Si per alguna cosa es caracteritzaven els Grup 5 és per la seva estética extrema, amb alerons impossibles i entrades d’aire de generoses proporcions. Sota el paraigües d’aquesta reglamentació trobem cotxes tan animals com el Porsche 935 K3, els BMW 320i Turbo o els Ford Capri de Zakspeed, tot i que també hi ha lloc per propostes una mica més “curioses”. Aquest és el cas del Ford Fiesta 1100 RS que avui ens ocupa, un cotxe del que no es que hi hagi molta informació (com a mínim en un idioma intel·ligible) però que m’ha atrapat només veure’l.
Preparat per un equip que, si no vaig errat, responia al nom de Steinert, aquest petit trasto equipava un motor 1.1 atmosfèric capaç de rendir una potència de 150 CV, una xifra que tot i que avui en dia no impressioni a ningú, en aquella època superava amb escreix els 53 CV que rendia l’original. Estem parlant d’una potència específica de 130,4 CV/litre, tota una burrada per un motor atmosfèric el règim òptim del qual girava entre les 8.000 i les 10.500 rpm. Riu-te tu dels VTEC.
Aquest motor estava associat a un canvi manual de cinc relacions amb un grup tan curt que ni tan sols arribava als 175 km/h (la seva velocitat màxima era de 173,8 km/h). Curiosament, i tot i pesar només 640 kilos, la seva acceleració tampoc era per tirar coets, amb un temps de 6,2 segons per arribar als 100 km/h. En comparació, el Ford Fiesta ST actual només triga 7 dècimes de segon més…
La estètica és bestial, amb uns passos de roda descomunals, un spoiler davanter molt pronunciat i unes entrades d’aire al darrera que no sé jo quina funció debien fer (com en tants altres Grup 5 de la època) tenint en compte que el motor anava muntat en posició davantera. Un altre dels detalls que em sorprén és que la tracció anava dirigida a les rodes davanteres, les quals anaven muntades en llandes BBS de 10″ i 11″ d’ample (imagino). Serveixi com a referència que l’Escrot fa servir llandes de 8″.
Imagino que aquest invent es va dissenyar amb les pujades en costa en ment, ja que no me l’imagino compartint pista amb els BMW 320i Turbo de Schnitzer o els Capri de Zakspeed. En aquest article (mal traduït) a l’anglés, cap al final, es diu una cosa així com que aquest cotxe va romandre a la ombra dels més populars tot i que força menys potents Grup 2. Sigui el que sigui, s’ha de reconèixer que a espectacular pocs cotxes el superaven.
Colla Verglas 