Després de visitar el Porsche Museum i tots els petits tresors que s’amagaven al aparcament soterrani, la següent parada era Meilenwerk, una mena de centre especialitzat en el vehicle clàssic que a més a més compta amb alguns dels concessionaris més exclusius d’Stuttgart. Apart de comptar amb restaurants, botigues de roba i complements (sempre relacionades amb el món del motor), un parell de centres de compra-venda i fins i tot un hotel, Meilenwerk també és un centre on pots deixar en custodia el teu clàssic o esportiu, el qual romandrà tancat en una urna de vidre en mida XXL, a la vista de tothom però alhora resguardat de la gent.
Trobareu la resta de fotos al meu compte de Flickr.
La gràcia és que tan bon punt pots trobar-te un preciós Porsche 356…
Com un Ferrari F40.
Passant per un imponent Ferrari Enzo…
O un immaculat Alpine A110.
A la zona dels compra-venda hi havia algun que altre cotxe interessant, com per exemple aquest preciós E-Type descapotable.
O aquest immaculat 300 SL en una tonalitat gris no gaire habitual. També hi havia un 300 SL Roadster, per si a algú li interessa. I un 190 SL.
Aquest Citroën SM era d’allò més espectacular.
Tot i que jo ja faria amb aquest Porsche 911 Carrera CS.
Clar que parlant de Porsche, era impossible no quedar al·lucinat amb la brutalitat d’aquest RSR, el mateix que Romain Dumas va portar a la Pikes Peak l’any passat.
Els petits — i no tan petits — apèndixos aerodinàmics estaven per tot arreu. I és que a aquelles alçades (recordeu que la Pikes Peak puja fins els 4.300 metres) qualsevol ajuda és poca.
També impressionant era el sistema per insuflar aire al motor bòxer. Just al darrere de les finestres laterals també hi havia dues descomunals (perquè no té un altre paraula) entrades d’aire per garantir un bon cabal d’aire al motor.
A Meilenwerk no tot són clàssics, també hi ha concessionaris oficials. Tot i que el de McLaren encara està en construcció, els de Woking tenien un parell de MP4-12C al exterior, un d’ells descapotable.
Quan vam arribar el concessionari de Lamborghini estava tancat, pel que ens vam haver de conformar amb els cotxes que tenien exposats al exterior. Tractant-se d’un genial LM002, tampoc ens podiem queixar.
Feia una curiosa parella amb aquest Gallardo LP570-4 Super Trofeo Stradale.
No obstant tot plegat, jo només tenia ulls per aquest Espada. Senzillament brillant.
L’altre concessionari que no ens vam voler perdre és el de Ferrari. Llàstima que aquest 328 GTS fos el cotxe més antic que tenien…
També tenien Maseratis, però amb tanta joguina de Maranello era difícil fixar-se en els coupés de Modena.
Per una persona a la que la darrera vegada que va intentar entrar a fer fotos a un concessionari Ferrari de Barcelona quasi el foten fora a patades, l’accés lliure que teniem era quasi increïble.
Podies moure’t entre els cotxes, fer fotos, el que volguessis. De fet, des de que vam entrar (amb les càmeres rèflex a la mà, pel que no hi havia dubte de si erem o no erem clients) fins que vam marxar ningú es va dirigir a nosaltres. Normalitat absoluta.
Aquí un FF. No sé vosaltres però a mi m’encanta.
Clar que al costat del nou F12berlinetta qualsevol s’hi fixava…
Tot i que a mi encara no m’acaba de convèncer (com cap altre Ferrari modern excepte comptadíssimes excepcions), s’ha de reconèixer que les seves línies són d’allò més sensuals.
I res, a seguir fent fotos.
El cotxe més exclusiu que hi havia era aquest Ferrari 599 GTB HGTE 60F1 Alonso Edition, una edició especial per commemorar els 60 anys de la scuderia a la Formula 1. Jo sincerament el trobo horrible.
Però entenc que hi haurà gent a la que això de ser una “Alonso Edition” li tiri molt. En tot cas, aquest 60F1 equipa el paquet esportiu HGTE i està afinat pel mateix Fernando Alonso. El motor no té modificacions d’importància i es queda en els 620 CV de sèrie, lluny dels 670 CV que posteriorment oferiria la versió GTO.
Aquest logo de la Scuderia Ferrari tan descomunal és d’origen. Sabeu la gent que es posa enganxines de Red Bull i Total en un Citroën C4 dièsel de 100 CV? Doncs això és igual, però a un nivell superior.
L’únic detall que em va agradar va ser la bandera italiana al deflector posterior.
Abans de marxar cap al Nürburgring vam donar un petit cop d’ull al taller, on hi havia dos F40, un 8C Competizione i un 8C Spider (i un 430 Scuderia, i un 512BB, etc.). Llàstima que, aquí sí, l’accés estava restringit.
Colla Verglas 
Ostres, el veig força canviat des de que vaig estar. Llavors no hi havia pràcticament res adalt, i ara amb l’exposició de Ferrari i Maserati adalt, està més complet. Encara hi és la botiga de cotxets 1:43??? 😉