Una de les condicions per poder competir al mundial de rallyes sota la reglamentació Grup B era que s’havien de fabricar 200 unitats de carrer per així poder homologar la versió de competició. Actualment aquest requeriment ja no existeix per entrar al WRC, el que és una llàstima doncs ens priva de poder tenir cotxes com, per exemple, un Ford Fiesta amb 280 CV i tracció integral (l’únic cotxe d’aquestes característiques és l’Audi A1 Quattro i curiosament no respon a cap programa esportiu). L’Audi Sport Quattro, el Lancia Delta S4 Stradale o el Peugeot 205 Turbo 16 són tres exemples de cotxes de carrer dels que posteriorment es van derivar les versions se rallyes, totes elles una mica aigualides respecte a aquestes per fer-les més civilitzades.
Aquest no va ser el cas del Metro 6R4, o com a mínim això és el que es despren de l’article que ha publicat la revista evo, on Henry Catchpole prova una de les 200 unitats del Austin Metro 6R4 Clubman “de carrer” que es van fabricar. He escrit “de carrer” entre cometes perquè salta a la vista que aquest invent, del que ve a ser un cotxe de carrer en té més aviat poc. Equipava un motor 3.0 V6 atmosfèric (l’únic de la seva espècie) capaç de rendir 250 CV de potència, el que unit als 1.000 kilos que pesava feien del 6R4 Clubman una joguina divertidíssima. Moltes d’aquestes “homologacions especials” de carrer van acabar reconvertides en cotxe de rallyes, i de fet la rumorologia popular apunta a que els britànics ni tan sols van arribar a fabricar les 200 unitats requerides. Totes aquestes batalletes i més, en el més que recomanable article que li dedica la revista evo.
Colla Verglas 