Podria resumir la entrada que vull escriure avui amb una frase del tipus “tinc 4 cotxes i cap d’ells funciona” però estaria mentint. A mitges. La realitat, no obstant, és que dos tenen el motor fora, un tercer està a l’elevador amb coses a mig muntar, i després està el quart, que acabem de deixar al taller perquè li canviin les suspensions.
Us diré una cosa, però que no surti d’aquí. El nostre Escrot, el mateix que està parat des del passat Costa Brava a la espera de que se li revisi el motor, no és l’Escort MK2 que Timo Mäkinen va dur a la victòria al Lombard RAC Rally de 1975. Està pintat igual, retolat igual, porta els mateixos patrocinadors, però és una rèplica. No us ho esperaveu, eh? Per entendre millor per què l’anterior propietari va decidir decorar-lo amb els colors d’Allied Polymer us recomano l’article que Rallycast ha publicat al respecte — RAC RAlly 1975: Mäkinen gana, Waldegaard se desata.
Si no teniu plans pel 14 i 15 de març, aquí en va un: animar com bojos a l’Ignasi, en Lluís i l’Escrot en la 62ª edició del Rally Costa Brava. Ahir els organitzadors van publicar una primera llista d’inscrits en la que hi ha una mica de tot: un parell de Lancias 037, el BMW M3 ex-Basas d’en Francesc Gutiérrez, un bon grapat de Porsches 911, etc. L’Escrot està inscrit a la categoria de velocitat catalana, en la que també hi ha un BMW M3, un GT Turbo i un altre Escort MK1.
Dissabte passat la meva senyora i jo vam prendre part a la Chronodriver Winter Revival, una pujada en costa de regularitat per vehicles històrics organitzada al Farell. Tal i com vaig mencionar en alguna ocasió durant la setmana passada, aquest ha estat el meu baptisme de rallyes, si és que podem anomenar així a la primera prova en la que surto on la carretera està tancada al trànsit. Per fer-ho tot una mica més interessant, el temps no ens va acabar d’acompanyar en tot el dia, amb pluges més o menys abundants i una boira que, en alguns moments, a dures penes donava per veure una quinzena de metres per endavant.
Ja queda poc per la pujada al Farell que aquest cap de setmana organitza Chronodriver. Tot just ahir van publicar la llista definitiva d’inscrits, amb una barreja d’allò més interessant entre clàssics dels anys 50, com és el cas d’un Porsche 356A Carrera GS o un preciós Jaguar XK150S Roadster; cotxes de rallys més o menys preparats, com el nostre immaculat Ford Escrot MK2 o un Alpine A110 Grup 4; o esportius més modernets com el Porsche 911 Carrera 3.2 del meu amic Manel o un Renault 5 GT Turbo, entre d’altres.
L’any passat vam acabar la “temporada” — si és que fer dos rallyes es pot arribar a considerar una temporada — amb la Volta a Osona, una prova de regularitat on ens ho vam passar molt millor del que m’hagués imaginat. Amb el 2014 recen estrenat arriba la primera prova de l’any, també de regularitat, però amb un format que no té res a veure amb la prova osonenca — la pujada al Farell de regularitat per clàssics. Organitzada per Chronodriver, aquesta prova constarà de tres passades: una d’entrenaments i dues de cursa en la que els pilots hauran de clavar el mateix temps en cadascuna de les pujades.
Hi ha tres tipus de Ford Escort. Hi ha els Escorts històrics de veritat, aquells que en el seu dia van estar en mans de pilots com Ari Vatanen o Timo Makinen i en el currículum dels quals trobem victòries a proves mítiques com el RAC o el 1000 Llacs. Després hi ha l’Escrot, un cotxe únic que no admet comparació — ja que la perdria. I després hi ha un tercer grupet on hi ha Escorts que, tot i haver estat restaurats no fa gaire, compten amb arguments més que suficients per poder ser considerats tant o fins i tot millors que els originals. En aquest darrer grup hi ha l’Escort MK2 RS 1800 Grup 4 que avui ens ocupa, una unitat que en el seu dia va posar apunt el propi Colin McRae.
Dissabte passat vaig prendre part en el meu primer rally, entenent per rally un esdeveniments amb controls de pas, dorsal i transponder. Com ja us vaig comentar fa uns dies, es tracta de la Volta a Osona, darrera prova de regularitat de la temporada organitzada pel Clàssic Motor Club del Bages. No és un rally de velocitat com el Costa Brava, ni tampoc té el ressó d’altres proves de més nivell, però per un servidor de vostés, novell en tot això dels rallyes, la Volta a Osona va ser ben bé com prendre part al famós Rally Monte-Carlo.
The Escort suited my style as a glove fits a hand. It was so easy to drive that it must have guessed what I wanted to do. Side numbers were usually the first thing that spectators saw of my Escorts. And I had a smile on my face. — 1981 World Rally Champion Ari Vatanen
Molt fan del comentari sobre els dorsals, sent la primera cosa que els espectadors veien del seus Escorts. Gran cotxe i encara millor pilot.
Aquest cap de setmana, si tot va segons el previst, un servidor de vostés prendrà la sortida a la Vola a Osona Clàssic Ral·li amb l’Escrot. És el meu primer rally, entenent per rally un esdeveniment amb trams, controls, reagrupaments i aquestes coses. A diferència dels rallyes que fa mon germà, però, la Volta a Osona és una prova de regularitat en carretera oberta, amb mitjanes de velocitat rondant els 50 km/h. Sona a cursa per iaios, però té la seva dificultat. Vull creure, vaja.
Colla Verglas 