Segons el diccionari de la llengua catalana, per ‘ràpid’ entenem ‘que es mou, obra, es fa, molt de pressa, amb una gran velocitat’. No obstant, això de ser ‘ràpid’ sempre ha estat molt relatiu. Perquè tan ràpid és un Caterham amb la potència justa per fer-nos somriure en una carretera secundària com un Lamborghini Aventador estirant el seu motor V12 fins més enllà del que és socialment acceptable. Perquè el parell, la potència, el pes o fins i tot els reglatges del bastidor poden influir en aquesta sensació de ‘rapidesa’.
Aquesta parrafada ve a compte de la darrera comparativa de la revista Autocar, on Steve Sutcliffe ha enfrontat el nou BMW M3 — recordeu que en una absurda i poc justificable decisió de BMW, el M3 a partir d’ara només farà referència a la berlina, mentre que el coupé passarà a denominar-se M4 — i el nou Alpina D3 dièsel.
Exacte: un benzina d’altes prestacions contra una berlina dièsel obscenament ràpida. En el cas del BMW tenim un sis cilindres bi-turbo amb 425 CV. L’Alpina, per la seva banda, parteix de la mateixa configuració però amb una potència sensiblement més baixa: 350 CV. L’arma secreta del D3, no obstant, es troba en el seu descomunal parell-motor, situat en els 700 Nm disponibles a partir de 1.500 rpm.
Ja ho vaig dir fa temps quan vaig parlar del BMW M550xd Touring, un monstre amb unes especificacions similars a les de l’Alpina: en el món real el que compta és el parell motor. Perquè en el món real no podem sortir del semàfor estirant el motor fins a les 9.000 rpm, ni passar dels 120 km/h. I és aquesta la raó per la que m’agrada tant el nou Alpina D3, i per la que trobo que una berlina o familiar amb més de 400 CV careix totalment de sentit.
A la comparativa d’Autocar el resultat és el de menys, tot i que també té la seva història. El que em fa gràcia és veure com un cotxe suposadament ‘inferior’ pel sol fet de ser dièsel li pot parlar de tu a tu a tot un BMW de la factoria BMW M GmbH.
Colla Verglas 