 per trobar un nivell d’inscrits similars. En total: 64 inscrits, dels que només 62 van prendre la sortida a la cursa; i 20 Renault Clios enquadrats a la classe D2. La cosa prometia.

A les cronos, l’Ignasi va aconseguir baixar dels 2’09 per marcar un 2’08.8 que el colocava entre els 20 primers (de la D2). Un servidor, per contra, no aconseguia baixar dels 2’10… tancant una sessió de cronos més aviat dolenta, tot i que finalment vam aconseguir qualificar en la 39ª posició, que no estava del tot malament. Per que us feu una idea, la pole de la D2 rondava els 2’06. És a dir, seguim estant a anys llum dels primers.

Clar que rodant un cop cada tres mesos, és el que hi ha. En el meu cas, sense anar més lluny, des de Novembre de 2009, només vaig agafar el Clio pel meeting d’Alcañiz. En un any, dos curses. I pensar que hi ha gent que corre quasi cada setmana…

Definició d’equip amb pocs recursos: aquell on els qui fan la feina són els propis pilots. Avui en dia, una espècie en seriós perill d’extinció. Per sort, de feina hi va haver més aviat poca. Canviar rodes, posar benzina, revisar nivells i poc més. La setmana anterior vam muntar discos i pastilles noves – Renault Sport i Ferodo, respectivament – que durant la cursa van funcionar a les mil meravelles. Si és que no hi ha cotxe més fiable i que dongui menys problemes que el Clio. En serio. L’únic problema que vam tenir va ser amb el pit-limiter que, per art de màgia, va deixar de funcionar després dels entrenaments lliures de divendres. Una putada, però res greu, per sort.

Hem de donar les gràcies, també, a la gent de Prorace per la seva inestimable ajuda quan ens va fer falta, que no van ser precissament poques vegades.

CER al Circuit de Catalunya: horaris

Ja s’han publicat els horaris pel meeting del CER al Circuit de Catalunya, per a tots aquells que ens vulgueu passar a visitar…

DIVENDRES

• 9:00 – 10:00 : Entrenaments LLIURES D1+D2
• 10:10 – 11:10 : Entrenaments LLIURES D3+D4
• 12:00 – 13:00 : Entrenaments LLIURES D1+D2
• 13:10 – 14-20 : Entrenaments LLIURES D3+D4

DISSABTE

• 9:40 – 10:00 : Entrenaments CRONOMETRATS Pilot 1 D1+D2
• 10:05 – 10:25 : Entrenaments CRONOMETRATS Pilot 2 D1+D2
• 10:30 – 10:50 : Entrenaments CRONOMETRATS Pilot 1 D3-D4
• 10:55 – 11:15 : Entrenaments CRONOMETRATS Pilot D3+D4
• 13:20 – CURSA D1+D2+D3+D4 (120 minuts + 1 volta)

En negreta apareixen els horaris que afecten directament a l’equip CostaRica Competició. Ja sabeu, si us voleu passar a saludar, vosaltres mateixos. Això si: es reserva el dret d’admissió al box… a no se que es portin uns Cacaolats, uns croissants i unes ensaimades. Ahir ja vaig formalitzar la inscripció i vaig fer la reserva de carburant (a les curses hi haurà repostatge!). Aquest cap de setmana deixarem el cotxe a punt… i llestos. Ja tinc ganes, ja…

Més info: V-Line

CostaRica Competició vs. Jorge Lorenzo

Els propers dies 12 i 13 de Novembre, CostaRica Competició es medirà amb tot un campió del món de MotoGP, un tal Jorge Lorenzo. Es tracta de la darrera cita del CER, la Copa d’Espanya de Resistència, que es celebra al Circuit de Catalunya. I en aquesta cursa, la mes esperada de l’any, nosaltres sortirem amb el Renault Clio Cup mentre que el pilot mallorquí sortirà amb un Abarth 500 Assetto Corse. Cotxes similars, mateixa categoria.

El que fa d’aquesta cursa una cursa excepconal és que, com cada any, constará d’una única màniga de dues hores amb canvi de pilots i repostatge, a diferència de les dues mànigues de 50 minuts habituals als meetings del CER. Pel que he pogut sentir, la entrada és gratuita, tant a les grades com al paddock, tot i que per això últim no us ho cregueu del tot, que pot ser vaig errat.

Qui es vulgui passar a saludar, ja saps on trobar-nos. Recordeu: divendres i dissabte.

Més info: MotorFull

CostaRica Competició, entre els deu millors a Alcañiz

El passat cap de setmana va haver cursa a Alcañiz. Copa d’Espanya de Resistència: una vintena llarga d’inscrits a la D1+D2, amb poc més d’una quinzena de Clios. Com ja vaig escriure per aquí, personalment li tenia moltes ganes a aquest traçat: l’any passat m’ho vaig passar d’allò més bé, i a més a més, aquesta temporada el “mono” era considerable, ja que no em pujava al cotxe, ni per unes miserables tandes, des del Novembre passat. Temps suficient com per què se m’hagi oblidat com funcionava el Clio… o quasi.

Aquest cop corria jo amb el meu germà, i evidentment, el “pique” personal va fer que (quasi) ens oblidèsim que estavem competint en una cursa amb altres pilots: l’únic que ens interesava era veure qui havia quedat davant de qui. La primera sessió liure va servir una mica per fer-me de nou al traçat (i al cotxe!) i reglar una mica les frenades, ja que l’any passat vam tenir més d’un problema amb el compensador. A la segona sessió, per contra, vam anar una mica més per feina, en busca de la volta bona… amb l’inconvenient que les rodes tenien més kilòmetres que un taxi, i és clar: ja pots atacar tot el que vulguis, que l’únic que conseguiràs és anar-te’n recte a cada curva. És el que té ser un equip lowcost, que el material es va servir fins que peti per algun lloc…

CostaRica Competició torna als circuits…

L’últim cop que vaig agafar el Clio va ser durant el meeting del CER al Circuit de Catalunya. Això va ser a principis de Novembre de 2009. Quasi 10 mesos després, ja ho tenim (quasi) tot preparat per tornar a la càrrega: aquest cap de setmana, CostaRica Competició corre a Alcañiz!! L’últim meeting que vam disputar, on corrien l’Ignasi i el Gerard, va ser Cheste, on un servidor es va haver de conformar amb veure les curses des de la barrera. Ara, en canvi, per fi podré treure la pols al mono i al casc… que ja fa una mica de olor a naftalina…

Aquest cop correré amb el meu germà, i evidentment, sortirem a guanyar (veu del APM: siiii, claaaaro). La llista d’inscrits va sortir ahir i a la D2 hi ha una vintena de cotxes, 15 dels quals són Renault Clios. En altres paraules, la cursa promet ser interesant.

El circuit és un dels meus favorits, sino el que mes: una recta super-llarga, amb una frenada on redueixes de sisena (al tall!) a primera, unes ràpides al primer parcial d’aquelles on has de tenir les idees clares, i en general, un circuit amb molta pujada i baixada, on l’any passat ens ho vam passar d’allò mes bé. Això si no tenim en compte les 3 visites a Direcció de Cursa i una petita sortida del meu estimat germà…

Nota: ojo als crits del meu germà.

Els lliures i les cronos es disputaran dissabte, i les curses diumenges (per a tota la gent que vulgui venir a veure’ns, que se que sou molts!!). La veritat és que li tinc moltes ganes a aquesta cursa, especialment tenint en compte que no em pujo al cotxe (ni per unes miserables tandes) des de fa quasi un any, que no és poc. Veure’m com va.

Com que tinc un Internet Móvil de Orange, intentaré penjar novetats i noticies breus “al moment”, un live coverage en tota regla.

Més info: Vline.org @ Alcañiz