A finals dels anys 50 i principis dels 60, el domini de Ferrari a les 24 hores de Le Mans era, senzillament, insultant. Tan insultant com el domini de Jaguar als anys 50, el de Porsche als 80 o el d’Audi en èpoques més recents. L’any 1964 no seria diferent als anteriors, amb els italians aconseguint un nou triplet amb el Ferrari 275P de Nino Vaccarella/Jean Guichet al capdavant. En aquella edició de la cursa gala, no obstant, la èpica es trobava a la categoria petita, la dels GT.
Després de veure com els Cobra palmaven el que no estava escrit a la recta de Mulsanne durant la edició de 1963, Carroll Shelby va fer redissenyar la carrosseria del Cobra de dalt a abaix, assimilant-la molt més a la dels estilitzats GTO de Ferrari. El resultat va ser Shelby Daytona Coupe, un preciós esportiu del que només es fabricarien 6 unitats entre 1964 i 1965.
L’objectiu era clar i simple: batre als italians en la categoria GT i convertir-se de passada en el primer equip nordamericà en aconseguir una victòria de classe a Le Mans. Amb això en ment, Shelby va inscriure dues unitats, una pilotada per Dan Gurney/Bob Bondurant i l’altre per Chris Amon/Jochen Neerspasch. Venien de guanyar la categoria a les 12 hores de Sebring, així que la moral estava pels núvols.
I així és com arribem a les 24 hores de Le Mans de 1964, amb els Shelby Daytona Coupe per un costat, i els evolucionats Ferrari 250 GTO/64 per un altre. El resultat de la cursa el trobareu una mica més avall en un video que s’ha editat per commemorar el cinquanté aniversari d’aquella cursa.
Colla Verglas 