Singer m’agrada pràcticament des del primer dia. Primer per la simple idea d’actualitzar un clàssic i posar-lo al dia — sobretot quan el clàssic en qüestió no és altre que el Porsche 911. I, segon, per com ho han ressolt: un cotxe preciós, amb una atenció al detall quasi obssessiva, i un acabat fins i tot millor del que tenien els esportius alemanys al sortir de la factoria de Zuffenhausen.
No obstant, després del primer impacte mediàtic allà pel 2013 — el qual probablement va tocar sostre amb la prova que li va dedicar en Chis Harris — aquest preparador/restaurador californià semblava que havia entrat en una mena de pausa creativa. Per sort només ho semblava.
Aprofitant el Goodwood Festival of Speed celebrat el passat cap de setmana, Singer Vehicle Design ha presentat el nou Singer DLS, una versió radical del concepte original que ha comptat amb la col·laboració de noms il·lustres com la escuderia Williams de Formula 1 o Hans Mezger, dissenyador de motors a can Porsche des dels anys 50 fins als 90, sent el 997 GT3 RS 4.0 va ser el darrer 911 en muntar un bloc dissenyat per ell.
Resumint una mica el que segurament ja heu llegit a mil-i-un mitjans, estem parlant d’un cotxe que no arriba a la tona de pes, i que equipa un motor atmosfèric de 4.0 litres, refrigerat per aire, capaç de donar 500 CV de potència a 9.000 rpm. No s’ha de ser un geni per sumar dos més dos i veure que estem parlant d’un nivell prestacional tan digne com el que Porsche és capaç d’oferir avui en dia amb els GT2 i GT3 RS, com a mínim pel que fa a la relació pes/potència.
El problema, perquè hi ha un problema, com a mínim per a mi, és el preu: Singer Vehicle Design ha valorat aquesta joia en 1.5 milions d’euros.
Els primers Singer 911 no eren pas cap ganga. Cert és que no és fàcil posar-li un preu, tenint en compte el grau de personalització al que podia arribar al client, però posem que de mitjana rondava el mig milió d’euros. Sense anar més lluny, Theon Design fa el mateix al Regne Unit per una fracció del preu del Singer 911. Però bé, acceptem que és el preu que s’ha de pagar per tenir quelcom diferent. Després de tot estem parlant d’acabats de luxe i una mecànica a l’alçada del conjunt.
Ara bé, has de justificar molt bé la jugada si vols cobrar un milió d’euros de més pel mateix, però millorat. I sí, el nou Singer DLS — Dynamics and Lightweighting Study — té un motor que val el seu preu en or, i també té una carrosseria on la fibra de carboni té tant de protagonisme com a qualsevol creació d’Horacio Pagani. Però fora d’això, tot just és el segon producte de la marca.
Comparem-lo, per exemple, amb el RUF CTR presentat a Ginebra fa un parell d’anys: una marca amb història, un cotxe amb un monocasc de fibra de carbono però que manté les inconfundibles proporcions del 911, i un sis cilindres turbo que ronda els 700 CV de potència. Preu? 750.000 euros, la meitat exacte que el Singer DLS. Si fins i tot un RUF CTR “Yellowbird” original — en aquest cas acabat en Mint Green — no arriba ni als 400.000 euros!!
Milió i mig són xifres de LaFerrari, Porsche 918 Spyder i McLaren P1, tots tres ben farcits de tecnologia híbrida. Economies d’escala, em direu. Allò de que no és el mateix repercutir la inversió amb un model del que penses vendre mig miler d’unitats que amb un del que només fabricaràs 75, que és el que vol fer Singer. Pot ser.
En el fons és molt lícit que cada marca vulgui cobrar el que cregui que ha de cobrar pel seu producte, però 1.5 milions per un 911 re-interpretat ho trobo d’una absurditat absoluta. Entenc que el fet de que Williams F1 et doni un cop de mà amb el motor té un cost, i no precisament barat. Això per no parlar de l’ús malaltís de la fibra de carboni a elements tals com el volant o la cúpula dels rellotges. No ens enganyem: si enlloc de 990 kilos el DLS tingués un pes de 1.100 kg hauríem quedat igual d’impressionats…
Vist el quorum general i la rebuda que se li ha donat, pot ser és que sóc una mica raret. Segurament. En el fons és una mica allò dels sentiments trobats. M’encanta la idea, m’encanta el motor, i m’encanta com està executat — tot i que amb la meitat de fibra ja faria. Però no puc evitar tenir aquesta sensació de que Singer s’està començant a desviar del “bon camí”, tal i com Pagani ho va fer amb el Zonda quan va passar dels equilibrats F als extravagants 760RS, augment substancial de preu inclós. Allò d’encarir pel sol fet d’encarir, perquè pots.
Però en fi, si a Scott Blattner — l’entusiasta que ha engegat el projecte i ha financiat bona part d’aquest — li sembla bé, qui sóc jo per criticar-ho?
Colla Verglas 