Sempre he sentit una especial fascinació per les històries amagades i poc conegudes. Si fa un parell de dies us parlava del Porsche LMP que mai va arribar a veure la llum, avui la història també té com a protagonistes el fabricant alemany i les 24 hores de Le Mans, tot i que d’una manera molt diferent. Es tracta del Porsche 917K81, la darrera evolució del 917 amb la que el preparador Kremer va participar a les 24 hores de Le Mans de 1981, dotze anys després de la seva presentació, aprofitant un forat al reglament.
Entre el seu debut l’any 1969 i la seva retirada l’any 1973 reconvertit en el brutal 917/30 Can-Am, el fabricant alemany va aconseguir guanyar les 24 hores de Le Mans en dues ocasions, els anys 1970 i 1971. Tots dos cops ho va fer amb la carrosseria Kurzheck (o cua curta), tot i que també hi havia la aerodinàmica variant Langheck (o cua llarga) i les variants Spyder que van prendre part a la Can-Am americana. Per trobar la darrera evolució d’aquest polifacètic sport-prototip hem de fer un flash-forward fins l’any 1981, quan Kremer va aprofitar un forat al reglament per inscriure una versió del 917 profundament revisada a les 24 hores de Le Mans d’aquell any.
Aquella edició comptava amb un reglament força obert que feia de pont entre els Grup 6 i l’arribada de la nova reglamentació Grup C l’any 1982. Bàsicament, i a grans trets, el reglament deia que un coupé podia inscriure’s a la categoria Grup 6 només si comptava amb una obertura permanent al sostre. Kremer, famós pels seus 935 K3 (amb el que va guanyar a Le Mans l’any 1979) i que aleshores estava treballant en una mena de prototip basat en un xassís del 917, va veure una oportunitat ideal per tornar a la cursa francesa: només havien de fer un forat al sostre i llestos.
Tecnològicament parlant, el 917K81 consistia en un xassís del 917 amb tecnologia moderna i un motor de dotze cilindres bòxer de 4.9 litres de cilindrada (l’altre opció que Porsche va oferir era el 4.5 original dels 917K de principis dels 70). Lluny de quedar-se al marge, el fabricant alemany va veure en aquell projecte de Kremer una molt bona oportunitat per obtenir informació de cara al 956, el nou Grup C dels alemanys que per aquella època ja es trobava força avançat. Es tractava d’informació referent sobretot a la aerodinàmica, donat que el 917K81 era coupé i que a Porsche el 936 “obert” no li servia com a referència.
La aerodinàmica era molt més actual que la del 917K en el que estava basat, tot i que és impossible no reconèixer el model original en la silueta del 917K81. Les principals modificacions es trobaven a la part posterior, molt més vertical i “tancada” i amb un aleró fixe igual d’ample que el cotxe, amb els extrems integrats a la carrosseria. Comparat amb les línies del 936 o els Rondeau guanyadors de 1980, era una totxana amb rodes, però això era el de menys.
Amb Xavier Lapeyre, Guy Chasseuil i el rapidíssim Bob Wollek al volant, la aventura francesa va acabar abans d’hora degut a problemes mecànics derivats d’una excursió fora de la pista. De totes maneres el cotxe mai es va mostrar competitiu, amb una velocitat màxima que a dures penes arribava als 300 km/h — degut a un canvi excessivament curt que de cara a la cursa seria modificat — i a la falta de rodatge del projecte. Després de Le Mans encara hi hauria una darrera cursa, els 1000 km de Brands Hatch, on el 917K81 es va mostrar més competitiu que a Le Mans… fins que la suspensió va dir prou.
A Maison Blanche tenen tots els detalls d’aquesta darrera aventura de Kremer amb el 917. Més o menys és com si ara es presentés un equip amb un Audi R8 de 2002, amb l’agravant de que els salts tecnològics en aspectes com els frens, els pneumàtics o la aerodinàmica eren molt més notoris llavors que ara — tot i que ara amb la tecnologia híbrida Déu n’hi do el que s’ha evolucionat!! Probablement no va ser la retirada ideal que els enginyers de Porsche havien planejat pel 917 allà pel 1969, però no deixa de resultar una història curiosa amb un cert atractiu.
Més info: Maison Blanche via Jalopnik
Colla Verglas 