Fa uns dies el meu oncle es va comprar un Suzuki Grand Vitara. Com que darrerament a Motor.cat no és que ens deixin gaires unitats de premsa, vaig decidir fer una petita prova. Aquest és el resultat. És la versió més barata i menys equipada (així que no espereu gran cosa), però com a tot-terreny la veritat és que no estava gens malament. Si us serveix d’alguna cosa, aquí està la entrada original a Motor.cat.
En el darrer mig any hem vist com Toyota i Subaru han presentat les noves generacions del RAV4 i el Forester respectivament. En tots dos casos s’han incorporat importants millores tant pel que fa a la seguretat, a l’equipament o a la eficiència, obligant a la competència a moure fitxa si no vol quedar-se enrere. Aquest és el cas, per exemple, del Suzuki Grand Vitara, un tot-terreny compacte que va ser presentat l’any 2005 i que ja comença a acusar el pas del temps. Fa uns dies vam tenir la oportunitat de provar un Suzuki Grand Vitara 5P 1.9 DDiS JLX, la versió més econòmica en carrosseria de cinc portes, amb l’objectiu de saber si el veterà tot-terreny japonès encara pot seguir donant guerra en el competit segment dels SUV compactes.
Després de provar-lo durant un cap de setmana vaig acabar amb la sensació de que es tractava d’un cotxe “analògic”, un fet que pot ser s’explica més pel poc equipament que ofereix aquesta versió que no pas per les sensacions reals darerre el volant. Sota el capó s’amaga un motor 1.9 DDiS turbo-dièsel amb injecció directe common rail, capaç de rendir una potència de 129 CV a 3.750 rpm i un parell màxim de 300 Nm disponibles a partir de 2.000 rpm. No és una potència com per tirar coets, sobretot tenint en comtpe els 1.705 kilos que pesa el conjunt, però la veritat és que tampoc vaig troba a faltar potència en cap moment.
Hi ha dos aspectes del motor que no em van acabar de convèncer. La primera és la rumorositat, sobretot a l’hora de circular per vies ràpides. En recorreguts més aviat llargs, amb velocitats de creuer al voltant dels 100 km/h, pot arribar a resultar una mica molest, tot i que també cal tenir en compte que tractant-se d’un tot-terreny “pur” aquest aspecte segurament tampoc era una prioritat. L’altre és el consum, el qual rarament va baixar dels 9 l/100 km durant la prova tot i circular sense presses en tot moment.
El fabricant japonés homologa per aquest model un consum mig de 6,8 l/100 km, una xifra molt alta si la comparem amb els 4,9 l/100 km que homologa, per exemple, el nou RAV4 en la seva versió dièsel de 124 CV. Gràcies a que té un dipòsit de carburant amb una capacitat de 66 litres, el Grand Vitara amb el motor 1.9 DDiS ofereix una autonomia d’entre 600 i 700 km. Pel que fa a les prestacions, estem parlant d’una velocitat màxima de 170 km/h i d’una acceleració de 0 a 100 km/h en 13,2 segons, xifres acceptables si tenim en compte les característiques del model.
El canvi manual de cinc relacions és precís i està ben esglaonat, tot i que alguns pot ser el trobaran una mica massa dur. De comptar amb una sisena relació probablement s’haguessin millorat els dos aspectes — consum i rumorositat — que he comentat abans. El Grand Vitara compta amb tracció total permament en totes les seves versions, i a diferència d’altres models de la competència, ofereix la possibilitat de bloquejar el diferencial central (també compta amb reductora). Aquest és un dels aspectes que més m’agraden del Grand Vitara i que alhora el converteix en una mena de rara avis si el comparem amb alguns dels seus rivals. Els diferents modes de funcionament del sistema de tracció integral s’operen des d’una rodeta que hi ha la consola central.
En ruta el Suzuki Grand Vitara es mou sens problemes, tant en carretera com per pistes forestals més o menys “trencades”. En carretera va molt asentat (gràcies en part als 4,5 metres que mesura), amb una suspensió que es menja qualsevol irregularitat del ferm sense problemes i una direcció força precisa. No obstant, és en camins de terra on el Grand Vitara ofereix la seva millor cara. I és que tot i que no es tracta d’un tot-terreny estricte com el Jimmy (una mica més d’alçada respecte al terre hagués estat bé), el model de Suzuki no té problemes per superar zones força trencades. I això que la unitat que vam probar anava equipada amb pneumàtics d’hivern!
Parlant de pneumàtics, el Grand Vitara surt de fàbrica amb pneumàtics en mida 225/65 R17 i amb la roda de recanvi penjant de la part posterior. Aquesta és una opció que dependrà de la mecànica que triem, ja que amb el motor 2.4 de benzina, associat a l’acabat City, la marca ha decidit prescindir de roda de recanvi (en el seu lloc s’entrega un kit anti-punxades). Amb això la carrosseria passa dels 4,5 metres als 4,3, un pam de diferència que en ciutat segurament s’agraeix. Tractant-se d’un tot-terreny jo personalment prefereixo la roda de recanvi al darrera, tot i que això, com sempre, va a gustos…
La estètica és probablement un dels aspectes on més es nota el pas del temps. En aquest sentit, el Grand Vitara compta amb un disseny sobri i funcional on les línies rectes tenen un protagonisme especial. No és lleig, ni tampoc es veu vell (a mi personalment m’agrada), però si el comparem amb alguns dels seus rivals si que es nota que estem parlant d’un model que ja l’any 2005 es podia definir com “conservador”. Amb una llargada de 4.500 mm i una alçada de 1.695 mm, el Grand Vitara no és un cotxe especialment gran, com a mínim en relació als tot-terrenys que trobem avui en dia. Com a mínim no ho sembla, i això és un detall que s’agraeix.
L’interior del Grand Vitara és còmode, ergonòmic i confortable, amb una bona visibilitat en tots els sentits i amb tots els comandaments a tocar dels dits. La postura ideal de conducció es troba amb relativa facilitat, tot i que el volant no es podia ajustar en profunditat (si amb alçada). En línies generals es tracta d’un habitacle força ampli, amb espai més que suficient per a cinc ocupants. El maleter té una capacitat per defecte de 398 litres, tot i que si tombem els seients del darrera (abatibles 40/60), aquesta xifra es dispara fins els 1.386 litres. La porta del maleter s’obre cap a un costat, un fet que pot donar alguns problemes si aparquem en espais reduïts.
L’acabat JLX (el de la unitat provada) és el més bàsic que ofereix actualment el fabricant japonès pel Grand Vitara de cinc portes. Tot i així, compta amb alguns elements que, si més no, sorprenen tractant-se d’una versió d’accés: ordinador d’abord, comandaments al volant, climatitzador, elevallunes elèctrics tant al davant com al darrere, radio CD amb lector MP3, etc. La única opció que poden escollir és la pintura metal·litzada, per 432 euros. Per contra, el que sí que es troba a faltar són alguns elements de seguretat com el ESP (no disponible) o els airbags laterals i de cap.
Un dels avantatges del Grand Vitara davant dels seus rivals és el preu, i és que els 23.250 euros que val la versió 5P 1.9 DDiS JLX estan quasi 3.000 euros per sota del RAV4 més bàsic, i encara més del Forester equivalent. Cal dir, però, que aquesta diferència de preu segurament vingui compensada per un equipament més ben assortit en el cas dels seus rivals. Després de tot, els més de vuit anys que el Grand Vitara porta al nostre mercat pot ser sí que comencen a passar-li factura. Que el tot-terrent de Suzuki sigui una bona compra o no dependrà de l’ús que li volguem donar. De totes maneres, i tenint en compte la deriva “cap a l’asfalt” que estan patint els SUV darrerament, per un ús ocasional amb alguna escapadeta off-road de tant en quan, crec que el Grand Vitara encara té molt a dir.
Més info: Suzuki Grand Vitara
Colla Verglas 