Mai he entés quin sentit tenen les berlines amb més de 500 CV. Que consti que m’agraden, i molt, però per més que me les miro mai els hi he acabat de trobar la raó de ser. No entenc, per exemple, que equipin motors amb més cavallatge que qualsevol Ferrari modern però que, en canvi, els enginyers no hagin aconseguit baixar de les dues tones de pes. Sempre he pensat que cotxes com el BMW M5 o l’Audi RS 6 volen ser massa coses alhora, un cotxe de circuits i una berlina amb la que anar de vacances amb la familia, però que a l’hora de la veritat no fan bé ni una cosa ni l’altre.
Perquè com a cotxe ‘recreacional’, amb els 1.950 kilos que per exemple pesa el BMW M5, no crec que siguin gaire més divertits que un bon esportiu de tracció al darrere i uns quants centenars de kilos menys. Com a cotxe de diari tampoc són gaire millors, a no ser, això sí, que no us importi deixar-vos el sou en benzina 98 per fer una cosa tan senzilla com anar a buscar els nanus a escola. En aquest sentit, i pel que val un M5, millor un 530d Touring i un Lotus Elise.
El video que us volia portar avui encaixa molt bé en aquesta reflexió. La pregunta que es fa la gent de la revista Evo és ben senzilla: pot un BMW M5 superar en diversió a tot un Nissan GT-R? La resposta sembla obvia, però no ho és. Perquè tot i que el Nissan li treu quasi tres segons per volta al circuit d’Anglesey, Mario Franchitti deixa clar que en termes de diversió pura, el BMW el supera amb escreix.
Per ser justos cal dir que un cotxe amb tracció al darrere i quasi 600 CV de potència sempre, repeteixo, SEMPRE serà més divertit que un esportiu amb tracció total. Més ràpid no sé, però més divertit segur que sí. En aquest sentit també cal dir que el Nissan GT-R tampoc és un exemple de cotxe que transmeti grans sensacions al volant. És com jugar a la Play Station, diuen, però en el món real.
Pot ser un Porsche 991 GT3 hagués estat un rival força més adequat per aquesta comparativa, clar que llavors el resultat pot ser no hagués estat tan visible. Sigui el que sigui, i puc donar fe després d’haver donat una volta al Nürburgring en el Ring-Taxi, el BMW M5 és una passada. Una passada de quasi dos tones, però una passada al cap i a la fi. I tot i així segueixo sense veure-li el sentit…
Colla Verglas 