Els monoplaces de Formula 1 d’aquesta temporada són els més avançats que s’han vist mai a la categoria. Són igual de ràpids — o quasi — que els de temporades anteriors, però gasten una burrada menys gràcies a sistemes híbrids que, en la seva gran majoria, s’escapen al meu coneixement. Fins aquí tot molt bé. El problema és que en aquest procés cap a la excel·lència tecnológica, els McLaren, Red Bull, Ferrari i companyia s’han fet avorrits.
Per ser justos cal dir que no és un problema nou. Ja fa anys que la F1 ha estat avorrida. De fet fins i tot m’atreviria a dir que sempre ho ha estat una mica. El que passa és que els aficionats tenim memòria selectiva i ens pensem que en el passat tot eren duels com els de Villenueve-Arnoux a Dijon 1979, que les remuntades eren com les de Senna a Monaco 1984, o que tots els pilots anaven amb el ganivet entre les dents com Gilles Villenueve. Però no.
Si a tot això sumem uns motors turbo que no sonen a res — és molt trist que els GP2, una categoria ‘inferior’, sonin molt millor –, queda clar que s’ha de fer alguna cosa. El que passa és que les solucions que ha presentat la FIA, tot i que fins a un cert punt entendibles, no deixen de ser, si més no, una mica surrealistes.
Sense anar més lluny, avui he llegit que la FIA vol fer que, després d’un Safety Car, la cursa es torni a reprendre amb una sortida en parat. A mi em sembla collonut. Després de tot, la sortida és el moment més interessant de tota la cursa. La idea és que amb aquesta decisió, aplicable a partir de la temporada vinent, hi hagi més canvis de posició dels que hi ha fins ara. Molt lloable, sí, però també una mica artificial.
I és que si ara obrim aquesta porta, qui ens diu que en un parell d’anys no podrem votar via internet la sortida del Safety Car?
Tant o més ‘artificial’ és la solució que es provarà aquest mateix cap de setmana a Austria: uns fons plans de titani l’únic objectiu dels quals és fer saltar espurnes. No dic que no sigui maco, que ho és, i molt, però és articicial.
A tot això s’ha de sumar el ridícol que Mercedes-AMG va fer a Montmeló quan van estar provant una mena de trompetes per millorar el so dels motors turbo. En serio?! No se’ls hi ha ocorregut res millor?
Veient el panorama, sembla que la pròpia FIA és la primera interessada en que la categoria suposadament ‘reina’ sigui més espectacular. Perquè suposo que deuen ser conscients de que hi ha quelcom que falla. El problema és que aquestes solucions, tot i ser relativament efectives a l’hora de donar espectacle, no deixen de semblar una mica desesperades, ridícoles.
Jo sincerament trobo que una de les coses que hauria de fer la F1 per ser més interessant és obrir el reglament. Obrir-lo al màxim. Treure totes les regulacions estúpides que hi ha actualment, i que tant encorseten a la Formula 1 moderna, i deixar via lliure als enginyers per que facin el que els hi vingui en gana. Marcar uns límits generals, com s’ha fet sempre, però permetre ‘invents’ com el Tyrrell P34 o el Brabham BT46B.
A grans trets podríem dir que és el que s’està aplicant al WEC: marcar unes pautes — un consum d’energia màxim per volta, per exemple — i deixar que els equips arribin fins allà per la via que considerin més oportuna: un quatre cilindres turbo el Porsche, un V8 atmosfèric el Toyota, un V6 TDI l’Audi, etc. El resultat és el que és: el cap de setmana passat Le Mans va tenir més espectadors que mai.
Seria una manera d’incentivar la innovació i de fer de la Formula 1 el que se suposa que ha de ser: un aparador tecnológic de primer ordre. Qualsevol solució que no sigui aquesta és un ‘parche’ que la rebaixa i li resta prestigi.
Foto via Tumblr
Colla Verglas 