Des de que Pagani va presentar el Huayra ara farà un parell d’anys, la darrera creació d’Horacio Pagani mai m’ha dit absolutament res. Ni em va agradar quan el van presentar ni m’agrada ara. Sento pura indiferència. I és curiós, perquè estic segur que és un gran cotxe. Però no — ni el trobo maco, ni m’agrada que hagin canviat el V12 atmosfèric del Zonda per un motor bi-turbo. Per contra, el vell Zonda em desperta sentiments completament oposats: trobo que és un dels darrers exponents de la Modena més artesanal, un cotxe analògic sense gaire electrònica i amb un disseny senzillament espectacular. Això per no parlar d’un motor que sona a glòria.
Fa uns dies XCAR va publicar la prova, per descriure-la d’alguna manera, d’un Pagani Zonda molt especial. Si esteu esperant la prova d’un dels brutals Zonda R de circuit millor serà que us ho treieu del cap. El Zonda que avui ens ocupa és un modest Zonda S 7.3, el model justament anterior a l’arribada del Zonda F. Què té d’especial, doncs, aquesta unitat? Doncs que és la unitat personal del propi Horacio Pagani.
Deixant de banda el seu cèlebre propietari, aquest Zonda és especial per moltes altres raons. La primera és que, a diferència dels esportius presentats més recentment, amb llandes de 20″, frens carbon-ceràmics, suspensió adaptativa, manettinos i tres-cents gizmos més, aquest Zonda es conforma amb llandes de 18″ i frens d’acer. Amb 69.000 kilòmetres a les espatlles probablement també és tracta del Zonda amb més tute de tots els que han fabricat fins a la data (prototips de prova apart).
En el video que ha publicat XCAR trobareu al fundador de la companyia que porta el seu nom parlant meravelles del seu cotxe. El seu anglés és una mica macarrònic, sí, però la banda sonora del 7.3 V12 d’origen AMG bé que ho compensa.
Colla Verglas 