L’arribada del McLaren P1 i del Ferrari LaFerrari ha capgirat el mercat dels hiper-esportius de tal manera que avui cotxes presentats fa només un parell anys, com el Lamborghini Aventador LP700-4 o el Pagani Huayra, semblen productes analògics en plena era digital. El Porsche 918 Spyder, inmers en un procés de desenvolupament que sembla no tenir fi, es troba a mig camí entre els uns i els altres, fins al punt de que moltes de les innovacions que incorpora semblen ja cosa del passat. Amb aquestes idees al cap, Chris Harris ha tingut la oportunitat de provar-lo al circuit de Leipzig, una experiència que ens relata en el darrer video de /DRIVE.
No ens enganyem, el 918 Spyder és un grandíssim cotxe. Però per més que se’l vulgui comparar amb el P1 o LaFerrari, mai arribarà a ser com aquests. Perquè ni és tan espectacular ni tan ràpid, ni ho arribarà a ser mai. Per començar tenim un motor V8 atmosfèric amb poc més de 600 CV de potència, i un elèctric que, units, sumen uns 860 CV. Tot molt maco. El problema ve quan donem un cop d’ull a la bàscula i veiem que passa dels 1.600 kilos tot i comptar amb solucions de vanguàrdia per reduir el pes (com queda clar en el video de Chris Harris). De fet, sense tota la parafernàlia híbrida, el 918 Spyder rondaria els 1.100 kilos, una xifra que el convertiria en un autèntic missil balístic.
En aquest sentit, tinc la sensació de que en vista del que ha presentat recentment Ferrari i McLaren, Porsche ha decidit seguir endavant amb el projecte amb un enfoc lleugerament diferent. I és que ara que un cop les xifres de potència, velocitat i acceleració ja no sorprenen a ningú (el P1 i LaFerrari les superen amb escreix, per començar), sembla que el que han volgut fer amb el 918 Spyder és avançar al present l’esportiu que haguèssin presentat d’aquí quatre, cinc i deu anys. No estic parlant d’un hiper-esportiu com el Carrera GT, sino d’un cotxe més al nivell del 458 Italia o el MP4-12C, però amb solucions tècniques que a dia d’avui encara semblen ciència ficció. No sé vosaltres però jo al·lucino amb la transició entre el mode 100% elèctric i quan entra en funcionament el motor V8.
Tot plegat és una mica decepcionant, doncs des d’un principi se’ns havia vengut aquest projecte com el darrer super-esportiu d’Stuttgart, l’hereu del Carrera GT i un rival més que digne pel successor del Ferrari Enzo. El que tenim a canvi és un cotxe més proper al 959 (i el que aquest va representar quan va ser presentat a mitjans dels 80) que al Carrera GT, el que tampoc ha de ser necessàriament una mala notícia. Diguem que és el super-esportiu més utilitzable del mercat, sí, però com Chris Harris diu cap al final del video, em pregunto com aniria aquest cotxe sense el sistema híbrid. Jo crec que es pixaria en els 458 Italia, R8, MP4-12C i el que li plantessin al davant. Llàstima que mai ho sabrem.
Colla Verglas 
Doncs a mi, el LaFerrari (nom sense comentaris) i el P1 no m’interessen en absolut. El Porsche m’agrada molt més. El Ferrari i el McLaren em semblen pensats per a fardar a Mónaco o a Qatar. La veritat és que cada cop m’interessen menys els cotxes nous… quan penso en l’F40 i el comparo amb el LaFerrari… ja només pel que fa a l’estètica no hi ha color, i els noms de cadascun per mi, ho diuen tot: l’F40 era tècnica a l’extrem, i el LaFerrari és disseny per a mega-pijos, que és el que crec que s’han convertit les marques de super-esportius.
A mi, que em donin un three-wheeler!!
Totalment d’acord en que el LaFerrari és un cotxe per megapijos, i que, per contra, el 918 será molt més utilitzable en el dia a dia. I sobre els clàssics contra els cotxes moderns, no podria estar-hi més d’acord.