Pilotar per un tram de rallyes al límit no té res a veure amb fer-ho en un circuit, amb escapatóries interminables i proteccions a banda i banda de la pista. El pilot de rallyes ha de processar moltíssima més informació, arriscant molt més i, en conseqüència, pagant molt més car els seus errors. El pilot de circuits, per contra, ho té tot a favor per concentrar-se exclusivament en treure el màxim rendiment al cotxe. Comparar-los no acaba de ser del tot just, ja que estem parlant de mons totalment diferents. Tot i així, el programa Best Motoring ho va voler esbrinar ara fa uns anys, comparant dos pilots de cada en un mateix circuit i amb un mateix cotxe.
El convidat estrella del programa segurament us sonarà, doncs es tracta del gran Gilles Panizzi (atenció a la seva entrada en escena totalment WTF). El circuit es una mena de Can Padró, i tot i no ser un Touge està més aprop d’un tram tancat de rallyes que d’un circuit convencional. El cotxe, per la seva banda, és un Mitsubishi Lancer Evo VIII MR. El resultat no us el diré, però el podeu imaginar.
El més curiós de tot plegat és veure l’estil de pilotatge dels pilots de rallyes en relació al dels pilots de circuits. Mentre els segons van finets buscant el límit d’adherència, els primers provoquen el cotxe per sobrepassar aquest límit i així poder jugar molt més amb els canvis de pesos. Veure Panizzi i el primer pilot de rallyes és un espectacle, com també ho és veure el joc de peus d’aquest últim a partir del minut 4:44.
Un dels exemples més recents de pilots que han passat dels trams de rallyes a les curses de circuit amb relatiu èxit és el de Sebastien Loeb, qui va quedar segon absolut a les 24 hores de Le Mans de 2006, situant el seu Pescarolo-Judd entre els dos Audi R10 TDI, això per no parlar del segon lloc aconseguit a la cursa de la Porsche Cup Asia del Gran Premi de Macau.
Colla Verglas 