Adéu al BMW 320is E30. És el final d’una etapa, però també el començament d’un altre

No sé si ho recordareu, però fa uns anys el meu germà va disputar alguns rallyes amb un BMW 320is E30. Era un cotxe molt divertit, amb mecànica de M3 i una perillosa tendència a posar-se de canto a les primeres de canvi. Va ser el cotxe en el que ell i en Lluís Comas van disputar el seu primer rally, un Rallysprint de Sant Julià de ja no recordo quan. Encara avui en dia recordo la desesperació de l’Ignasi quan se li va parar a la C-17 el dia abans de la prova…

Van disputar algun Osona, algun Berguedà, algun Rallysprint i pot ser algun rally més. També van fer algunes tandes a Can Padró. De fet va ser el cotxe amb el que un servidor va fer els seus primers cantos. Haurieu d’haver vist la cara de l’Ignasi, assegut al seient del pànic, quan vaig fer la meva primera escombrada: unes rodes a l’asfalt, unes altres a la terra i un arbre acostant-se ràpidament pel costat del copi. La viva imatge de la por. Per sort, en un acte reflexe del que encara no me’n sé avenir, vaig aconseguir salvar el canto…

Fer cantos amb aquell cotxe era una delicia. Predecible, noble. Fàcil fins i tot per un conductor novell com jo en el noble art d’anar de costat. Cal dir que tot i anar molt bé, perquè la mecànica semblava haver estat dissenyada a prova de bombes, la carrosseria de la Sabine distava molt de ser perfecte.

En un Sant Julià, farà uns tres o quatre anys, el meu germà va tenir una lleugera sortida de carretera. Res important: un far trencat i una aleta davantera una mica rebregada. A l’hora d’arreglar-ho, perquè tot s’ho feia ell, va tenir una d’aquestes il·luminacions: valia la pena arreglar-lo fent la enèssima xapussa? No seria millor parar una temporada, posar-lo en dic sec i fer una renovació completa, des de zero? Això implicava deixar de fer rallyes durant una temporada. Difícil decisió, sí, però al final va guanyar el cap: el va tapar amb una funda i a la que les coses estiguessin una mica de cara el refaria de dalt a abaix.

Entre una cosa i l’altre el temps va anar passant, el Clio Cup va cedir el seu lloc a un flamant Ford Escort MK2, posteriorment batejat com a Escrot per la meva senyora, i el BMW va passar a l’oblit. No era un oblit total, perquè el meu germà seguia fent maquinacions maquiavèl·liques al seu voltant: convertir-lo en un cotxe de drfit de 600 CV, convertir-lo en un cotxe per fer voltes al Nürburgring, etc. El que estava clar és que amb la arribada de l’Escrot ja no hi havia pressa…

Al final un dia va veure la llum i va adonar-se que el que havia de fer era agafar la mecànica del 320is — motor, pont, canvi, etc. — i muntar-la en una carrosseria de E30 nova, en bon estat i amb unes barres ben parides. Res de xapusses. Allò havia de ser un projecte seriós, per anar a ritme de M3. Un bon dia un amic li va oferir quedar-se amb la Sabine. El meu germà li va dir que li semblava bé, sempre i quan li tornés tota la part mecànica. Dit i fet. Diumenge van quedar a primera hora i ara ja no tenim 320is.

Tal i com he dit al títol d’aquesta entrada, aquest comiat marca el final d’una etapa, la dels inicis als rallyes, però també el començament d’un altre. Perquè el meu germà ja ha començat la recerca d’un nou BMW al que muntar-li tota la mecànica. No serà un procés curt ni fàcil, perquè tot s’ho fa ell i perquè abans s’ha de refer el motor del Escort, però d’aquí no gaire espero que poguem tornar a veure l’Ignasi i en Lluís fent rallyes amb un ‘nou’ BMW.

Fins que no arribi aquest dia us deixo una onboard del tram de la Trona, corresponent al Rally Osona de 2011. Jo estava a la paella de ‘les basures’ i vaig al·lucinar. No m’ho esperava. També us deixo un altre video del tram que es va disputar al Circuit d’Osona. Va ser un festival en tota regla, que espero que no trigui en repetir-se…