La imatge que teniu sobre aquestes línies, amb un conill una mica estrany acompanyat del lema “aquets és el motiu pel qual no tenim cotxes de tracció davantera”, va ser una molt ocurrent campanya publicitària que BMW va utilitzar fa uns anys als Estats Units. Era una manera molt gràfica d’il·lustrar un dels principis més sacrosants de la marca, la tracció al darrere, i alhora riure-se’n dels cotxes de la competència amb tracció davantera.
La setmana passada BMW va presentar la versió definitiva del nou Serie 2 Active Tourer, el nou movolum compacte amb el que els de Münich miraran de plantar cara a cotxes com la Classe B de Mercedes-Benz. Aquesta novetat passaria d’alló més desapercebuda si no fos per un petit detall: el motor envia la potència a les rodes del davant, com els cotxes de la competència dels que la pròpia marca s’en reia no fa ni dos dies. Dècades de tradició enlaire en un tres i no res.
Sé que no és el primer cop que em quedo a gust amb la marca, però és que s’ho han guanyat a pit. En el darrer any 1) s’han petat la denominació M3, 2) el motor del M3/M4 ha passat de ser atmosfèric a ser turbo per primer cop en 25 anys, 3) i ara això. És per estar-ne orgullós. Imagino que la pressió d’Audi i Mercedes-Benz, amb cada cop més cotxes (a vegades massa i tot) i millors propostes, ha fet que els de Münich es replantegin alguns dels seus principis — fins i tot els intocables. Ara només falta que el proper BMW M5 tingui tracció a les quattro rodesOH WAIT.
BMW no ha estat la única marca que ha fet coses rares en els darrers dies. Pràcticament en paral·lel a la presentació del BMW Serie 2 Active Tourer, Ferrari presentava un molt renovat Ferrari California T — amb T de turbo. Entenc que en els temps que corren la eficiència mana, però no deixa de resultar sorprenent veure com una marca tan estretament lligada als motors atmosfèrics d’altíssim rendiment de sobte es passi als motors turbo.
En defensa dels italians cal dir els motors turbo no són cap novetat a la història de la marca. Dos dels seus models més emblemàtics, el 288 GTO i el F40, compten amb motors turbo-alimentats, així que com a mínim tenen excusa. També cal dir que el perfil del California, més proper al de la marca Maserati que al de models com el 458 Italia o el F12berlinetta, fa que el nou motor turbo no desentoni tant com sí ho faria en un model de perfil més agressiu. I que consti que no tinc res en contra dels motors turbo, però no em negareu que el so de cotxes com el Ferrari 360 Challenge Stradale no us provoca més trempera que el d’un Nissan GT-R.
El darrer cotxe del que us volia parlar avui és el Renault Twingo, i ho volia fer per la peculiar configuració mecànica que els francesos han triat per la nova generació del seu popular utilitari. A diferència del seu antecessor, així com de bona part de la competència, el nou Twingo comptarà amb un motor turbo en posició posterior i amb tracció al darrera. Com el Renault 5 Turbo però en versió chic i urbana.
La raó d’aquest canvi no respon a cap plantejament filosòfic especial ni al desig de Renault per rendir tribut al 5 Turbo, sino al fet de que el nou Twingo i la propera generació del Smart ForTwo compartiran la mateixa plataforma. No obstant, en un panorama automobilístic cada cop més uniforme, una proposta tan diferent com aquesta s’ha de reconèixer que és d’agrair.
Així doncs, en la darrera setmana hem estat testimonis de com BMW, una marca que no fa ni dos dies es reia dels cotxes de tracció al darrera, presentava el nou Serie 2 Active Tourer de… tracció davantera; hem vist com Ferrari, una marca especialitzada en motors atmosfèrics d’altíssim rendiment (i millor banda sonora), es passava als turbo per un tema d’eficiència; i hem vist com Renault, un fabricant generalista habituat a fabricar cotxes generalistes, es plantava amb un concepte “revolucionari” amb el motor i la tracció al darrere.
El món al revés.
Colla Verglas 