Article publicat a Motor.cat el 8 de gener de 2013.
Des de que SEAT va deixar de comercialitzar l’Arosa l’any 2004, cap model ha omplert el buit deixat per aquell petit utilitari. El pitjor és que en tot aquests temps la competència no s’ha quedat precisament de braços creuats, ens al contrari. Cotxes com el Peugeot 107, el Citroën C1 i el Ford Ka, petits, urbans i accesibles tots ells, van anar ocupant poc a poc el lloc deixat pel model de SEAT. Obviament, Volkswagen tenia molt a dir en aquesta situació, doncs en definitiva era qui posava els calers. El fabricant alemany tenia el cap posat en vehicles de més prestigi i amb un marge comercial més alt, deixant de banda una part del pastís que, tot i tenir una quota de mercat força consolidada, sempre ha generat uns marges de benefici més aviat petits.
Fa un parell d’anys, però, Volkswagen va adonar-se que aquesta situació no podia continuar així, més si tenim en compte la competència cada cop més ferotge en el segment A i la obsessió del gegant alemany per cobrir tots els nínxols de mercat existents. Així doncs, la solució passava per desenvoupar un nou model conjuntament amb Skoda i SEAT, una estratègia per dividir costos similar a la que Citroën, Toyota i Peugeot van emprar en el C1/Aygo/107. El resultat va arribar uns mesos després en forma de Volkswagen Up!, Skoda Citigo i el SEAT Mii, tres models pràcticament idèntics fabricats a Eslovaquia amb els que el Grup Volkswagen vol recuperar el terreny perdut en aquests nou anys. Que ho aconsegueixi o no només el temps ho dirà, però, com veureu a continuació, arguments de pes per triomfar no li falten.
EXTERIOR — SOBRI, PRÀCTIC I ALLUNYAT DE TOTA ESTRIDÈNCIA INNECESSÀRIA
Estèticament parlant, el disseny del SEAT Mii no és que sigui gaire arriscat, sobretot si el comparem amb l’atreviment de propostes com el Peugeot 107 o el Citroën C1. Les seves línies sobries i rectes, desprovistes de qualsevol filigrana innecessària, xoquen frontalment amb dissenys passionals que entren per la vista només veure’ls, com és el cas de MINI o del Fiat 500. Per així dir-ho, el SEAT Mii és una proposta molt més pràctica i funcional, que aprofita millor que ningú la habitabilitat interior de que disposa amb un disseny minimalista allunyat de qualsevol estridència innecessària.
Només cal donar un cop d’ull al lateral per adonar-se que el Mii és, abans de res, una proposta eminentment pràctica. La seva llarga batalla (2,42 metres), amb les rodes situades als extrems de la carrosseria, garanteix bons nivells d’habitabilitat interior, sobretot al davant. També ajuda una part posterior molt vertical, el que genera una menor sensació de claustrofòbia a les places posteriors amb una mica més espai en alçada pels ocupants del darrera (el Mii està homologat amb només quatre places). El SEAT Mii s’ofereix amb carrosseries de tres i cinc portes, i tot i que la de cinc portes segurament ofereix una mica més d’espai al darrera, la de tres portes, que és la que vam provar, no desmereix en absolut. L’únic aspecte a millorar pot ser seria l’accés a les places posteriors, tot i que en un cotxe d’aquestes característiques tampoc es pot demanar massa.
El frontal del Mii és 100% SEAT, adoptant alguns dels elements estètics introduïts en els darrers models de la marca. Aquest és el cas, per exemple, dels fars, clarament inspirats en els del Ibiza. Aquests són una mica més grans i angulosos que els del Skoda Citigo i el Volkswagen Up!, donant una sensació de no estar tan ben integrats en el disseny final. Al darrera, el Mii i el Citigo són pràcticament idèntics, amb petites variacions als pilots posteriors i una part central que en el cas del Volkswagen Up! passa a ser de vidre. Que Volkswagen ha volgut retallar despesa allà on ha estat possible queda palesa en el sistema emprat per obrir el maleter, amb un econòmic polsador enlloc de l’habitual escut de SEAT reconvertit en tirador. Per contra, sorprén que, fins i tot en l’acabat Reference, tots els Mii s’ofereixin amb els paracops pintats en el color de la carrosseria.
INTERIOR — MINIMALISTA I MOLT MÉS AMPLI DEL QUE SEMBLA A PRIMERA VISTA
Amb poc més de tres metres i mig de llarg, el primer que un podria pensar del SEAT Mii és que és un cotxe petit. No obstant, només cal obrir la porta per veure com aquesta sensació desapareix al moment, gràcies sobretot a un habitacle força ampli (per contradictori que això pugui arribar a sonar) i a un disseny interior absolutament minimalista i reduït a la mínima expressió, on hi destaquen únicament un quadre amb un gran velocímetre i una consola central amb l’espai just pels comandaments de la ràdio i l’aire acondicionat. Per no haver, a la part central no hi ha ni sortides d’aire! Tot plegat ocupa molt poc “espai visual”, el que repercuteix en una sensació d’amplitut en la que també hi contribueix el sostre panoràmic i unes portes de gran format que faciliten molt la entrada als ocupants (a costa de dificultar-la si aparquem a llocs molt estrets).
Així doncs, d’entrada tenim un cotxe petit per fora però força ampli per dins, amb una sensació d’amplitut no només “ficticia” sino real. Al comptar amb una batalla de 2,42 metres i posicionant les rodes el més als extrems possible, els enginyers de Volkswagen han aconseguit maximitzar l’espai interior per als ocupants. En aquest sentit, les places davanteres ofereixen un espai força significatiu, sobretot en amplada, molt en la línia del que se sent en un Smart ForTwo, el que per mi és l’utilitari urbà que millor sap aprofitar l’espai interior. Al darrera, per la seva banda, desapareix la habitual sensació claustrofòbica que se sent en aquest tipus de propostes, gràcies sobretot a unes finestres de major superficie i a una carrosseria amb una zona posterior molt alta. L’accessibilitat a les places posteriors pot ser seria un dels aspectes a millorar, tot i que si pensem fer un ús molt ocasional de les places del darrera, la configuració de tres portes és pràcticament inmillorable.
Tot i que el maleter del Mii no és per tirar coets, els 251 litres que homologa el situen com una de les referències en la seva categoria. Amb els seients plegats, aquesta xifra ascendeix fins als 951 litres totals. El maleter està dividit en dos parts amb un doble fons que pràcticament duplica la seva profunditat. L’únic inconvenient és que la safata superior no s’eleva quan obrim la porta del maleter, havent d’aixecar-la de forma manual. No obstant, la veritat és que hi ha molt més espai disponible del que un podria pensar només veient el cotxe, prova un altre cop de que a Volkswagen han sabut aprofitar l’espai interior al màxim.
En línies generals, la qualitat dels plàstics és força bona, amb un panell central pintat en tons brillants que dona molta personalitat a l’habitacle. Al quadre trobem tres rellotges: un de central de grans dimensions amb la lectura de la velocitat, i dos més petits a banda i banda amb les revolucions del motor i el nivell de carburant. Si optem pel SEAT Portable System com a opció, podrem afegir la temperatura exterior i la temperatura de l’aigua. Integrat dins del rellotge central trobem el kilometratge i un indicador de relació del canvi que, de fer-li sempre cas, aniriem tota la estona amb una relació massa llarga.
MOTORITZACIONS — UN 1.0i AMB TRES CILINDRES I DOS NIVELLS DE POTÈNCIA
Mecànicament, el SEAT Mii s’ofereix amb un motor tri-cilindric atmosfèric d’injecció directa de 999 cc amb dos nivells de potència: 60 CV i 75 CV, a 5.000 i 6.200 rpm respectivament. En tots dos casos, el par màxim és de 95 Nm, disponible entre 3.000 i 4.300 rpm. La unitat que vam tenir la oportunitat de provar estava equipada amb la versió de 75 CV, un propulsor que tot i no ser per tirar coets, compleix amb escreix el que s’espera d’ell. I és que si tenim en compte que el Mii pràcticament no arriba als 930 kilos, tampoc hi ha necessitat de mes. Clar que, ben pensat, un SEAT Mii CUPRA tampoc estaria de més…
A nivell de consums, el fabricant declara 4,5 l/100 per la versió de 60 CV i 4,7 l/100 km per la de 75 CV, amb unes emissions de CO2 de 105 i 108 g/km respectivament. D’opcions més “frugals” encara hi ha dos més: la versió Ecomotive amb 75 CV homologa 4,2 l/100 km i 98 g/km de CO2, mentre que la E-Ecomotive de 60 CV baixa fins els 4,1 i 96 g/km respectivament. En el cas de la unitat que vam provar, equipada amb el motor de 75 CV, haig de dir que la realitat s’apropa força a aquests registres. Baixant des d’Olot fins a La Garriga, per la C-17 i sense passar de 100 km/h, vaig aconseguir baixar dels 4 l/100 km, el que diu molt de la feina feta pels enginyers del Grup Volkswagen. Això sí, en el dia a dia, en una ruta de 80 km que combina a parts iguales autovia i ciutat, les xifres sempre es movien entre els 5 i els 6 l/100 km. La versió Ecomotive incorpora tecnologia start/stop de sèrie, el que ajuda a rebaixar els consums en ciutat.
Tenint en compte que la diferència de preu entre el motor de 60 CV i el de 75 CV és de només 500 euros, crec que val molt la pena optar per aquests 15 CV adicionals, una xifra que definitivament trobariem a faltar en carreteres amb pujades constants i en segons quin avançament. Tot i que parlar de prestacions en un cotxe com aquest no té gaire sentit, el SEAT Mii 1.0i 75 CV és capaç d’accelerar de 0 a 100 km/h en 13,2 segons, recòrrer mil metres des de parat en 34,7 segons i assolir una velocitat màxima de 173 km/h. El motor de 60 CV es queda, respectivament, en 14,4 segons, 35,9 segons i 160 km/h.
De cara a un futur no molt llunyà, algunes fonts ja parlen d’una versió turbo-dièsel amb uns consums reduïts a la mínima expressió. Tot i que no estava pensat des d’un inici, la alta demanda per aquests motors a mercats com l’italià, l’espanyol o el francés fan que el Grup Volkswagen s’ho hagi repensat. En tot cas, els baixos consums del motor actual i un dipòsit de 35 litres garantitzen una automomia d’entre 550 i 600 km entre repostatges.
EN MARXA — PENSAT PER MOURE’S PER CIUTAT
La posició de conducció del SEAT Mii és còmode i està força ben trobada. El seient del conductor es pot regular en alçada de forma manual, mentre que el volant (de cuir en l’acabat Style Sport) es pot regular en alçada però no en profunditat. No obstant, cal dir que en cap moment vaig trobar a faltar poder reglar-lo en aquest sentit. Els seients són còmodes i subjecten el que han de subjectar, ni més ni menys.
Amb un so força particular (serà la falta de costum amb motors de només tres cilindres), aquest motor de 75 CV és sorprenentment elàstic donades les seves característiques, convertint-lo en una opció ideal per tot aquell qui busqui quelcom per moure’s per ciutat sense per això renunciar a alguna escapada puntual de cap de setmana. Durant els dies que el vaig poder provar vaig fer una escapada per la Garrotxa i Osona de la que només tinc bones paraules per aquest petit propulsor que no arriba ni a un litre de cilindrada. No obstant, la rumorositat del motor a altes velocitats — i per altes velocitats vull dir qualsevol cosa per sobre dels 100 km/h — demostra que el SEAT Mii no està fet per allunyar-se gaire dels nuclis urbans.
El canvi manual de cinc relacions que equipava la nostra unitat funciona prou bé, amb un recorregut precís i un esglaonament força ben trobat. No obstant, en un cotxe eminentment urbà com aquest, trobo que la opció més lògica hagués estat oferir-lo directament amb un canvi automàtic (SEAT l’ofereix com a opció amb un suplement de 750 euros). Després de tot, per què volem un tercer pedal si el 98% del temps estarem circulant de semàfor en semàfor? En aquest sentit, la arriscada aposta que en el seu dia va fer Smart, oferint un canvi automàtic (no molt bo, també s’ha de dir) com a única opció, trobo que és molt més encertada que la estratègia que han seguit la resta de fabricants — i no parlo només de SEAT. De fet, per no oferir alguns fabricants ni tan sols ofereixen una versió amb canvi automàtic. Per afegir més llenya al foc, la versió Style Sport 75 CV amb canvi automàtic homologa un consum de 4,5 l/100 km, 0,2 litres menys que la versió amb canvi manual.
A nivell de comportament, i tractant-se d’un cotxe eminentment urbà com el que ens ocupa, la veritat és que no té gaire sentit parlar del pas per revolt, de frenades al límit o de canvis de direcció a alta velocitat. El SEAT Mii és un cotxe pensat per moure’s per ciutat, i tot i que això no necessàriament significa que no hagi d’anar bé en una carretera revirada, el fet és que no ha estat pensat per anar fent el cabra per la muntanya. Dit això, els 930 kilos de pes que marca a la balança es noten força en carretera. La llarga batalla i un ample de vies relativament generós tractant-se d’un utilitari del segment A fan que sigui molt estable en tot moment, un fet en el que també hi ajuda la suspensió esportiva, de sèrie en la versió Style Sport. La direcció no desentona, essent molt més assistida a baixes velocitats del que ho està a altes.
En ciutat, que és el que ens interesa, el SEAT Mii es mostra molt àgil i fàcil de conduir, amb una direcció molt suau i un radi de gir sorprenentment tancat. En aquest sentit, aparcar-lo és bufar i fer ampolles. El tarat de les suspensions esportives disponibles amb la versió Style Sport, pot ser una mica massa durs, segurament no serà del gust de tothom, tot i que mai arriba a resultar del tot molest. Tot i així, les irregularitats del ferm i els petits sotracs sí que es fan notar, un fet una mica molest si hem de passar llargues estones al volant.
EQUIPAMENT — COMPLET TOT I QUE ES TROBEN A FALTAR ALGUNES OPCIONS
L’equipament de sèrie del SEAT Mii Style Sport — corresponent a la unitat que vam provar — estava força ben assortit. Entre el llistat trobem elements com les llandes d’aleació de 15″ amb pneumàtics en mida 185/55R15, un sistema d’audio amb 6 altaveus i radio-CD, suspensions esportives amb barra estabilitzadora davantera, regulació en alçada del seient del conductor, elevallunes i retrovisors regulables elèctricament, airbags per conductor i acompanyant, i airbags laterals al davant, fars hal·lògens i anti-boira, ESP, tancament centralitzat amb comandament a distància, inmovilitzador electrònic, aire acondicionat amb regulació manual o vidres tintats.
A diferència del que sovint ens trobem en altres models del Grup Volkswagen, el llistat d’equipament opcional del SEAT Mii és força curt: pintura metal·litzada (359 euros), pintura personalitzada “Tribu” (615 euros) i pintura en colors “suaus” (185 euros), paquet d’hivern amb seients calefactables (205 euros), assistent de frenada en ciutat (246 euros), el sostre panoràmic (769 euros), el paquet Confort (615 euros) i el SEAT Portable System (391 euros). A tot això s’ha de sumar una sèrie de paquets estètics personalitzables amb vinils i enganxines, amb preus que van dels 177 als 216 euros, molt en la línia del que MINI i Fiat ofereixen en els seus respectius models.
D’entre totes aquestes opcions, les dos que per mi serien imprescindibles si m’hagués de comprar un Mii serien el paquet Confort (615 euros) i el SEAT Portable System (391 euros). El primer inclou control de creuer, ordinador d’abord, sensors d’aparcament posteriors, fars anti-boira, miralls retrovisors elèctrics i calefactables i lector de targetes SD, una sèrie d’elements que, tot i ser certament prescindibles, sempre ens fan la vida una mica més fàcil. El SEAT Portable System — pre-instal·lació (41 euros), navegador i suport (350 euros) — és un dispositiu que va acoplat sobre la consola central, i que inclou navegador per satèl·lit, els controls de l’equip d’audio, informació de la temperatura exterior, revolucions del motor i temperatura de l’aigua, o el telèfon conectat via Bluetooth.
Resulta curiós que amb un equipament com aquest encara trobem a faltar elements com el climatitzador automàtic o els fars i els neteja-vidres automàtics, més tractant-se d’un cotxe que, al ser idèntic al Volkswagen Up!, respira un aire lleugerament premium. En aquest sentit, també sorprén l’absència del mirall de cortesia al costat del conductor, sobretot si tenim en compte que aquests tipus de propostes sovint estan pensades més aviat pel públic femení. La causa possiblement la trobem en l’intent de reduir els costos al màxim, un fet que també podria explicar per què no es pot operar l’elevallunes del cantó de l’acompanyant des del comandament del conductor. Tot i això, en línies generals, sempre que optem per acabats com el Style Sport amb el paquet confort no trobarem a faltar absolutament de res.
PREU — DES DE 9.450 EUROS FINS ALS 12.070 DE L’ACABAT STYLE SPORT
La nostra unitat — SEAT Mii 1.0i 75 CV Style Sport de tres portes — té un preu de 12.070 euros, als que hi hem de restar un descompte de 3.000 euros disponible en el moment d’escriure aquesta entrada. Amb canvi automàtic aquesta xifra s’eleva en 750 euros, 400 en el cas de l’acabat Ecomotive. El mateix model amb el motor 1.0i de 60 CV costa 500 euros menys, una diferència tan petita que es compensa amb escreix amb els 15 CV que guanyem a canvi. En contrapartida, l’acabat Reference, el més bàsic de quants ofereix SEAT, surt amb un preu de 9.450 euros per la versió de 60 CV i 9.950 euros per la de 75 CV. Amb el descompte la xifra final queda per sota dels 7.000 euros, un preu certament competitiu si donem un cop d’ull a la competència.
Si sumem l’equipament opcional amb el que venia equipada la nostra unitat, el preu final s’enfila fins els 11.093 euros, una xifra que ja recull el descompte de 3.000 euros. Tenint en compte que a canvi ens emportem a casa un model molt ben equipat i amb uns acabats més que dignes per un cotxe d’aquestes característiques, no em sembla un mal negoci.
CONCLUSIONS — UNA PROPOSTA INTERESSANT PERÒ AMB MOLTES ALTERNATIVES
Si hagués de dir quins són els rivals més directes del SEAT Mii, la meva llista es reduiria a tres models: el Skoda Citigo, el Volkswagen Up! i el SEAT Ibiza. Els dos primers són essencialment el mateix model, i donat que els marges de benefici són molt baixos en aquest tipus de propostes, els de Martorell ho tindran complicat per lluitar de tú a tú amb un Volkswagen Up! que segurament comptarà amb un preu força similar. Pitjor escenari tenim si pensem en el Citigo, una proposta que de ben segur serà més econòmica que el Volkswagen Up!, amb preus que aniran a la par amb els del Mii. Segurament la decisió final entre uns i altres anirà lligada als descomptes que faci cada fabricant i a les ofertes puntuals que facin els concessionaris de cada marca.
El cas del SEAT Ibiza és encara més preocupant. Per 1.000 o 2.000 euros més del que val el Mii obtindrem a canvi un cotxe força més gran, més polivalent, amb espai per a cinc ocupants i un acabat que en molts casos iguala als del Mii en les seves configuracions més ben equipades. De fet, la opció més econòmica dins de la gama Ibiza — el Ibiza SC 1.2 12V 60 CV Reference — surt per només 9.400 euros, un preu pràcticament idèntic al del SEAT Mii 1.0i 60 CV Reference.
El SEAT Mii probablement atreurà a un públic una mica més urbà, seduït per un disseny molt minimalista i uns acabats més que dignes. En aquest sentit, el petit urbanita de Martorell s’erigeix en una opció molt a tenir en compte, sigui per una habitabilitat interior molt ben aprofitada i per un motor tremendament eficient, o sigui simplement per un disseny que, tot i no ser tan “sensual” com el del Fiat 500, segur que sap trobar la seva cuota d’adeptes.
Colla Verglas 