Llegint l’article que la revista evo li ha dedicat al Lancia Delta Integrale Evo 3 no puc evitar sentir un punt de nostàlgia per una època que mai més tornarà. I no, ni parlo del cotxe en sí (que m’agrada, però això no ve al cas) ni dels èxits que va aconseguir al mundial de rallyes. Parlo d’una època en la que els fabricants estaven obligats a fabricar un determinat nombre d’unitats de carrer per tal de poder homologar la corresponent versió de competició. I no només això: si la marca volia evolucionar el cotxe no li quedava un altre que fabricar una nova tanda de cotxes amb les pertinents millores.
El cas d’aquest Integrale Evo 3 va una mica per aquí. O quasi. Tot i que Lancia va abandonar el mundial de rallyes l’any 1991 (encara guanyarien el títol de constructors l’any 1992 amb l’equip Jolly Club i el patrocini de Martini Racing), el preparador Maggiora — qui ja s’havia encarregat del desenvolupament del Evo 2 — va presentar-se a les oficines del fabricant italià amb la tercera i darrera evolució del Integrale. El problema és que estem parlant de 1994, quan el programa de rallyes de Lancia estava mort i enterrat. Obviament, la resposta va ser “no”.
I això és precisament el que trobo tant a faltar avui en dia: fabricants evolucionant cotxes de carrer per així poder evolucionar els cotxes de competició, oferint petites millores en cotxes cada cop més ràpids i exclusius (els 190E 2.5-16 Evolution II, els M3 Sport Evolution, els Sierra RS500 Cosworth). L’exemple més clar de tot plegat el tenim amb el Mitsubishi Lancer Evo, un cotxe dissenyat amb els rallyes en ment que ja va per la desena evolució.
Ni és el primer cop que parlo d’això al blog ni serà la última, però no puc evitar sentir una certa fascinació (i no en el bon sentit de la paraula) per la estúpida reglamentació que tenim avui en dia i per la manera en la que Citroën no ha sabut rendibilitzar els èxits de Sebastien Loeb amb versions de carrer amb cara i ulls (un Xsara VTS de 230 CV i tracció integral, un C4 VTS-R amb 300 CV — us ho imagineu?). Després de tot, quan un veu aquest Lancia Delta Integrale Evo 3 és impossible no pensar en els èxits de Kankkunen, d’Auriol o en els colors de Martini Racing. Per contra, quan veig un C4 VTS pel carrer definitivament no penso en el campió francès. I això és molt trist. Ho sento, però això és així.
Colla Verglas 