Per més que es parli d’un mon globalitzat, resulta obvi que el que agrada a la Xina no té per què coincidir amb el que ens agrada a nosaltres o el que agrada als Estats Units. Els cotxes són un molt bon exemple d’això que dic: mentre que aquí el que es busca és un cotxe barat que gasti poc (el mes passat el vehicle més venut a Espanya va ser el Dacia Sandero, no diré més), als Estats Units les pick-up i els motors “grans” estan a la ordre del dia. Coses de tenir la benzina barata (que no regalada), imagino. Alguns pensareu que probablement estigui generalitzant una mica massa i tirant d’estereotips, i no us falta raó. Després de tot, les dues marques que més venen als Estats Units són Honda i Toyota… i no ho fan precisament gràcies a les seves pick-up amb motors de 6.0 litres. És per això que em disculpareu si en aquesta entrada em deixo portar per un moment per aquesta idea mig-mitològica de que als Estats Units tots els cotxes amaguen un V8 sota el capó. I want to believe.
Tot això ve a compte d’un pensament que em va creuar al cap mentre jugava al Forza Motorsport l’altre dia. Conduint un Chevrolet Corvette Z06 pel Nürburgring vaig pensar que aquell seria el primer cotxe que em compraria si fos americà o visqués als Estats Units. I com que jo sóc un home de llistes, vaig començar a donar-li voltes a quins serien els cinc cotxes que omplirien el meu garatge si visqués en algun indret remot de Colorado.
Obviament no estic parlant de cotxes amb preus estratosfèrics, sino d’opcions més o menys realistes que “tothom” es pot permetre. Tampoc parlo de cotxes de competició, sino de cotxes que es puguin fer servir en el dia a dia, amb uns costos de manteniment mitjanament raonables: un garatge amb cinc super-esportius de la talla del Ford GT o el Saleen S7 tampoc té ni cap de peus. Parlo d’un garatge equilibrat, amb cotxes per anar al Walmart, per fer el cabra en circuit o per oblidar-me de tot fent una bona carretera. Amb això en ment, aquests són els meus cinc escollits:
Chevrolet Corvette Z06
Tot i que la darrera entrega de la nissaga Corvette va ser presentada fa un parell de setmanes a Detroit, el meu ‘Vette preferit segueix sent el Z06 de la generació anterior. És un dels pocs esportius fabricats a l’altra banda de l’Atlàntic que està a la par amb el que es fabrica per aquí Europa, i prova d’això és el Nürbugring, on any rere any coincideixo amb quatre o cinc unitats d’aquestes que podriem dir que “van per feina”. És també la combinació d’un molt bon bastidor amb un motor LS7 de 7.0 litres que sona com si s’anés a acabar el món en qualsevol moment. I tot plegat sense manettinos ni artificis per l’estil. M’agrada.
Ford Mustang Bullit Fastback de 1968
Oblideu-vos del ferro que surt al fons de la imatge: per mi EL Mustang per antonomàssia és el que Steve McQueen conduïa a la pel·lícula Bullit, un Ford Mustang Fastback verd equipat amb el motor 4.7 V8 de 210 CV. Segurament hi ha Mustangs més ràpids, començant pel Shelby GT500 de competició, però jo amb aquesta icona del cine ja faria. En serio. Canyeria i llestos.
Ford F-150 SVT Raptor S
Un pick-up dissenyat específicament per fer l’animal per pistes de terra. Es pot demanar més? Sota el capó amaga un 6.2 V8 amb 411 CV de potència, al que hi hem de sumar modificacions importants tant a les suspensions com al tren rodant… per així poder fer coses com les que fa a la foto.
Ford Crown Victoria Police Interceptor (2001)
Digue’m que aquesta és la opció friki del meu garatge: un Ford Crown Victoria Police Interceptor com el que va fer servir la policia americana entre 1992 i 2011. Encara que sembli mentida, sota el capó hi trobem un V8 de 4.6 litres amb una potència entorn els 300 CV. Incorporta bastants millores respecte el model de sèrie, com per exemple un radiador d’oli adicional per poder mantenir altes velocitats (està limitat electrònicament a 225 km/h) durant força estona. Que per què l’he triat? No ens enganyem: si busquem una berlina americana, amb què us quedarieu: amb això o amb un cotxe més normal, tipus Chevy Malibu o un Ford Taurus? Jo ho tinc clar: negre, vidres tintats i amb les defenses davanteres.
Ford Super Duty F-350 King Ranch
Evidentment, en un rànking de “cotxes americans” no podia faltar la típica pick-up yankee per excel·lència: una Ford se la sèrie F. El SVT Raptor S del que us he parlat abans està basat en la Ford F-150, la més “petita”. Per damunt d’aquesta està la gama Super Duty amb les F-250, F-350 i F-450 (aquesta última és més un camió que cap altre cosa). Jo em quedaria amb una Ford Super Duty F-350 King Ranch, amb cabina per a cinc ocupants, el mateix 6.2 V8 del F-150 SVT Raptor S i tracció a les quatre rodes. Ah, i la caixa gran al darrera. Sense cromats i pintada de negre. I crec que ja està.
Els descartats
Obviament, fer una llista limitada a només cinc cotxes implica deixar molts de banda, i en un país amb una cultura automobilística tan rica com els Estats Units, creieu-me si us dic que li he donat moltes voltes a aquest rànking. Agafem per exemple la elecció del clàssic, on al final m’he decantat pel Mustang Fastback Bullit. La temptació d’agafar un Corvette pre-C4 ha estat molt gran, sobretot l’Stingray (C3). I això per no parlar de muscle cars com el Dodge Charger de 1969, el Plymouth Hemi ‘Cuda del 1971 o el Chevrolet Camaro de 1968. No pregunteu per què, però al final m’he decidit pel Mustang. Altres cotxes com el Shelby GT500, el Cobra o el GT40 els he deixat fora per ser massa “inaccessibles”.
Per la berlina també he tingut mil-i-un maldecaps, sobretot pel Dodge Charger SRT8 o el Chrysler 300C SRT8. De la mateixa manera, també m’ha sabut greu deixar fora el Dodge Challenger o alguna versió del nou Mustang amb cap i peus. El que tenia clar és que el Corvette Z06 i el SVT Raptor havien de ser-hi, així com un pick-up de la sèrie Super Duty. Per la resta s’ha fet el que s’ha pogut. I no, no he cobrat cap comissió per part de Ford.
Colla Verglas 