Jo que pensava que ja us havia presentat a la Sabine, i pel que sembla, se m’havia oblidat completament. Bé. Doncs som-hi. Mai és tard si la dita és bona…
No si recordareu, però allà pel Gener de 2007, el meu germà va comprar-se un BMW E30 325i. La idea era convertir-lo en un cotxe de rallys amb el que poder prendre part al català de l’especialitat. Desgraciadament, la feina, les peles i les ganes es van anar dil·luint a mesura que anava passant el temps, i el cotxe va acabar arreplegant pols al taller de CostaRica Competició. De fet, el cotxe estava en perfecte estat, pintadet en un preciós Alpineweiss blanc, i amb només la instal·lació elèctrica per fer. La puntilla va arribar amb el eme-tres que ja coneixeu, un cotxe que es va endur la major part del “pressupost” (viatge al ‘Ring inclós).
El fet és que les ganes de còrrer al final van fer decidir-se al meu germà, i finalment es va fer amb un BMW E30 320is. Bé, sobre el paper. El més curiós del cas és que és el mateix cotxe que es va comprar el duenyo del 325i, un cop li va vendre al meu germà. Podem dir que és un cotxe conegut, doncs.
El cotxe tècnicament és un BMW E30 320is. Es tracta d’un dels pocs E30 320is que hi ha, un cotxe que es va fabricar únicament pel mercat italià i portugués. Entre altres coses, comptava amb el mateix motor que el M3, però amb només 2 litres de cilindrada, enlloc dels 2.3 originals, i oferia una potència de 192 cavalls a 6.900 rpm. La caixa de canvis també era la mateixa que equipava el M3, una Getrag de cinc relaciona amb la primera cap avall, cortesia de BMW Motorsport, i amb uns ratios tan curts, que el cotxe només fa 190 km/h de punta. Perfecte per rallys.
Mecànicament va com un mísil, d’això no hi ha cap dubte. Amb prop de 200 cavalls, per tan sols 1.000 kilos de pes, la veritat és que és un joguet d’allò més divertit (amb una mica de sort el podré probar el dissabte de la setmana que ve). El paio que li va vendre el 325i al meu germà, fent-se amb aquest 320is en el seu lloc, va arribar a marcar un top 10 a la categoria scratch (ara no recordo quin rally era), un resultat gens dolent tenint en compte que el cotxe té prop de 20 anys.
L’interior és on més s’ha de treballar, ja que estava una mica descuidat. L’Ignasi ja s’ha fet amb un nou tablier central on hi ha muntat fibra de carbono allà on ha pogut, i on ara s’hi troben els interruptors, tots ben posadets. A part d’això, una mica de pintura per aquí, una visita al Tamayo per trobar tal o qual peça… i llestos.
La idea és debutar al Rallysprint de Sant Julià a principis de l’any que ve, quan comenci la tempoada, tot i que abans, alguna que un altre tanda per fer-se amb el cotxe no estaria de mes. Ganes no li falten al meu germà. Segur que ell i en Lluís Comas, el copi, s’ho pasen d’allò més bé. Enveja sana.
Colla Verglas 