Lancia té els dies comptats.

La degradació progressiva i constant per la que ha hagut de passar la marca Lancia en els darrers anys és digna d’estudi. El fabricant italià ha passat de ser una marca respectada a tota Europa, amb elegants esportius vestits pels millors carrossers, a convertir-se en una molèstia incòmode pel Grup Fiat en general i per Sergio Marchionne en particular. El CEO del grup italià, on també hi ha marques com Alfa Romeo o Maserati, ha dit recentment en una entrevista que Lancia com a tal té els dies comptat — i la veritat és que no ha sorprés a ningú.

Pels qui vam nèixer als anys 80, parlar de Lancia és parlar dels èxits de la marca al mundial de rallyes amb els 037, els Delta S4 i els Delta de Grup A. Era una imatge que, tot i no reflectir-se de manera directa en una gama de models més aviat tirant a mediocre, podríem qualificar d’èxit. I molt abans també estaven els Fulvia, els Stratos o els Beta, això per no parlar dels preciosos Aurelia B20.

Què ha passat des de llavors? Doncs que Lancia, o els seus responsables, no han sabut trobar-li el seu lloc. No ens enganyem: feia anys que els productes del fabricant italià no eren per tirar coets. Ni tan sols equipant motors Ferrari, com és el cas del Thema 8.32, Lancia podia plantar-li cara als fabricants premium alemanys. La vessant esportiva també estava limitada per la marca Alfa Romeo, abanderada de la esportivitat dins el Grup Fiat. La de convertir-se en una marca premium? No amb Maserati fent-se fort amb models com el nou Ghibli o el popular Quattroporte. (Desconec com han anat les coses als despatxos del Grup Fiat, però no em sorprendria que hagués anat una mica així.)

Què podia fer Lancia? Doncs quedar-se de braços plegats i esperar el seu trist final. Sempre he pensat que un dels principals mals del fabricant italià és el fet de no haver-se pogut treure de sobre la etiqueta de marca dolenta, amb uns productes de baixa qualitat i una fiabilitat més que dubtosa. Estic segur que en temps recents la qualitat de producte de Lancia ha millorat el que no està escrit, però el mal ja estava fet. Si un client potencial havia d’escollir entre un Lancia Delta o un Volkswagen Golf, l’italià tenia les de perdre.

El darrer intent per reflotar la marca de la mediocritat en la que estava totalment sumergida va ser adoptar models Chrysler canviant el nom pel de Lancia al mercat Europeu. Així és com el 300C es va convertir en el Thema i la Chrysler Voyager en el Lancia… Voyager. Cal dir que aquests dos models no és que fossin gaire excitants d’entrada, però és que ni així. Si a això li sumem la més que discreta imatge dels Delta, Musa i Ypsilon, tenim una recepta perfecta pel fracàs.

Segons el propi Sergio Marchionne, Lancia passarà a centrar-se al mercat italià, que és allà on millor funciona. Ho farà primer amb el Delta i l’Ypsilon fins que el primer deixi de fabricar-se quan acabi la seva vida útil d’aquí un parell d’anys. Llavors Lancia serà l’Ypsilon, i quan aquest mori… molt em temo que Lancia morirà amb ell. Un destí tristíssim per una marca que en el seu dia va engendrar cotxes com el Lancia Stratos, el Beta Montecarlo Turbo Grup 5, el LC2 Grup C o els Delta de rallyes. Clar que per fer el que s’han dedicat a fer en els darrers 20 anys, pot ser millor que sigui així.

Via Autoblog