Com ja ha comentat a la entrada del Lamborghini de pagès, aquest cap de setmana he estat donant tombs per la Vall de Boí. La veritat és que feia molt de temps que tenia ganes d’anar-hi, així que a la que els meus amics em van regalar un Smartbox d’aquests, no m’ho vaig pensar dues vegades. El nostre hotel — Hostal La Plaça — estava a Erill La Vall, just al davant de l’esglèsia romànica de Santa Eulàlia d’Erill La Vall. El primer que vam fer al llevar-nos va ser pujar fins a l’Estany de Cavallers, el punt més alt fins al que es pot arribar amb cotxe, i haig de dir que val molt la pena. Moltíssim. La carretera és espectacular: estreta, revirada, 100% de muntanya i amb unes vistes a (i des de) la presa d’escàndol.
Tan maca era, de fet, que vam decidir grabar-la amb la GoPro. La música és obra de John Murphy, i porta el títol de Strobes (Adagio in D Minor). La vaig descobrir en un video promocional d’aquests que es repeteixen una vegada i un altre a les pantalles Full HD de trope-mil polzades que hi ha als centres comercials, i correspon a un video IMPRESCINDIBLE de nom Landscapes: Volume Two de Dustin Farrell. Tot sigui per no sentir el nefast so del motor del Meriva…
Què dir de la resta de la Vall de Boí? Doncs que em va encantar. L’ambient d’alta muntanya relativament poc explotat contrasta moltíssim amb el que es pot veure, per exemple, a la massificada Vielha. Els poblets com Taüll, Erill La Vall o Boí són preciosos: cases de pedra, sostres de pissarra, pocs cotxes. Per la seva banda, les esglèsies com la de Sant Climent de Taüll tampoc tenen desperdici, tot i que cobrar 3 euros per entrar-hi em sembla una burrada, més tenint en compte que el Pantocràtor original està a Barcelona (un fet que tampoc entenc, tot sigui dit de passada).
Per la ruta de tornada vam fer la ruta Vall de Boí, Pont de Suert, Pobla de Segur, Tremp (on vam trobar el Lamborghini 955 DP de pagès), Ponts, C-25, Vic, La Garriga. Probablement sigui la opció més llarga de totes, però també era la menys transitada, cosa que ja ens anava bé. La carretera que hi ha entre el Pont de Suert i la Pobla de Segur és espectacular, tant per la pròpia carretera com per les vistes; mentre que el tram que hi ha just passat Isona tampoc està malament. Tenint en compte que una de les coses que més m’agraden és descobrir carreteres noves, aquest cap de setmana no m’ho podia haver passat millor. Ja tinc ganes de tornar-hi…
Colla Verglas 