Al llarg dels anys hi ha hagut molts intents de combinar un cotxe de competició amb una turbina d’aviació. El més cèlebre de tots probablement sigui el Lotus 56, un monoplaça que va participar a les 500 milles d’Indianapolis de 1968 amb resultats més aviat discrets. L’únic cotxe propulsat per una turbina capaç de guanyar curses és el McKee Howmet TX, un preciós GT basat en un xassís dissenyat per McKee Engineering i equipat amb una turbina cedida per Continental Aviation & Engineering.
La turbina en qüestió venia d’un projecte fallit de Continental Aviation & Engineering per un helicòpter militar, i rendia una potència de 350 CV amb un parell màxim de 880 Nm (una burrada per la època). Tot i que la xifra és irrellevant i no es pot comparar amb la dels motors de combustió, aquesta turbina podia girar a 57.000 rpm. Quasi res. Comptava amb un canvi d’una sola relació i en el que no hi havia marxa enrere, un detall que es va solventar per exigència de la FIA amb un petit motor elèctric.
Aquest invent va aconseguir guanyar dos curses de la SCCA (Sports Car Club of America) la temporada 1968, la única en la que va competir, establint de passada fins a sis rècords de velocitat FIA per a vehicles propulsats per turbina. No era un cotxe precissament lent. A les 24 hores de Daytona es va qualificar en la setena posició scratch, havent d’abandonar per problemes mecànics quan anava en la tercera posició. A Sebring, per la seva banda, el Howmet TX — amb T de turbina i X d’experimental — era un segon per volta més lent que els Porsche 907 i els Ford GT40, les dues referències de la època.
Aquí el teniu en un video onboard que he trobat a Motorsport Retro. Trobareu abundant informació complementària a la Wikipedia. Curiós.
Colla Verglas 