El Lotus Elan és la prova evident de que la indústria de l’automòbil ha perdut el nord

Fa uns mesos vaig publicar un video on Chris Harris conduïa el seu Porsche 997 GT3 RS 4.0 per darrera vegada abans de guardar-lo sota cobert durant els mesos d’hivern. Avui toca fer el contrari, parlar de la primera excursió motoritzada ara que ja ha arribat la primavera. En aquesta ocasió, però, Harris i el RS 4.0 han cedit el seu lloc a Harry Metcalfe — editor i “amo” de la revista EVO Magazine — i al seu petit, sublim i encantador Lotus Elan Sprint de 1972.

Abans de sortir a rodar, però, el britànic ens fa una dissertació ràpida de tot allò que ha fet del Lotus Elan el que és: una referència en termes de conducció i sensacions al seu volant durant els 50 anys que fa que es va posar al mercat. Uns números ràpids: 126 CV de potència, poc més de 700 kilos de pes, llandes de 13″ i pneumàtics en mida 155, un 0 a 100 km/h en sis segons i poc més de 200 km/h de velocitat màxima. No cal més.

Només cal donar un cop d’ull a aquesta petita joia de color groc per veure tota la filosofia de Sir Colin Chapman plasmada en un vehicle de quatre rodes: simplify and then add lightness, que en deia. El motor està situat al davant, però convenientment muntat per darrera de l’eix davanter, el que li brindava una agilitat que res té a envejar a esportius més moderns com el Mazda MX-5 o el Toyota MR2. De fet, l’any 2003 la pròpia revista EVO va decidir enfrontar-los… sortint guanyador el Lotus Elan tot i tenir més de 40 anys a les seves esquenes!!!

Avui en dia tenim cotxes “suposadament esportius” que pesen el doble, que calcen pneumàtics en mida 285 sobre llandes de 20″ — la comparació que fa amb les gomes del Maserati Gran Turismo és d’escàndol — i que tenen trope-mil cavalls. I tot i així, no transmeten ni la meitat de les sensacions que sí transmet el petit Elan. En definitiva, i per més excuses que posin, el vell Lotus Elan és la prova evident de que els fabricants de cotxes fa temps que han perdut el nord.

PD.- Per cert, no sé vosaltres però a mi cada cop m’agraden més els videos petits però molt informatius — com els EVO Diaries de Harry Metcalfe o els de DRIVE de Chris Harris, fets amb un pressupost sota mínims i quasi sense edició — que les grans macro-produccions videomusicals de Top Gear o Fifth Gear. Au, ja ho he dit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s