L’any 1965 els dièsels no eren ni molt menys el que són avui en dia. Agafeu per exemple el millor dièsel del moment, el BMW M550d xDrive, amb tots i cadascun dels 1.000 Nm de parell màxim que rendeix el seu motor bi-turbo, i compareu-lo amb un utilitari dièsel normalet de fa mig segle, com per exemple el Peugeot 404 Diesel, capaç d’arribar als 100 km/h després d’uns eterns 25 segons. La nit i el dia. Tot i aquesta mala fama de motors de camió que tenien llavors (i que segueixen tenint ara, no ens enganyem), Peugeot va voler convèncer a tothom de les bondats d’aquesta aleshores incipient tecnologia.
Per fer-ho, el fabricant francés va desenvolupar un prototip basat en el 404 que sorprenia, sobretot, pel seu habitacle “monoplaça”. Era una època en la que els túnels de vent encara eren coses de ciència ficció, així que us podeu imaginar. Es tractava d’un descapotable reconvertit en prototip “de rècord” al que li havien desplaçat la posisió de la cabina i afegit un parabrises molt més inclinat per millorar el coeficient aerodinàmic i reduir la fricció. Comptava amb dos fars adicionals encastrats i amb un capó sense bisagres. Tot molt estudiat.
Sota el capó equipava un quatre cilindres de 2.163 cc amb el que van aconseguir rodar a l’òval de Montlhery durant 5.000 kilòmetres a una velocitat mitjana de 159,325 km/h, establint d’aquesta manera ni més ni menys que 22 rècords internacionals de llarga distància. Per començar no estava malament, però Peugeot volia més.
Un més després van tornar-se a presentar al traçat francés amb un nou motor de 1.948 cc, capaç de rendir una potència de 68 CV. Aquest cop, cinc pilots van tornar-se durant 72 hores superant els 11.000 kilòmetres a una mitjana de 161,49 km/h, establint de passada 18 nous rècords de velocitat adicional i millorant d’aquesta manera els registres del Mercedes-Benz 190D. Mission accomplished.
La versió de carrer, però, no era tan generosa en quan a velocitat punta fa referència. La revista Autocar va aconseguir arribar als 130 km/h, establint una acceleració de 0 a 100 km/h en 25,5 segons (no vull ni pensar com debien ser els regostres del Mercedes-Benz en comparació) i un consum de 8,77 l/100 km. La variant benzina tampoc és que fos res de l’altre món, amb 142 km/h de màxima i “només” 20 segons per arribar als 100 km/h.
Quedava clar que tot i encara ser sorollosos, lents i un punt incòmodes, els propulsors dièsels, com a mínim en el cas de Peugeot, ja no eren només una tecnologia reservada a furgonetes de repartiment i camions. Qui els hi anava a dir llavors que 45 anys després, un cotxe amb tecnologia dièsel desenvolupat per ells mateixos acabaria imposant-se a les 24 hores de Le Mans…
Via Jalopnik | Coches Míticos
Colla Verglas 