Diumenge 30 de juny de 2013. Quarts de 8 del matí. Sona el despertador. Miro per la finestra. Sol. Ni un núvol. Respiro alleugerit. Em dutxo, em vesteixo, em trobo amb el meu germà i agafem el cotxe cap a Nürburg. Cap a Rent4Ring. La jornada que teniem per davant prometia emocions fortes: dos Suzuki Swift Sport Stage 2, una dotzena de voltes al Nürburgring-Nordschleife i dos germans que per primer cop compartirien pista amb idèntic material. El moment estel·lar del cap de setmana, el que portàvem mesos esperant, per fi havia arribat.
Avui parlarem del Suzuki Swift Sport que vam llogar, un cotxe ideal per afrontar el Nordschleife sense preocupacions i en el que la diversió està més que garantida. Es tracta d’un cotxe que no arriba als 140 CV, compta amb unes diminutes (quasi ridícoles) llandes de 15″, però ve equipat amb tot el que cal per fer de cada volta al Nürburgring un autèntic festival. Actualment Rent4Ring ofereix el Swift amb dos nivells d’equipament: l’Stage 1, que és el bàsic i que pràcticament podriem definir com un Swift de sèrie, i l’Stage 2, que és el que vam llogar i que vindria a ser una cosa així com un petit cotxe de competició.
PRIMERES IMPRESSIONS: UN PETIT COTXE DE COMPETICIÓ
Només cal entrar a l’habitacle del Swift Sport Stage 2 per adonar-se que aquesta petita joguina de Rent4Ring és molt més que un simple Swift “amb enganxines”. Per començar incorpora una gàbia de seguretat completa de la marca Weichers (no la coneixia), bàcquets de competició signats per Recaro, arnesos de seguretat cortesia d’OMP — de quatre punts, amb un accionament similar al dels cinturons de seguretat de tota la vida — i un interior del que només es conserva la consola central.
Al engegar-lo (a través d’un polsador, ja que aquest model s’ofereix de sèrie amb un sistema keyless entry), el so que es filtra a la cabina també deixa entreveure que la línia d’escapament tampoc acaba de ser del tot original. No és un so estrident, ni tampoc és exageradament greu. És una mena de lleuger ronroneig que augmenta en intensitat a mesura que l’agulla del compta-voltes comença a enfilar-se cap a les 4, 5 i 6.000 rpm.
Entre les instal·lacions de Rent4Ring i la entrada al circuit hi ha uns 1.200 metres en els quals no es pot passar de 50 km/h (crec recordar). No és molt, però sí suficient per descobrir una suspensió tirant a seca i una direcció molt acurada. Una de les coses que més m’agraden dels cotxes de curses és la quantitat de sons que es filtren a l’habitacle degut a l’escàs o en alguns casos inexistent aïllament acústic. Aquest Swift no és excepció, i tot i que el xivarri no arriba a nivells de Clio Cup o Ford Escort, sí que es poden sentit les pedretes picant contra els passos de roda. Ideal per anar-se motivant abans d’entrar al Nordschleife. Abans, però, tocava fer una paradeta tècnica a la benzinera de Döttinger Höhe per esmorzar, que amb les presses i la emoció se’ns havia oblidat menjar alguna cosa abans de sortir de casa.
PRIMERA VOLTA. SOM-HI!
Primera volta. El moment de la veritat ha arribat. M’enfundo el casc, em cordo els arnesos i enfilo el camí cap a les barreres. Són aproximadament les 10:00 del matí i el trànsit en pista comença a ser important, així que en aquesta primera volta ens prendrem les coses amb calma i ens centrarem en fer-nos al cotxe: veure com treballen els Toyo, calentar frens i pneumàtics, esbrinar quins revolts es poden fer a fons, quins no, etc. Passo la targeta, la barrera s’obre i després d’esquivar els cons de rigor em trobo al mig de la pista amb 20 kilòmetres per davant que ni el Dragon Khan. Tot un any esperant AQUEST precís moment.
EL COTXE I LA IMPORTÀNCIA DEL CONJUNT PNEUMÀTICS-SUSPENSIÓ-FRENS
El Swift Sport Stage 2 de Rent4Ring equipa pneumàtics Toyo R888, un semi-slick molt més radical que qualsevol altre pneumàtic que hagi provat amb anterioritat al Ring — els Golf, Scirocco i Swift Sport de Rent-Racecar equipen gomes una mica més “civilitzades”. Són uns pneumàtics pràcticament idèntics als Advan A048 que en el seu dia vaig portar al GT Turbo, així que d’alguna manera podriem dir que em resultaven familiars.
Són gomes que necessiten molt poc per agafar temperatura. Tant és així que al revolt T13 — el “primer” del Nordschleife després de la unió amb el traçat de GP — el cotxe ja anava sobre raïls. És una curva a esquerres en baixada que no té cap misteri, però al estar tant aprop de la entrada fa que a la primera volta sempre hi arribis una mica massa fort. Personalment recordo un parell de “moments intensos” amb els Golf GTI i el Swift Sport de Rent-Racecar. En aquest cas, però, el cotxe no es va ni immutar. Gas a fons i cap al següent revolt.
KT, el “meu” Swift.
Una cosa que em sorprén (i molt) és que el Swift de Rent4Ring equipa llandes Motec de 15″ quan el model de sèrie surt de fàbrica amb unes precioses llandes de 17″. En un món on sembla que només compti això del “quan més gran, millor”, resulta curiós veure coses com aquesta. Això té principalment una conseqüència: més deriva lateral, propiciada per unes parets laterals molt més altes, el que al seu temps es tradueix en una mica més de “joc” a l’hora de col·locar el cotxe als revolts i a les frenades. En aquest sentit aposto a que amb les llandes de 17″ de sèrie i els pneumàtics amb els que surt de fàbrica el Swift Sport es belluga molt més.
Com he comentat abans, només calen tres revolts per tenir clar que un dels punts forts d’aquest Swift és el pas per curva. Tant és així que la ràpida a dretes que hi ha just abans de Hatzenbach ja es pot atacar a (quasi) fons. Les suspensions estan signades per Öhlins i van la mar de bé. No són tan seques com sembla en un primer moment, i tant bon punt permeten una conducció “sobre raïls” (que és més el meu estil) que una conducció on es juga constantment amb la part del darrera (que és més l’estil del meu germà).
OT, el Swift de mon germà. Fixeu-vos en el petit detall de que totes les matrícules dels Swift Sport de Rent4Ring comencen per AW i acaben amb el número 222. Només canvien les lletres del mig, que són les que donen nom a cada unitat.
Pel que fa als frens, aquest Swift compta amb pinces i discs de sèrie, pastilles Endless, liquid de frens millorat i “latiguillos” metàl·lics (això diuen a la web de Rent4Ring, tot i que el noi que ens va atendre al retornar-lo ens va dir el contrari). Tot i que el Nürburgring no és un circuit de fortes frenades, aquest és un aspecte molt important a tenir en compte, i tot i que el Swift manté les pinces de dos pistons originals, en cap moment es troba a faltar més mossegada. De la mateixa manera, tampoc mostren fatiga al llarg del traçat, ni tant sols després de fer tres o quatre voltes sense baixar del cotxe.
POC PES, I TAMBÉ POCA POTÈNCIA
El pes del conjunt deu ajudar força en aquest sentit. Rent4Ring anuncia un pes de només 1.025 kilos pel Swift Sport Stage 2, uns 95 kilos menys que el model de sèrie. Probeu a omplir el maleter amb quatre maletes grans i un trolley d’equipatge de mà. Doncs això. Això s’ha aconseguit carregant-se l’aïllament acústic i qualsevol altre cosa a excepció de l’interior de les portes i la consola central. Imagineu quina seria la diferència sense la gàbia de seguretat…
El motor 1.6 VVT rendeix una potència màxima de 136 CV a 6.900 rpm, tot i que es pot estirar fins més enllà de les 7.000 rpm. Més d’un cop (i de dos, i de tres) vaig canviar al tall, i és que més val tenir el motor a la zona “calenta” del compta-voltes si no volem que se’ns mori a mitja pujada (que d’aquestes el Nordschleife hi ha més d’una). En aquest sentit sí que és veritat que aquests 136 CV es queden curts en segons quines zones, fins i tot tenint en compte els poc més de 1.000 kilos que pesa.
El canvi manual és de sis relacions (si no recordo malament, el de la generació anterior només en tenia cinc), tot i que sempre es treballa entre la tercera i la cinquena. Wehrseifen era l’únic revolt que a vegades agafava en segona, sobretot si estava — o m’estaven — avançant. Tot i ser força ràpid, sempre mirava de marcar molt els canvis. A Rent4Ring miren la telemetria, així que no era plan de rebentar-ho tot equivocant un canvi de 5ª a 2ª.
Aquí ens teniu en acció, jo davant amb l’Ignasi a roda amb el Swift negre.
QUINES SÓN LES MILLORS (I LES PITJORS) ZONES DEL CIRCUIT PEL SWIFT?
Així doncs tenim un cotxe petit, poc potent, molt lleuger i equipat amb una combinació pneumàtics-frens-suspensió d’allò més encertada. Amb aquests ingredients, on més brilla el Swift Sport és a les zones ràpides i als revolts que es fan a fons (o quasi). I si és en baixada, encara millor. Hatzenbach, per exemple, es pot fer a fons, al igual que Flugplatz o Klostertal (si no sabeu de què parlo aquí teniu una bona guida revolt a revolt cortesia de BMW).
Les zones ràpides amb revolts enllaçats un rere l’altre, com Pflanzgarten II o la zona al voltant de Wipperman, és on més i millor brilla aquest cotxe. O les recentment estrenades esses de Stefan Bellof, just passat Pflanzgarten II. Són zones on el pes del cotxe i uns bons pneumàtics poder marcar la diferència, i on la potència passa lleugerament a un segon pla. Aquí del que es tracta és de no perdre velocitat. Amb aquest Swift podem atacar el que volguem que el cotxe sempre troba grip al davant.
No em direu que no queda ridícol amb les llandes de 15″…
Per contra, les zones on el que es necessita és potència, potència i més potència, com per exemple la pujada des de Bergwerk fins a Steilstrecke, és on més es nota el principal punt feble del Swift Sport: la falta de cavalls. Tant és així que en aquesta llarga, eterna pujada cap a la zona del Karussell, posar cinquena era un autèntic suïcidi. L’únic moment de joia en aquest tram, això sí, és Klostertal, un revolt que jo podia fer a fons mentre que molts altres havien de tocar fre. Està clar que qui no es consola és perquè no vol…
QUAN COSTA LLOGAR UN SWIFT SPORT STAGE 2?
El Suzuki Swift Sport és el model més bàsic que podem llogar per rodar al Nürburgring. En el cas concret de Rent4Ring, empresa de la que ja vam parlar fa unes setmanes, estem parlant de 479 euros per mig dia (el que inclou sis voltes i la benzina) o 749 euros pel dia senser (el que inclou 12 voltes i el primer dipòsit de benzina). En aquest segon cas haurem de fer un petit pitstop adicional passades vuit o nou voltes si no volem quedar-nos sense benzina. Cada volta extra surt a 63 euros, tot inclós.
Si pel contrari només volem llogar el cotxe, de manera que tant les voltes com la benzina corrin de la nostra part, els preus baixen fins els 269 euros per mig dia (on podrem fer 6 voltes) i 399 euros pel dia sencer (amb un màxim de 12 voltes). La volta extra? 28 euros. La franquícia en tots dos casos (lloguer de mig dia i de dia sencer) és de 2.500 euros, una xifra força raonable donats els riscos que un assumeix en aquest traçat. A primera vista poden semblar uns preus una mica elevats, però creieu-me si us dic que surt molt a compte. Penseu si no què us costaria anar al Nürburgring amb un cotxe de característiques similars i pagant trincu-trincu totes les despeses de la vostra butxaca. Doncs això.
A canvi de tot plegat tenim un cotxe molt capaç, tremendament noble, divertidíssim si sabem el que ens fem, molt fiable, molt segur (heu vist la gàbia de seguretat?), una mica curt de potència, això sí, però capaç d’assolir una velocitat de pas per curva que ja la voldrien per sí esportius de molt més prestigi. I això per no parlar de les “sensacions” que es tenen al rodar amb un cotxe amb barres, bàcquets, arnesos i sense aïllament acústic — 100% racing.
CONCLUSIONS
Per què és millor que altres cotxes que he provat? Doncs perquè en aquesta vida no tot és velocitat, el pas per curva també és important (també és veritat que la combinació dels dos seria la bomba). El conjunt pneumàtics-suspensió-frens, com he comentat abans, és una combinació important i un factor decisiu que pot convertir un cotxe modest en una proposta d’allò més divertida. D’aquí que tot i la manifesta falta de potència d’aquest cotxe, al acabar cada volta no podia parar de somriure.
Després de tot, què és millor: conduir un Suzuki Swift Sport al 100% o conduir un Porsche 911 GT3 de 400 CV al 75-80%? El meu millor temps, descomptant trànsit i alguna que altre bandera groga, deu rondar els 9:15-9:20, una mica (molt) frustrant tenint en compte que Bridge2Gantry va aconseguir fer una volta en 8:38. Suposo que l’estat dels pneumàtics, la temperatura ambient o el trànsit a pista són factors que poden fer variar molt els temps entre volta i volta. Tot i així, 40 segons per volta segueixen sent MOLTA diferència.
Després d’haver fet unes 70 voltes i amb el circuit una mica per la mà, el Swift Sport Stage 2 pot ser es queda una mica curt (tot i que encara em queda marge de millora, concretament 40 segons). En canvi, els nouvinguts trobareu en el Swift el company idea per aquella primera aventura al Infern Verd. Jo no m’ho pensaria dues vegades.
Colla Verglas 