Si teniu previst fer un viatge llarg en un clàssic heu d’assumir que les coses se’n poden anar a la merda en qualsevol moment. Ni tan sols coneixent el cotxe i tenint-lo en perfecte estat de revista evitareu una potencial trencadissa: jo mateix vaig haver de patir en primera persona el trencament del cable del embragatge quan tornava del Nürburgring en el GT Turbo. I això que el cotxe anava com un rellotge!! Coses que passen. Clar que pitjor panorama tenim si el cotxe en qüestió és un complet desconegut, cosa que passa sovint quan comprem clàssics de segona mà.
Tot i així, a vegades la temptació és massa intensa com per passar-la per alt. És la eterna batalla entre el seny i la rauxa: saps que es pot trencar, sí, però la idea de tornar conduint el teu ‘nou’ clàssic és massa temptadora. Després de tot, segurament mai tornis a tenir la oportunitat de fer un viatge com aquest…
Aquest és precisament el cas de les dues històries que em vaig trobar amb escasos dies de diferència: dues històries similars, en dos continents diferents, però amb un mateix cotxe com a protagonista — el Porsche 911. La primera d’elles té com a escenari els Estats Units, en un viatge èpic de 4.000 kilòmetres resseguint les Rocalloses des de l’estat de Washington fins a Huston, Texas. El cotxe en qüestió és un 911 3.0 SC de 1981 amb 80.000 milles al compta-kilòmetres, uns 130.000 kilòmetres al canvi. Tot i que aquests trastos estan fets a prova de bomba, no és que sigui un viatge exempt de riscos…
La segona història, amb força més problemes mecànics que a la primera, va d’un anglés que troba un Porsche 911 clàssic a Grècia per un preu ridícol. El risc de que tot plegat sigui una estafa està present, més en els temps que corren. Tot i així, i en un nou cas de rauxa-beats-seny, el protagonista de la història deixa una paga i senyal i s’embarca en el viatge de la seva vida. Grècia, Itàlia, Suïssa i el Nürburgring. Amb problemes mecànics, sí, i amb varies visites al taller, també, però coi, no em negareu que no us encantaria fer una ruta tan èpica com aquesta…
PD.- Post dedicat al meu germà, que a hores d’ara deu estar camí d’Amsterdam en una furgoneta amb remolc per anar a recollir un clàssic…
Colla Verglas 