Sobre BMW, els Grup A, el DTM actual i el DTM de principis dels 90

Aquesta temporada marcarà el retorn de BMW al Deutsche Tourenwagen Meisterschaft. Després de dominar el WTCC i d’adjudicar-se curses com les 24 hores del Nürburgring o les 12 hores de Sebring, poca cosa els hi quedava per aconseguir. Per una marca com BMW, rival directe de Mercedes-Benz i Audi en el segment de les berlines premium, el retorn al DTM era la decisió més obvia, i Déu n’hi do si la estan explotant al màxim. Més avall trobareu el darrer video promocional que han publicat.

No obstant, per més que me’ls miro, aquests trastos moderns del DTM no m’exciten el més mínim. Tot i que algunes curses tenen finals d’infart, en general trobo que es tracta d’un campionat massa allunyat dels cotxes de carrer en els que suposadament estan basats. Com a mínim pel que a la paraula tourenwagen fa referència. Com a gran fanàtic que sóc del BMW E30 M3 — l’original, el de la primera fornada — no puc evitar mirar el nou BMW M3 amb certa suspicàcia. Quin vincle hi ha entre aquest i els M3 de Roberto Ravaglia, Steve Soper o Johnny Cecotto? I el que és encara pitjor: quin vincle hi ha entre el nou BMW M3 de Andy Priaulx i Augusto Farfus i el BMW E92 M3 de carrer, apart del fet que el motor té 8 cilindres en ambdós casos? Ja us ho dic jo: cap.

Com ja vaig comentar en alguna ocasió, per mi el principal problema que pateix l’automobilisme actual és la insalvable distància que hi ha avui en dia entre els cotxes de competició i els cotxes de producció. I no parlo només del DTM. El problema és — o va ser — la supressió del reglament Grup A, el qual obligava als fabricants a produir una certa quantitat d’unitats de carrer per tal d’homologar la versió de competició. Cotxes com el BMW E30 M3 o el Lancia Delta HF Integrale no eren més que això: homologacions especials per poder competir amb ells.

I aquest era precisament el vincle que hi havia entre els cotxes de competició i els de producció: un podia anar a un concessionari i comprar-se el cotxe que veia als circuits o als trams del mundial de rallyes. Així de fàcil. Obviament, les especificacions no eren les mateixes, però la base sí ho era, així com la estètica i la inconfundible imatge esportiva associada al model. Si ara volguèssim tenir l’Audi A5 que Miquel Molina pilotarà enguany al DTM o el Citroën DS3 WRC de Sebastien Loeb, l’únic que obtindriem són dos models de carrers que poc o res tenen a veure amb el que veiem cada cap de setmana per la tele.

I això és el que per mi està fent més mal a l’automobilisme. És també la raó per la que a dia d’avui pràcticament només m’interesa el món dels clàssics i el de les competicions de GT, un certamen on podem trobar cotxes com el Porsche 911 (997) GT3 RSR, el motor del qual s’ofereix en el bru-tal Porsche 911 (997) GT3 RS 4.0.

Per desgràcia, en els temps que corren, poder tornar a una filosofia similar a la dels Grup A/N, amb cotxes de curses bastas en cotxes de carrer, és gaire bé impossible. I la causa no és altre que la dificultat que els fabricants es troben a l’hora de desenvolupar un cotxe “de curses pel carrer” si volen cumplir amb els exigents requisits de la normativa de torn — sigui aquesta la EuroNCAP o d’altres normatives medi-ambientals com la Euro 6.  De resultes de tot plegat tenim cotxes més segurs, cotxes més eficients… però una distància cada cop més gran entre els cotxes de carrer i els cotxes de competició que cada setmana veiem per la tele. En fi. Què hi farem?

PD.- Ja posats, aquí va un interessantíssim video on Hans Stuck ens parla de l’Audi V8 quattro amb el que els d’Ingolstadt es van proclamar campions del DTM la temporada 1990. Quins records…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s