A aquestes alçades de la pel·lícula poques coses queden a dir del McLaren F1, el que per molts –entre els que m’incloc– és un dels millors cotxes de la història. Fa un parell de dies us parlava del cap de setmana en el que Gordon Murray i companyia van acabar el primer prototip rodant del F1. El que pot ser no sabieu és que només uns mesos abans d’aquell 23 de desembre, TAG McLaren Grup havia adquirit un parell de xassissos del Ultima GTR a Noble Motorsport Ltd., el mateix Lee Noble que anys després presentaria el M600. Aquells dos bastidors van convertir-se en els dos primers prototips sobre el que es va desenvolupar el projecte que un any després desembocaria en el mític F1.
A McLaren van treure tan profit d’aquelles dues unitats que fins i tot les van batejar amb nom propi, el que demostra la importància que van tenir a l’hora de provar els components del futur F1. Edward (el platejat) es va fer servir per provar el motor 6.1 V12 d’origen BMW, amb tots els components associats a aquest: el sistema d’escapament, els col·lectors, els radiadors, etc. Albert (el blau) va ser l’encarregat de posar a prova elements com els frens, la suspensió o la caixa de canvis, aquí associada a un motor V8 d’origen Chevrolet amb un parell molt similar al que rendiria el V12 de BMW. Albert també va ser el xassís en el que Murray i companyia van jugar amb la idea de la posició central de conducció, un dels elements més característics del F1.
Com és obvi, i tal i com es pot veure a les imatges que il·lustren aquest article, totes dues unitats comptaven amb modificacions importants tant a la carrosseria com al bastidor. La raó per la que un gegant tecnològic com McLaren va anar a fixar-se en un petit fabricant de la campinya anglesa com és Noble la trobem en les especificacions tècniques del Ultima GTR: aquest tenia unes mides molt properes a les del F1, i a més a més comptava amb un pes molt proper a l’objectiu que Gordon Murray s’havia fixat per l’F1: una tona de pes. Tot encaixava.
Tant Albert com Edward van ser molt importants pel desenvolupament del futur McLaren, fins al punt de que els de Woking fins i tot van arribar a dissenyar uns logotips específics per a cada model. No obstant, el destí de prototips com els que avui ens ocupen està escrit des del principi, i tant l’un com l’altre van acabar essent trinxats per tal de no donar cap pista als periodistes sobre com seria el que aleshores ja es considerava el millor cotxe del món. Us imagineu que podrien arribar a costar avui en dia si s’haguèssin conservat?
Colla Verglas 