Ahir Tom Kristensen va anunciar la seva retirada. El danès penjarà el casc amb un palmarés envejable on destaquen, per sobre de tot, les nou victòries a les 24 hores de Le Mans, sis d’elles de manera consecutiva. Us recomano l’article que Valentí Fradera li ha dedicat a Autoblog. En tots aquests anys Kristensen no tan sols s’ha reivindicat com un dels millors pilots de resistència de tots els temps, sino que també ha demostrat que un pot convertir-se en un pilot de llegenda sense haver de passar necessàriament per la Formula 1.
Dic això perquè sempre m’ha fascinat la obsessió que molts pilots han tingut sempre per la F1. La llista de figures que han tirat a les escombraries els millors anys de la seva carrera esportiva per no saber retirar-se a temps és interminable. Mantenir-se a qualsevol preu, fins i tot quan això implica convertir-se en provador o arrossegar-se en escuderies menors com HRT.
I sí, penso en Pedro Martínez de la Rosa.
Sempre he estat molt fan del pilot català. Nivell tenir gorres, fotos i un Jaguar en 1/18 signats per ell. D’aquí que sempre m’hagi fet tantíssima ràbia veure com un pilot del seu nivell malbarata bona part dels seus millors anys en papers secundaris. No vull plantejar escenaris hipotètic perquè crec que és fer trampes, però a vegades tinc la sensació que si hagués donat el salt al DTM o a les ALMS, les coses li haguessin anat molt millor…
En aquest sentit, imprescindible llegir l’article d’Àlex Garcia on parlava de Pedro de la Rosa, de Nissan i de les curses que no van ser.
Marc Gené podríem dir que està a mig camí entre les trajectòries de Kristensen i de la Rosa. Després de ser pilot de Minardi durant dos anys i provador de Williams i Ferrari durant uns quanys anys més, el 2007 va rebre la trucada de Peugeot per convertir-se en un dels pilots de la marca a Le Mans. Des de llavors el de Sabadell ha participat en vuit edicions, cinc com a pilot oficial de Peugeot i tres com a pilot oficial d’Audi. El palmarès resultant no està gens malament: victòria el 2009, segona posició els anys 2008 i 2014, i tercera posició el 2013.
El millor de tot és que Gené en cap moment va deixar de ser provador oficial de Ferrari, equip amb el que va signar el 2004. També cal dir que amb la limitació de tests, darrerament les seves tasques eren més aviat d’embaixador de la marca als Ferrari Days que no pas de provador en el sentit més escricte de la paraula.
Per cada pilot que decideix mantenir-se a la F1 a qualsevol preu hi ha un pilot que ha trobat el seu forat a la resistència sabent-se ‘retirar’ de la Formula 1 a temps. Em ve al cap Kobayashi, qui va tenir el valor de renunciar a un seient semi-oficial a Ferrari via AF Corse per anar a Caterham. CATERHAM!!! La alternativa? Antonio García, un paio tan prometedor com el propi Alonso, campió de la F-Nissan l’any 2000, però que un bon dia va adonar-se que pot ser era millor canviar d’aires. El resultat? Pilot oficial de BMW al WTCC, i d’Aston Martin i de Corvette en resistència, amb tres victòries de classe a Le Mans a la butxaca.
En fi. Que volia parlar de Kristensen i he acabat cagant-me en de la Rosa i fent-li un homenatge a Gené. Tot molt normal. El que volia dir és que a vegades sembla que la F1 ho hagi de ser tot, quan en realitat no és així. I és curiós, perquè els millors pilots a Le Mans mai han brillat especialment a la F1: André Lotterer, Allan McNish, Derek Bell, Hans-Joachim Stuck, Jacky Ickx, Klaus Ludwig, Henri Pescarolo.
Amb la volada que està agafant darrerament el WEC, sumat a la caiguda en picat que està experimentant la Formula 1, jo ho tindria clar: abans un LMP2 dels de davant, o un bon seient a un equip oficial de LMGTE-Pro, que no pas una temporada en un equip com Sauber, Marussia o Caterham. Però ei, cadascú es gasta els seus calers, o el dels seus patrocinadors, com vol…
Colla Verglas 