Jo no se que passa amb els Ferrari F50: sembla que sigui el eslabon perut entre el genial F40 i el més modern Enzo. Es quasi com si no existís. Cert, la seva estètica va significar un canvi una mica (massa) radical per alguns. El frontal podría ser força millorable. Les llantes no eren res de l’altre món. Cert. Però que em dieu del genial V12 que porta sota el capó, vingut directament del Ferrari 641 que Mansell i Prost van fer còrrer la temporada 1990, i amb un so que et fa caure els calçotets amb un simple copet de gas? Música celestial.
Que fa que el F50 no sigui tan admirat com el F40 o el Enzo? Per començar, el F50 és més difícil de veure que els seus germans: 349 unitats fabricades contra 400 de l’Enzo, i més d’un miler del F40. Podria ser la estètica? Mentre que el F40 (que l’any vinent farà 25 anys) i el Enzo (que ja en té vuit!) han aguantat molt millor el pas dels temps – com els bons vins – i a dia d’avui encara són dissenys plenament actuals, el F50 s’ha quedat amb una imatge molt dels noranta. Definitivament tampoc han de ser les sensacions al volant, tenint un V12 derivat de la Formula 1 bramant just al darrere del teu cap. Sembla que no hi hagi d’haver una resposta clara i raonada. Però el fet és que, a concentració Ferrari, o esdeveniment internacional que vagis, d’F40 i d’Enzos en veuràs – però els F50 sembla que, o bé s’han quedat guardats a casa, o bé han estat enterrats per alguna associació secreta judeo-masónica. A saber.
Per a tots aquells escèptics sobre les bondats del F50, aquí va un video realitzat per la gent d’Evo Magazine. No és res de l’altre món, no us penseu: només un preciós F50 en grigio fosc, voltant per una carretereta indecent del nord de galés. El so és sensacional:
La mateixa publicació va probar en el seu moment els quatre superesportius de Maranello: el 288 GTO, el F40, el F50 i el Enzo. I a que no endevineu quin dels quatre va ser el guanyador? A que no sabeu quin va ser proclamat el millor superesportiu de Ferrari? BINGO! El F50. Un cotxe que posteriorment el van classificar en la posició número #7 d’un total de 100 cotxes, en una mena de “Top 100 Drivers’ Cars“. Alguna cosa bona havia de tenir, oi?
Per a tots aquells que encara prefereixin el Ferrari F40, també podeu nar a fer un tomb pels Alps francessos…
Colla Verglas 