El Lombard RAC Rally de 1986 va ser la darrera prova mundialista a Europa en la que es van poder veure els brutals Grup B. Els accidents de Santos a Portugal i Toivonen al Tour de Corse van acabar condemnant una categoria que en els dos darrers anys s’havia convertit en una autèntica bogeria sense control. Amb la certesa que l’any següent els equips haurien de fer un reset a tots els nivells, aquella edició del rally britànic va ser la darrera en la que els espectadors van poder gaudir dels Delta S4, dels Metro 6R4, dels RS200 i dels 205 T16 E2. Fa uns dies Jalopnik va publicar un video-resum de 50 minuts de durada d’aquella edició de visionat obligat per qualsevol amant dels rallyes.
A mi m’agrada molt tot això dels rallyes, sobretot quan parlem d’èpoques pretèrites com la que avui ens ocupa. No obstant haig de reconèixer que encara hi ha moltíssimes coses que no sé. Perquè una cosa és saber-se els noms dels pilots i amb quins cotxes van competir, i un altre molt diferent és dominar detalls tècnics que només es troben en llibres de referència. Jo sóc més aviat del primer grup…
A què ve tot això? Doncs a que quan he vist el recorregut de la prova, del que no tenia ni idea, he al·lucinat cogombrets…
Mil cinc-cents kilòmetres de recorregut, amb més de 500 kilòmetres cronometrats. De Bath, al sud-oest d’Anglaterra, a Edinburgh, al nord. Sempre havia pensat que els recorreguts dels rallyes d’aquella època eren durs, però això és absolutament demencial. Desconec si tots els rallyes de la època eren similars, però amb aquest he flipat bastant.
Clar que la cosa no acaba aquí. Llegint l’article de Jalopnik descobreixo que aquell rally a més a més es corria sense notes. SENSE NOTES!! Per un costat té sentit. Només de pensar com haurien de ser els reconeixements d’un rally de 1.500 kilòmetres ja és per posar-se a riure…
Pilotar cotxes amb 600 CV de potència per trams enfangats com els que hem tingut en la edició d’enguany té mèrit, però fer-ho a més a més a cegues i sense notes és per dedica’ls-hi un monument. Sort que, com a mínim, els organitzadors van tenir la gentilesa de carregar-se els trams nocturns, no fos cas que es matés algú…
En fi. Demencial.
ACTUALITZADA. Via Twitter m’han passat un article imprescindible sobre la aventura d’un equip català a la edició de 1977. Està escrit en primera persona i no té desperdici!!
Foto: Alan Burke
Colla Verglas 
Una altra cosa interessant es que amb dorsals molt alts, van correr el Mitsubishi Starion Turbo 4WD proto ( era el B que estava preparant Mitsubishi i no van ser a temps a homologarlo ) i algun altre proto………..jo encara estic buscant informació i classificacions on surtin aquests vehicles, ja que, al estar fora d’homologació, costa molt trobar res…….
merci pel video, aquest no el tenia controlat!